Una primera cita Tinder? Un aplec de sardanes? Un mercat d'intercanvi amb objectes de segona mà col·locats sobre llençols? Segons el diccionari, una plaça és una superfície pública pensada per ser un espai de reunió o celebració social, per això de les àgores gregues a les places d'avui hi ha més de dos mil anys de diferència, però l'esperit original de l'espai no ha canviat: reunir-s'hi amb algú, ja sigui per xerrar-hi amistosament, fer tractes o celebrar-hi alguna cosa. A Barcelona hi ha moltíssimes places, algunes més boniques que d'altres, però a les més conegudes era ben difícil fins fa ben poc trobar-hi barcelonins, per això el coronavirus i les restriccions turístiques d'aquest estiu han permès a molts catalans redescobrir places tan populars i arrelades a la ciutat com la plaça Reial, la plaça del Sol o la plaça de Sant Agustí Vell.
A la Selecció La Gandula d'avui, però, volem anar més enllà i fer una llista amb les 6 places de Barcelona on és possible encara tenir la sensació, ni que sigui durant una estona, de relaxar-se i gaudir d'una trobada amb algú en una plaça digna d'una ciutat tranquil·la on viure sense presses. És a dir, 6 places barcelonines en les quals viure com si no es visqués a Barcelona.
1. Plaça Sant Vicenç (Sarrià)
No és una plaça bonica, no és una plaça coneguda, no és una plaça que surt a les guies, no és una plaça amb hashtags a Instagram, no és una plaça amb terrasses de bar on una cervesa és més cara que un llibre de segona mà, no és una plaça situada entre carrerons de fa cinc segles i no, no és una plaça recollida en cap gran novel·la sobre Barcelona. Què té, doncs, la plaça Sant Vicenç de Sarrià? Situada entre Major de Sarrià i la Via Augusta, a la zona sud de l'antiga vila de Sarrià, aquesta placeta sense cap mena de romanticisme és un magnífic espai on poder-se aïllar absolutament de la ciutat i gaudir de la sensació d'estar en alguna petita ciutat de la Provença on els únics turistes són la gent gran que passeja, els nens que juguen a pilota i els botiguers que diuen "passi-ho bé" quan et veuen passar.
2. Plaça Masadas (la Sagrera)
No hi ha gaires places porticades a Barcelona, més enllà de la plaça Reial. La plaça Masadas, al cor del barri de la Sagrera i a pocs metres de l'antiga fàbrica de la Pegaso, es conserva com una plaça de barri i oberta, sobretot, als veïns. Per arribar-hi, a més, cal passejar per una sèrie de carrerons que no tenen ni dos-cents anys però conserven un aire especial; si s'hi va amb metro, agafarem el metro fins a Sagrera, travessarem la plaça de l'Assemblea de Catalunya i continuarem pel carrer Coll, que ens portarà directament a aquesta plaça tancada al trànsit. La plaça, que molts consideren la més bonica de la ciutat, es va construir a finals del segle XIX sobre els terrenys de la família Massades, quan la ciutat estava en ple creixement, i al mig s'hi va establir un mercat, molt precari; a principis dels anys noranta es va enderrocar, però, i va convertir aquella plaça estreta i poc acollidora (gairebé idèntica a l'actual plaça del Mercat de Sant Andreu) en un magnífic lloc per passar-hi l'estona i fer un vermut com si fossis a l'Havana, Salamanca o Palerm.
3. Plaça Rovira i Trias (Gràcia)
La plaça Rovira i Trias és especial per molts motius, però sobretot perquè va ser obra de l'home que va guanyar el concurs públic per modelar l'Eixample, cosa que no va poder fer mai, ja que una imposició de Madrid va cedir la responsabilitat a Ildefons Cerdà. Antoni Rovira i Trias va ser, això sí, el responsable del disseny urbanístic de la Vila de Gràcia, plena de placetes i carrers ortogonals però estrets. La plaça, construïda l'any 1861, és el centre neuràlgic de la part alta de la Vila de Gràcia i també pot anomenar-se plaça dels Tres Senyors, en honor als tres propietaris del terreny rural on va edificar-se. Situada més a prop de la ronda del Mig que de travessera de Gràcia, aquest petit raconet ple de comerços i terrasses sense gairebé cap turista és el refugi perfecte per quan es vol prendre alguna cosa a Gràcia i trobar lloc a alguna terrassa de Virreina, Sol, Revolució o Diamant és més complicat que intentar-se imaginar com hauria estat Barcelona sense el pla Cerdà.
4. Plaça Prim (Poblenou)
El general Prim va bombardejar Barcelona l'any 1843, però curiosament segueix present i per triplicat al nomenclàtor de la ciutat, amb un passatge, una rambla i una plaça. Potser per aquest motiu o senzillament perquè aquesta és una plaça històricament habitada pels pescadors del barri, els veïns de la zona més marítima del Poblenou la segueixen anomenant la plaça dels Pescadors, per a deshonra del militar reusenc. Estem parlant d'un bonic racó situat a uns centenars de metres del tram final de la rambla del Poblenou i que respira, encara, tot l'encant d'un poble de pescadors de principis del segle XX. Aquí, al cor d'allò que anomenen la T invertida del Poblenou, hi trobem les últimes cases del segle XIX que encara es conserven, de planta i pis, o de planta i dos pisos; cases, en definitiva, on vivien els pescadors que són a l'origen del nom popular de la plaça. Alguns diuen que en aquesta plaça és possible oblidar-se que som a Barcelona i creure's a Sitges, Altea, Cadis o qualsevol ciutat petita del sud d'Itàlia. La pregunta no és on, però, sinó quan, ja que sigui com sigui, el que és segur és que potser permet viatjar en el mapa, però sobretot en el temps.
5. Plaça Eivissa (Horta)
A la plaça més llunyana del centre de Barcelona no hi ha cafeteries hipster, restaurants amb mobiliari vintage o pastisseries de cupcakes. Precisament a la plaça central de l'antic poble d'Horta fa la sensació que existeix tot allò que a altres zones de la ciutat només sembla real gràcies a la feina d'un bon interiorista, per això el Quimet d'Horta és un celler de les de tota la vida però amb uns preus dels de tota la vida, no com altres cellers que tenen estètica dels anys setanta i una carta amb preus que no volem saber en cap mena de futur possible. La Fonda, el Frankfurt Julia, la gelateria l'Eivissenca, la llibreria Eivissa o la mítica xurreria de la plaça són alguns dels altres establiments que mantenen ben viu aquest racó d'Horta, possiblement el racó d'Europa capaç de tenir més encant, tant estètic com humà, malgrat tenir una boca de metro situada al mig de la plaça.
6. Plaça Concòrdia (les Corts)
Diuen que a les Corts encara hi ha gent que l'anomena la plaça de Missa, ja que s'hi erigeix l'església de l'antiga vila, la parròquia de Santa Maria del Remei. La plaça, situada entre la Diagonal i la travessera de les Corts, és un refugi enmig del bullici d'una zona de la ciutat delimitada de nord a sud pel carrer Numància i la ronda del Mig. És possible, doncs, trobar enmig d'aquest garbuix frenètic una placeta més pròpia d'un poble de les Garrigues o la Garrotxa que d'un barri barceloní? A la plaça, a part d'establiments històrics com la farmàcia Oller, hi destaca l'imponent Centre Cívic Can Deu, l'antiga casa senyorial de la família Deu que actualment acull aquest centre cívic que té un dels jardins amb més encant de la ciutat, ideal per deixar-s'hi caure una tarda d'hivern i sentir-se, ni que sigui durant una estona, dins la pel·lícula francesa de la qual tots algun dia hem somiat ser protagonistes. Per cert, els Deu eren propietaris d'una fàbrica de licors al barri, per això diu la llegenda que l'expressió "s'ha armat la de cal Deu!" ve d'aquí, de quan un dia les garrafes que transportaven els licors a la fàbrica van trencar-se i tot el barri va quedar impregnat d'una forta olor d'alcohol. Com un embruix o un encís que encara avui es pot respirar.
