Aquest matí Barcelona s’ha llevat seca i jo gairebé em poso a plorar de l’emoció. Semblava mentida després de les informacions terribles que preveien la fi del món i un diluvi universal propi de l’episodi de l’arca de Noè. Per uns moments m'he cregut que el cavaller havia matat la pluja perquè puguem viure una diada normal com la que fa tres anys que no vivim i així poder observar els somriures perfectes en rebre una rosa o un llibre ara que les mascaretes ja no són obligatòries. Però no. Ha plogut molt i ha pedregat, i les stories amb vídeos dels aiguats han substituït les roses i els llibres fins que ha tornat a sortir el sol (i així durant tot el matí). Sant Jordi 2022 torna al carrer, però no només: també és possible fer un seguiment exhaustiu de la jornada des de casa sense perdre’s ni un detall, observar-ho tot en estricte streaming, amb una naturalitat que francament posa els pèls de punta. Ho sé perquè m’he passat tot el matí vivint Sant Jordi a través del meu mòbil. Sense passejar, ni comprar, ni parar-me a xafardejar a cap parada plena de volums que oloren a llibre: només donant voltes pels posts, Stories o directes de la meva compte d’Instagram (i alguna parada tècnica a Twitter, no sigui dit). I he tret algunes conclusions de sofà i manta.
🌹 Sant Jordi 2022, en directe: última hora de la diada del 23 d'abril
✍🏼 Signatures de Sant Jordi 2022: Horaris i lloc de les firmes el 23 d'abril
Definitivament, els catalans som uns éssers entranyables. Fem que un dia qualsevol es converteixi en el dia de l’amor, del consumisme, de l’autobombo, de la falsedat o de l’amistat a parts iguals. A les xarxes socials mostrem el que volem, però més enllà de ser aquesta una teoria purament superficial, certament el que publiquem diu més de nosaltres que el que callem, encara que només sigui perquè rere la pantalla ensenyem allò que prioritzem de cara a la galeria. He vist de tot aquest matí a través de la pantalla: imatges amb missatges que no casen amb qui les publica, la celebració de diades a molts kilòmetres de Catalunya o el postureig inútil de fotografiar les roses i llibres regalats en un dia en què el més evident és regalar roses i llibres, i que probablement jo també acabi reproduint en algun moment del dia. Som una espècie altament curiosa i contradictòria, realment. Res de nou sota el sol.
Llibreries i autors més contents que un gínjol
Ho reconec: m’ha fet especial il·lusió veure els posts de llibreries i parades culturals donant-se autobombo a través de les xarxes per demanar que la gent passi per allà. Així sí. Les xarxes socials són el nou màrqueting, l’espai ideal per construir un bon storytelling que convenci a l’usuari. A mi, sense dubte, m’han comprat totes, i més encara quan he vist que els hi ha caigut la granissada del segle: aniria una per una a comprar-los un llibre si no fos perquè el meu compte corrent està tremolant des que vaig comprar-me l’entrada per anar a veure la Rosalía al Palau Sant Jordi. Que la precarietat actual sigui per fer bon homenatge a la catalanitat, com a mínim. En fi, que les llibreries s’ho munten molt bé, especialment aquelles que han nascut amb vocació de ser referent cultural o aquelles que s’han adaptat a una demanda gens fàcil d’acontentar.
📈 Llibres més venuts de Sant Jordi 2022: tota la llista
Toni Cruanyes ha penjat un vídeo felicitant la jornada, Rigoberta Bandini s’ha limitat a publicar l’horari i els llocs on signa i Empar Moliner o Carles Porta no han dit absolutament res . Tres maneres d’afrontar aquesta jornada històrica. Però en general, sobretot a través dels comptes de llibreries i parades, els autors semblaven contents i feliços i només faltaria: després de suar la cansalada parint un llibre ara tenen la possibilitat d’atrofiar-se la mà i la veu a base de signatures i xerrera. Dit així no sembla massa esperançador, però sempre he pensat que firmar per Sant Jordi ha de ser una de les coses més boniques que et passen a la vida. Què voleu, soc una bàsica.
Els posts de Sant Jordi estan ultra mastegats
La veritat és que no hi ha hagut res que m’hagi sorprès, veig que avui continuem publicant fotos o imatges més prototípiques que les models d’Inditex. Els polítics amb la seva institució i les marques fent posts cuquis per vendre molt més de qualsevol cosa, pur capitalisme de masses. El més vist: roses en gerros damunt la taula i algun llibre estratègicament col·locat per fer una foto instagramable. Els peus de foto més llegits: Feliç Sant Jordi 🌹 📚 o Feliç dia més bonic de l’any ❤️. Zero creativitat. Poc més a dir.
Som totalment addictes (i contradictoris) a les Stories
Confirmem que les Stories d’Instagram li estan guanyant la partida als posts que publiquem i que viuen sota el llast de la dictadura del like —tot i que ara també es pot posar un m’agrada a les històries que duren 24 hores—. Des de primera hora del matí, s’han vist per les xarxes molts cafès amb llet al costat de roses, dones embarassades amb la flor duplicada, amigues que s’han regalat mútuament una rosa i roses transfrontereres que celebren la diada fora del país. En definitiva, moltes roses estil rosa vermella sobre paret blanca sostinguda per un braç anònim que clarament han liderat la cobertura de Sant Jordi d’aquest matí a Instagram en detriment dels llibres. És perquè la gent no llegeix o perquè som uns pesseters i una rosa (3 euros) és molt més barata que un llibre (20 euros)?
Les imatges d’il·lustradors com Joan Turu o Lola Vendetta també han tornat a revifar. Han estat les més vistes del matí per aquests terrenys digitals. Em crida l’atenció veure com algun personatge d’aquests amb qui no tinc relació penja els missatges “Estimar és l’opció més valenta” o “Feliç Santa Jordina” quan s’han passat l’adolescència bavejant tòxicament rere totes les faldilles del planeta, i els maleeixo una mica en veu alta, la veritat.
📚 Llibres Sant Jordi 2022: recomanacions i totes les novetats editorials de l'any
Continua el biaix de gènere
Les dones estem molt millor que abans i el sexisme ja és història, però curiosament i majoritàriament, els nois continuen regalant roses a les noies i les noies continuen regalant llibres als nois. És evidentment discriminatori i identificatiu que nosaltres estiguem relegades a una flor que es pansirà en una setmana, mostra de la bellesa i la fragilitat (ostres, com mana el patriarcat!), i que ells rebin el pou de cultura que és qualsevol lectura. La conclusió segons les meves fonts digitals és lamentable: segons el que he vist aquest matí a Instagram i Twitter, continuem en clara desavantatge: moltes dones han publicat fotos o històries amb roses, però cap home s'ha fet un selfie amb una rosa regalada. Repeteixo, tot segons dades de la meva compte i entorn.
Regals per Sant Jordi?
I per acabar, la gran pregunta que em turmenta des de les 9h del matí: regals per Sant Jordi? Efectivament, regals per Sant Jordi i no parlo de roses o de llibres. Hi ha persones que es regalen coses per Sant Jordi. Jerseis, samarretes o fins i tot alguna joia. És un fenomen al·lucinant, l’aprofitar qualsevol festa per alimentar el capitalisme. Que Sant Jordi sigui el nostre dia de l’amor particular no vol dir que haguem de posar un peu al Corte Inglés. En tot cas, si tenim la mala sort que al nostre enamorat o enamorada no li agraden les roses o els llibres (per llibres dic qualsevol contingut escrit, com revistes, perquè no a tothom li agrada llegir el mateix), potser seria bo mantenir la tradició i regalar cultura. No?