En la majoria de casos, les recomanacions que fem des d’aquí sempre busquen animar, com la llista de les quatre sèries per superar la “cuesta de enero” de la setmana passada. Però la realitat és que en dies com avui, aquest Blue Monday considerat com el dia més trist de l’any, també ve de gust recrear-se en aquesta tristesa i, si cal, plorar una mica. És per això que us portem cinc pel·lícules que us encongiran el cor i us faran saltar les llàgrimes, només cal que tingueu Netflix, Filmin, Disney+ o Amazon Prime i tingueu ben a prop els mocadors per gaudir de la plorera.
La filla de Mildred Hyes ha estat violada i assassinada, i la dona creu que la policia no està fent suficient per trobar-ne el culpable. És per això que comença una guerra contra les autoritats locals, començant per penjar tres grans cartells publicitaris denunciant la situació als afores del poble. Amb una potentíssima Frances McDormand en el paper protagonista i dos grans secundaris en Woody Harrelson i Sam Rockwell, Martin McDonagh realitza un retrat punyent de la ràbia que genera perdre una filla i la impotència de no saber qui n’és el responsable.
Waves també és una pel·lícula marcada per la tragèdia, però en aquest cas explicar-la seria un espòiler. El que sí que es pot dir és que, a través d’una estètica fascinant, narra la història d’una família afroamericana on el pare (Sterling K. Brown) imposa una expectatives excessivament elevades al seu fill Tyler (Kevin Harrison Jr.) tant en els estudis, com en la feina o en l’esport, la qual cosa tindrà conseqüències negatives també per la seva germana Emily. Interpretada per una Taylor Russell que acaba brillant a la segona part, l’amor serà, per ella, l’única salvació respecte al drama familiar.
I per drama familiar també tenim al Zain, un nen de 12 anys que decideix denunciar els seus pares. La pel·lícula libanesa ens explica el perquè, seguint la història del pobre infant havent de tirar endavant sense l’ajuda de ningú en un excel·lent exercici de realisme per part de la directora Nadine Labaki. Hi ajuda molt la interpretació del jove Zain (que es diu igual que el personatge), capaç de transmetre una veritat i emoció gairebé inèdites en un actor tan jove. Guanyadora del Premi del Jurat al Festival de Cannes de 2018, és una de les obres independents imprescindibles dels últims anys.
Seguim amb pel·lícules internacionals de Filmin on els infants són maltractats pels adults amb un grup de germanes orfes que han de viure sota el jou de la seva àvia i el seu tiet en un poble turc on la tradició imposa una moralitat que els privarà de llibertats. Tancades a casa i empeses al matrimoni massa aviat, l’única vàlvula d’escapament per les germanes serà el vincle que estableixen entre elles en un emotiu exercici de sororitat davant la intransigència de l’autoritat. Impecables també, en aquest cas, les cinc joves actrius protagonistes i la direcció de la francesa Deniz Gamze Ergüven.
I si hi ha alguna cosa que ens pugui fer plorar tant com els drames familiars o els nens maltractats és una història d’amor impossible com la que Joe Wright adapta de la novel·la homònima d’Ian McEwan. Keira Knightley i James McAvoy interpreten els enamorats en qüestió, i l’obstacle que es troben és una joveníssima Saoirse Ronan amb un innocent personatge que, a través d’una mentida, impactarà la vida dels personatges de forma tràgica. Ambientada durant la Segona Guerra Mundial, és l’exemple de com un detall pot fer que una història romàntica ideal acabi convertint-se en una altra cosa.