La sèrie britànica d’Apple TV+ es va estrenar sense fer gaire soroll, però de mica en mica ha anat sumant una legió de fans i cada nova temporada s’ha situat entre el millor del seu any. Per què agrada tant? Aquí us donem cinc claus per entendre l’estrany fenomen d’una sèrie que posa tothom d’acord a dir que és boníssima.
1. És una molt bona sèrie d'espies
L’era de plataformes ha donat més espies que conflictes geopolítics hi ha al món. Slow Horses sap donar la volta al gènere tant per les seves premisses (se centra en l’oficina on van a parar els agents repudiats i apartats del servei) com per la manera d’abordar-les. Els casos són sòlids i emocionants, dialoguen amb l’actualitat i mai es resolen per la via fàcil. I l’acció mai es posa per davant de l’evolució dels personatges.
Els casos són sòlids i emocionants, dialoguen amb l’actualitat i mai es resolen per la via fàcil
2. Alterna tons i estils amb mestria
Un dels trets característics de Slow Horses és que té molts trets característics: hi ha suspens i acció, però també humor (negre), drama, conflictes sentimentals, retrats costumistes i diàlegs espurnejants. Et fa riure i et posa els pèls de punta en un mateix episodi, i quan creus que veus per on van els trets, un gir et posa a lloc i ja no saps què pensar. Per això no ha parat de guanyar adeptes, saps que si abaixes la guàrdia et perds alguna cosa.
Quan creus que veus per on van els trets, un gir et posa a lloc i ja no saps què pensar
3. No perd qualitat
Quantes vegades hem vist una primera temporada amb entusiasme i a partir de la segona comencem a perdre interès? No és el cas de Slow Horses. Si s’ha tornat una sèrie de culte és perquè cada temporada ha mantingut el nivell o fins i tot l’ha apujat, com ha passat amb la quarta. És perquè ens hem enamorat dels personatges, sí, però sobretot perquè els seus guions mai donen res per sobreentès i mantenen el llistó de la tensió ben amunt.
Si s’ha tornat una sèrie de culte és perquè cada temporada ha mantingut el nivell o fins i tot l’ha apujat
4. Els personatges
És molt difícil fer una narrativa coral sense caure en la temptació d’esquematitzar els personatges o convertir-los en un tòpic per facilitar que l’espectador s’hi identifiqui. En els primers episodis et podia semblar que els protagonistes responien a un motlle, però de seguida t’adones que viuen en un món en què no pots donar res per fet. Malgrat que són espies i miren d’evitar desastres a contrarellotge, són de carn i ossos. Per això sempre en volem saber més coses.
Malgrat que són espies i miren d’evitar desastres a contrarellotge, són de carn i ossos. Per això sempre en volem saber més coses
5. Gary Oldman
D’aquí a uns anys, quan recordem els grans personatges televisius d’aquesta era, un dels més citats serà Jackson Lamb. El que fa Gary Oldman a Slow Horses és d’un altre planeta i segurament una de les raons fonamentals de l’èxit de la sèrie. Tot carisma, mala llet i brutícia, l’actor hi fa un recital de recursos i protagonitza moments impagables (entre ells, aquell en què escolta The Proclaimers a dins del cotxe mentre l’apunten) que et fan somriure només pensar-hi.
El que fa Gary Oldman a Slow Horses és d’un altre planeta i segurament una de les raons fonamentals de l’èxit de la sèrie