Estava mirant un dels últims capítols de This is us quan un dels seus protagonistes, Randall (Sterling K. Brown), va fer una reflexió sobre el temps. Va venir a dir que, quan som petits, notem menys el pas del temps perquè un any és una cinquena part del que s'ha viscut. Per això quan creixem, quan ja som adults i portem molts mesos a la nostra esquena, notem que el temps passa molt més de pressa, i cada vegada més. Es nota molt a l'estiu. Quan som nens, els tres mesos de les vacances estiuenques es fan eternes: dona temps d'anar a la platja, a parcs aquàtics, de menjar gelats en sopars improvisats que s'allarguen i de veure en bucle moltes de les pel·lícules que associem a aquesta estació calorosa i màgica. Recordo que quan jo era petita, aprofitava l'estiu per reproduir alguns VHS sense parar fins que la cinta es ratllava i a casa gravàvem els llargmetratges que feien a la tele per tenir-los guardats per sempre. Netflix no era ni un somni llunyà. I consumíem les pel·lis ambientades a l'estiu a l'estiu. Com una tradició.
Ara tot és consumible, l'oferta audiovisual és eterna, però hi continua havent pel·lícules que fan olor de salnitre i que entren molt més en màniga curta. Per a alguns —per a mi— ara l'estiu s'acaba en un tres i no res: si ets a la vora inferior o superior de la trentena comences a notar l'accelerament dels minuts i et veus constantment —a la feina, a la perruqueria, al bar, al passadís del supermercat— repetint aquesta frase, la maleïda frase: "El temps passa volant". Entens als teus pares, als teus avis; si passes de la quarantena, encara que ja hauràs après la lliçó, segurament recorreràs sempre a aquest principi bàsic del fer-se més gran, ja sigui com a comodí per empatitzar amb la resta de la humanitat, amb qui comparteixes aquest precipici abocat a les arrugues i les pastilles per a la pressió, o com a avís de neó per als que venen darrere. Encara que sàpigues que no et faran ni punyeter cas. Sigui com sigui, sempre ens quedaran les pel·lícules. Les que ens endollaven els nostres pares davant el ventilador quan se n'anaven a fer la migdiada i les que són ara font d'inspiració per als que un dia també trobaran a faltar tenir l'oportunitat de perdre el temps per veure propostes cinèfiles com aquestes davant de la pantalla.
Baby Houseman i Johnny Castle, potser els amants que millor representen l'amor romàntic d'estiu. Ella és una jove acomplexada i fràgil que es passarà l'estiu a un complex turístic americà de bé; ell és el professor de ball del lloc, un tipus dur i problemàtic. Ambdós són exemple de classes socials oposades, la nit i el dia i, tanmateix, s'enamoren. La BSO de Dirty Dancing és una meravella, l'escena en la qual Johnny li ensenya a ballar és digna de veure en bucle i el salt estel·lar del ball final és història del cinema. Grinyolen una mica, vistos amb els ulls de l'ara, alguns tics masclistes, com l'aprovació malaltissa de la figura paterna o l'home com salvador de tot. Encara així, un imprescindible dels estius sens dubte.
Una pel·lícula en la qual surten campaments d'estiu, guerra de quintada i dues bessones entremaliades que s'intercanvien per tornar a ajuntar els seus pares? Diem sí. Tu a Londres i jo a Califòrnia és una pel·lícula refrescant a tots els nivells, amb episodis graciosos i divertits que amenitzen qualsevol tarda calorosa de diumenge. I per a tots els públics! Remake de Tu a Boston i jo a Califòrnia (1961), de David Swift, aquesta adaptació de Disney dobla la personalitat d'una petita Lindsay Lohan que farà el que sigui perquè l'estiu sigui absolutament inoblidable.
[banner-AMP_0]
Impossible no ballar Dancing Queen amb les teves amigues mentre veus aquesta adaptació del tradicional musical d'ABBA. Ambientada a l'estiu mediterrani de les illes gregues, Sophie (Amanda Seyfried) ha crescut sense saber qui és el seu pare, i aprofita el moment del seu casament per convidar als tres possibles candidats que ha descobert llegint el diari de la seva mare, Donna (Meryl Streep), una dona rebel que, sense saber-ho, es veurà embolicada en una emboscada emocional. Diversió i música per un tub en un dels musicals més emblemàtics dels últims anys.
A Diego l'han deixat plantat a l'altar. Com superar-ho? Duent a terme un sense fi d'idees desenraonades que inclouen l'emborratxar-se, malparlar, intentar recuperar al seu amor d'adolescència o actuar a les festes del poble davant de tots els veïns. Tot això acompanyat dels seus dos cosins, el pocavergonya i el que pateix una discapacitat mental. Quim Gutiérrez, Raúl Arévalo i Adrián Lastra brillen en aquesta comèdia hilarant sobre l'amistat, la nostàlgia i la capacitat de superar els obstacles amb un somriure a la boca.
[banner-AMP_1]
Diverses històries d'amor i amistat s'entrecreuen i s'entremesclen en les nits d'estiu a la ciutat de Barcelona. Històries que podrien ser la teva. Dani de la Orden es va posar a dirigir a actors i actrius com Miki Esparbé, Alba Ribas, Jan Cornet, Mar del Hoyo, Àlex Monner, Sara Espígul, Pau Roca, Lucho Fernández o Laura de la Isla per ensenyar-nos la quotidianitat d'una ciutat atapeïda de moments capaços d'emocionar-nos. Tots ambientats en les nits estiuenques de la Ciutat Comtal i amb el particular Jo mai, mai de Joan Dausà, que també apareix a la cinta.
La història d'amor entre Elio i Oliver, entre Timothée Chalament i Armie Hammer. Poc més que dir. Una pel·lícula que ha traspassat fronteres per explicar d'una forma íntima i absolutament tendra el descobriment homosexual d'un jove amb un amic de la família més gran que ell. Una peça audiovisual bellíssima que va emportar-se l'Oscar a Millor guió adaptat —adaptació del llibre d'André Aciman— i que parla de l'autodescobriment, del plaer, del respecte i de la passió desmesurada entre dues persones que es gaudeixen al màxim. No seria el mateix sense una banda sonora perfecta i la seva ubicació idíl·lica a la Toscana, mostrant espais que et deixen literalment amb la boca oberta.
[banner-AMP_2]
I tornem a trepitjar Itàlia amb aquesta proposta de Pixar, concretament la Riviera italiana. Allà, els amics Luca i Alberto gaudeixen de l'estiu mentre intenten ocultar el seu gran secret: que són monstres marins que es converteixen en humans quan estan secs. La inquietud de Luca, i la seva voluntat de voler encaixar al món, faran que es distanciï de casa seva i d'uns pares preocupats pel seu benestar mentre ell es veu embolicat en algunes aventures. Un film indispensable per veure en família en aquestes vacances caloroses.