És bastant probable que la música sigui l’element més integrador que existeix al món. Tot es calma amb una bona melodia. Una cançó és capaç de resoldre un conflicte entre enamorats o d’enamorar dues persones que s’han odiat tota la vida. Pot moure muntanyes, que se sol dir. S’han dedicat lletres de cançons a cabassos: a personatges històrics, a les guerres, al pare mort, a la gota de rosada d’un dia d’hivern. La realitat i la ficció es barregen entre cordes de guitarra emprenyada, violins nostàlgics o trompetes desesperades.
Necessitem la música, m’atreviria a dir igual que l’aire que respirem o l’aigua que empassem per no morir de set. No conec ningú a qui no li agradi la música. No hi ha res més a la vida que susciti tal acord entre fronteres. Per això, la setmana que ha marxat un dels personatges del rock més importants i estimats de la història, necessitem una dosis extra de música; perquè ella és a tot arreu, també amagada dins documentals tan interessants com aquests sis.
“Jo no em moriré perquè soc una xamana i nosaltres no ens morir, nosaltres transcendim”. Aquestes van ser les últimes paraules que Chavela Vargas va escriure a les seves xarxes socials hores abans de deixar-nos, quan va convertir-se en la reina de la cançó mexicana que sempre va ser. El públic es rendia davant d'ella i ella en el tequila. Més que un documental, Chavela és un viatge per les veus i les venes de la cantant, una dona que va desafiar-ho tot, que va deixar enrere les crítiques de l’època per avantposar el seu innat talent i que sempre serà el símbol del plor més autèntic que ha conegut la terra.
Només havia tocat en recitals i esglésies, però el dia que Eunice Kathleen Waymon va convertir-se en Nina Simone no sabia que estava començant la carrera d’una artista única. Dona, negra i bisexual en un evident món d’homes blancs heterosexuals, activista pels drets civils dels afroamericans, es va atrevir a dir coses amb les seves cançons que pocs deien, ni tan sols en privat. A banda d’això, el documental també se submergeix en episodis menys èpics, com la violació que va patir del seu marit, els maltractaments que ella va perpetrar a la seva filla o la seva esquizofrènia.
Potser per alguns Travis Scott és més conegut per ser la parella de Kylie Jenner que per la seva música, però la seva relació amb el rap va començar abans que conegués la germana del clan Kardashian. Un dels seus pares musicals és Kanye West, amb qui ha treballat, i en la seva primera gira va comptar amb artistes com Chris Brown. Aquest documental segueix el raper mentre treballa en el seu exitós àlbum Astroworld, nominat al Grammy, al mateix temps que ha de lidiar amb la controvèrsia, la paternitat i l’èxit.
Soda Stereo, Aterciopelados, Los Shakers, Café Tacba... si saps qui són aquests grups, has de mirar aquest documental, que fa un repàs als últims 50 anys de la història del rock llatinoamericà. Un viatge a través de dictadures i desastres socials que han sigut el teló de fons de discos i concerts memorables, de cançons que han patit la repressió i la persecució de la tirania. Es tracta d'una mini sèrie de 6 capítols.
Anem a parlar de la cançó que canta Timón a El Rey León, que diu: en la jungla, la negra jungla, dormido está el león. Tothom l'ha xiulat en algun moment perquè és àmpliament coneguda i molta gent se n'ha beneficiat. Molta menys el seu autor real, Solomon Linda. El documental indaga en l'autèntic tema que va fer-se popular a Estats Units durant els anys 50, però que es deia Mbube i que significa lleó en llengua zulú.
Dos anònims pel públic general, però no pels més fanàtics del hip hop: el fotògraf Estevan Oriol i el tatuador Mister Cartoon, dos llegendes dels barris marginals de Califòrnia que donen títol al documental. Uns genis per personatges com Eminem o Snoop Dogg. Un autèntic tàndem de la cultura low rides i del hip hop nascut dels suburbis, són molts els artistes que elogien a aquest parell.