Diuen que abans de passar a l’altra barri s’ha de plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. No sabem si aquests autors i autores van completar aquesta tríada abans de morir, però la veritat és que tant és: tota la seva obra demostra amb escreix que aquesta afirmació és tan prototípica com desafortunada. Tots aquests noms van morir fa menys d’un any i aquest Sant Jordi 2022 serà el primer que no podran asseure’s a signar exemplars ni veure com els lectors i lectores d’arreu s’emocionen amb els seus llibres. Aquesta diada, que torna a la normalitat després de dos anys marcada per la pandèmia, seran les noves veus emergents les que ompliran parades, però aquests escriptors i escriptores segur que continuaran presents a totes les llibreries amb aquests 7 llibres (i molts més de la seva col·lecció).
🌹 Sant Jordi 2022, en directe: última hora de la diada del 23 d'abril
📚 Llibres Sant Jordi 2022: 25 recomanacions i totes les novetats editorials de l'any
Publicada per primer cop l'any 1992, Joana E. és la història que va voler escriure Maria-Antònia Oliver després de conèixer na Joana. I amb el propi llenguatge de la protagonista, l'autora va signar aquesta novel·la plena de dubtes, contradiccions, moments de felicitat i estones de misèria, por i indignació. L'escriptora mallorquina és un dels noms més importants de la literatura catalana de les últimes dècades i figura clau de l'anomenada com a Generació dels 70. Va morir el passat febrer, als 75 anys, havent aconseguit ser reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2016, tot i no publicar des de l'any 2007. Oliver va destacar per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, tot i que també va tocar l'assaig literari, la dramatúrgia, l'articulisme i la literatura infantil. Alguns altres llibres reconeguts són Estudi en lila (La Magrana) o Crineres de foc (Edicions 62).
Harry Hopeman forma part d’un grup de la dinastia de diamantistes, els quals estan destinats a buscar diamants per tot el món. El protagonista haurà de recuperar una d’aquestes joies, que està vinculada amb la història del poble jueu, i per aconseguir-ho viurà un viatge emocionant on descobrirà secrets. El diamante de Jerusalén (Roca Editorial), a part d’endinsar al lector en l’interessant història de Jerusalem, és un dels llibres més absorbents de Noah Gordon, escriptor nord americà consagrat per la novel·la El médico i que ens va deixar el 22 de novembre de l’any passat.
Pels amants de la poesia, N’hom (Emboscall) és un recull de poemes editat l’any 2017 d’una veu tan nacional com internacional. Renada-Laura Portet, que va morir el setembre de l’any passat als 94 anys, va dedicar una part de la seva obra a l’estudi de la llengua catalana, i per això el 2004 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. A banda d’això, l’escriptora rossellonesa acumula una extensa obra amb diversos gèneres literaris, entre els que s’inclouen la poesia, la novel·la, l’assaig o les recerques científiques.
Entrevista amb el vampir (Proa, Edicions B) és un clàssic que ha passat de generació en generació des que Anne Rice el va publicar l'any 1976. Possiblement, el primer volum de la sèrie Cròniques Vampíriques - format per set novel·les - és una de les històries sobre vampirs més originals del nostre temps. Explica la història de Louis, un jove de Nova Orleans que, turmentat per un sentiment de culpa per la mort del seu germà, es converteix en un etern habitant de la nit. Però l'amor es creuarà en el seu camí, posant-ho tot potes amunt. L'autora va deixar-nos el desembre del 2021, però sempre serà recordada com la mare dels vampirs, gràcies a que la seva obra també es va popularitzar quan Neil Jordan va adaptar-la al cinema dirigint uns joveníssims Brad Pitt i Tom Cruise.
Joan Didion és, va ser i probablement serà una de les icones culturals més rellevants dels Estats Units, a part de ser una de les figures clau del periodisme de les últimes dècades. Lo que quiero decir (Literatura Random House) recopila dotze articles i cròniques inèdites sota l'eix vertebrador del que el Nou Periodisme va anomenar "el narrador testimoni". Redactats en la primera part de la seva carrera com a reportera, cada text mostra els interessos que també la van consagrar com escriptora, amb protagonistes tan espectaculars com Orwell, Hemingway o Nancy Reagan. Un altre imprescindible de Didion és El año del pensamiento mágico (Literatura Random House), un llibre memorable sobre el dol i la supervivència en què l'autora va narrar la mort del seu marit amb una fascinant distància emocional.
✍🏼 Signatures de Sant Jordi: Horaris i llocs de les firmes el 23 d'abril
El món literari va quedar colpit quan Almudena Grandes va marxar molt abans del que li tocava. L'autora és una de les més rellevants de la literatura espanyola contemporània des que va escriure la seva primera novel·la, Las edades de Lulú (Tusquets). Més tard va consagrar-se amb l'impressionant immersió històrica que va narrar amb els seus Episodios de una Guerra Interminable, però abans d'això va publicar El corazón helado (Tusquets), una de les seves novel·les més ambicioses, guardonada amb el premi José Manuel Lara i el del Gremio de Libreros. En ella, parteix de la premissa de dos joves enamorats que pertanyen a bàndols enfrontats durant la Guerra Civil: ell ve d'una família falangista, i ella pertany a una família republicana que va haver-se d'exiliar. Un retrat d'una època fosca, no massa llunyana, que obliga al lector a pensar sobre el passat i sobre la importància de la memòria històrica.
Amb la publicació de Cavalls salvatges (L'Albi) l’any 2000 - i reeditat l'any 2016 -, Jordi Cussà es va presentar com un narrador clau per tractar un tema tan delicat i marginal com l'addicció a l'heroïna. Aquesta novel·la, la seva primera novel·la, és un cant a la diversitat de gèneres que serveix per mostrar les diferents cares de l'autodestrucció. El mateix Cussà va confessar en una entrevista que, mentre estava immers en la seva escriptura, moltes vegades acabava d'escriure plorant. Més tard, arribaria Formentera Lady, considerada la seva segona part. I és que l'autor va ser testimoni directe d'aquella Catalunya contracultural que molta gent associava a l'heroïna i que ell també va experimentar en pròpia pell; pocs anys després de deixar l'addicció, va treure aquesta primer llibre altament autobiogràfic.
