"Això m'ha servit per desconnectar. Per sortir de totes les coses negatives i opressives que et porta el carrer". Qui parla és la Camila Oliveira, antiga reclusa de la presó Brians I i actualment en tercer grau penitenciari. I això a què es refereix és el taller Traspassant l'objectiu, una iniciativa organitzada i coordinada per la Fundació Setba que anima les dones internes a posar-se darrere —i davant— de l'objectiu. El projecte ja fa dos anys —i cinc edicions— que corre, i aquesta primavera ha tret el nas amb Brians: Mujeres Invisibles (Lumínic), un fotollibre que recull un total de 74 fotografies fetes entre el 2020 i el 2021 dins dels murs d'aquest centre penitenciari, uns murs físics i psicològics que impedeixen la vida en llibertat de les dones internes.
"És una manera d'empoderar-se a través de la fotografia i de la imatge que les internes reben de sí mateixes. Totes comencen dient que no en saben i després acaben fent unes fotos brutals", explica Cristina Sampere, directora d'aquesta fundació sense ànim de lucre. Un àlbum vital que veu la llum per primera vegada i que dignifica la vida entre barrots. Compta amb més d'un centenar de pàgines plenes d'imatges rutinàries, retrats singulars de dones inspiradores i frases reals, dites per les preses, que acompanyen les diferents escenes. Dones que surten fotografiades i dones que disparen, com Marta Fàbregas, directora artística i artista rere els retrats, o Laura Gálvez-Rhein, que s'ha encarregat de la documentació gràfica del centre. També reportatges íntims i especials signats per dues internes: el de Sofia Kyprisli mostrant el dia a dia a la presó i el de la pròpia Oliveira, que volia compartir l'experiència del masclisme que viuen i que, la majoria de vegades, no es denuncia. "S'ha de desvincular l'idea del masclisme només com agressió domèstica; estem morint i estem cridant per la vida de les dones", comenta la Camila amb indignació.
Colze a colze amb l'administració
La llavor de tot plegat va ser una conversa amb Amand Calderó, llavors secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. Va ser durant la cloenda del projecte Traspassant murs, una iniciativa que es du a terme en centres educatius de justícia juvenil. "Ens va dir que qui realment necessitava un projecte cultural com aquell eren les dones que estaven en centres penitenciaris, i li vam prendre la paraula", explica Sampere. Van apostar per Brians per la seva escassa oferta cultural i, un cop les professionals del centre van alertar dels perills —manca de constància o d'interès— i van donar-hi llum verda, van obrir inscripcions. Hi cabien un màxim de 20 persones i van fer ple. De la vintena, van acabar el taller un total de 16 dones. Com expressa la directora de la fundació, i segons va dir-li llavors la direcció del centre penitenciari, "el resultat va ser un èxit absolut i total". "Totes volen repetir", matisa.
A través de 10 sessions, les internes aprenen teoria fotogràfica que després poden dur a la pràctica. "Muntem dos sets fotogràfics; a Brians ens han cedit l'espai on abans estaven les cel·les d'aïllament, i està molt bé, per què hem revertit l'esperit negatiu que tenia l'espai en un plató fotogràfic", explica la Cristina, que confia plenament en la vigència i el futur d'una iniciativa que sobreviu a base de subvencions i algun suport econòmic de l'empresa privada, però que ara també vol generar ingressos propis. "Ho fem a través de la venda del fotollibre, però també estem preparant una activitat de team building per empreses: aquestes donen tenen una gran història de resiliència, i mostrar-la a grups d'empreses pot ser positiu tant per potenciar la responsabilitat social de les empreses com per contribuir a un projecte cultural de valor social com el nostre".
Cristina Sampere: "De 20 dones que van començar el taller, van acabar-lo 16; un èxit absolut i total"
La bona salut del taller fa que ja s'estigui fent dos cops l'any, un fix a Brians —per ser el centre que més ho necessita— i un altre que s'anirà canviant cada any; aquest 2022, l'escollit ha estat Wad-Ras. També es vol intentar crear equips de treball per poder donar més ales al projecte en tot el territori, tot sempre avalat i recolzat per l'administració pública. "Treballem molt coordinats amb Serveis Penitenciaris i no fem difusió de cap imatge sense l'autorització expresa del Departament de Justícia", explica la directora.
Tot i que la missió de la Fundació Setba no és la reinserció laboral —"som una fundació cultural, no una fundació social", diu la Cristina—, sí que té al punt de mira el poder generar alguna possibilitat de feina a través de la fotografia. Camila Oliveira n'és un exemple: és coautora del llibre, va participar com a fotògrafa al festival de fotografia Lumínic i ara la idea és poder-la incoporar a l'equip de treball de la fundació.
Dones a la presó: les dades de la desigualtat
La desigualtat estructural cap a les dones s'intensifica dins del sistema penitenciari. A Catalunya només un 6,6% del total de persones privades de llibertat són dones, segons dades de finals del 2021 tretes dels Serveis Penitenciaris de la Generalitat. Al total de l'estat, la xifra puja al 7%. Potser per això, de les 69 presons que hi ha a Espanya, només 4 són per a dones. I això fa que se les personalitzi molt menys: si els homes interns es classifiquen per edat, residència o penes, les dones no. No hi ha espai. Més dades: en 10 comunitats autònomes no hi ha cap presó que admeti dones. Tampoc es té en compte que el 80% de les recluses són mares o que el 56% estan en la franja d'edat reproductiva, dels 20 als 41 anys. Una altra xifra esfereïdora: el 88,42% de les dones que ingressen a presó, segons l'Institut de la Dona i Institucions Penitenciàries, ha patit violència masclista i la majoria dels seus delictes s'hi relacionen.