Després del llançament del seu tercer disc, Cafè pels més cafeteros, la nit d'aquest divendres 4 d'abril, The Tyets van celebrar una gran festa de color pastel a l’Espai Corberó. Una vetllada per reivindicar totes les festes passades de casa nostra, però sobretot per anticipar totes les que vindran amb la seva nova banda sonora.

☕'Cafè pels més cafeteros', el nou disc de The Tyets cançó per cançó
 

La indústria musical catalana està més en forma que mai. Treu pit, múscul. Està en plena efervescència, com un adolescent que descobreix que no només pot agradar, sinó que, a sobre, li agrada agradar. Per primer cop en molt de temps, sembla creure’s que nosaltres també podem. Podem fer grans hits pop, àlbums que triomfin més enllà de les nostres fronteres, i festes memorables, sense renunciar al que som. Per això, quan el primer grup en català en superar el milió d’oients mensuals a Spotify llença un nou disc, cal celebrar-ho. Aquest divendres, amb el llançament de Cafè pels més cafeteros, The Tyets van ser els amfitrions de la primera gran vetllada POP —en majúscules— de la música catalana.

Aquest divendres, amb el llançament de Cafè pels més cafeteros, The Tyets van ser els amfitrions de la primera gran vetllada POP —en majúscules— de la música catalana

Què s'ha de fer perquè una festa sigui un èxit

Mai he tingut gaire clar què cal esperar d’una festa de presentació perquè sigui un èxit. ¿Cal un pastís com si fos un aniversari? ¿Deixem que soni el disc de fons o fem que el toquin en directe? ¿Han de parlar molt els artistes? ¿Cal que fins i tot l’apuntador acabi veient doble per culpa de la barra lliure? ¿Convidem marques? ¿Amics? ¿Famosos? ¿Amics que ara són famosos? ¿Micro-influencers? ¿Avorrits homes amb vestit de la indústria? ¿Esdeveniment públic o amb el secretisme de l’exclusivitat? ¿Canons de confeti? Moltes preguntes i, molts cops, poques respostes encertades. Tot és qüestió de temptejar. Aparentment, el full de ruta dels de Mataró no tenia fissures: vuit hores de festa a l’Espai Corberó, un recinte brutalista que ha estat plató de videoclips, sèries oblidades i editorials de moda, reconvertit en una mena de festa tropical de creuer. Menjar, beguda i música infinita a càrrec del segell. Com a catalans que adorem les coses gratuïtes —els clixés existeixen perquè alguna certesa els sosté—, i com a generació que viu impulsada pel fomo, era un gran sí. I el fet que comencés la nit amb un espresso martini a la mà i l’acabés subjectant a les dues de la matinada el turmell d’un integrant de grup-català-que-aquest-estiu-et-farà-ballar-amb-el-seu-nou-disc mentre es feia el seu primer tatuatge, ho corrobora. Però anem per parts: la presentació en societat de la cafetera de The Tyets.

Només d’entrar-hi trobaves els dos integrants de The Tyets anant d’un lloc a l’altre saludant amics i coneguts amb els nervis i la il·lusió de quan s’és el protagonista d’una gran vetllada

Cafè, hamburgueses, tatuatges i hits per a tothom

Set de la tarda, set i poc, set i mitja, una cua de gent banyada en colors pastel —perquè sí, hi havia codi de vestimenta inspirat en la imatge gràfica del disc— s’aproximava a la porta del recinte. Només d’entrar-hi trobaves els dos integrants de The Tyets anant d’un lloc a l’altre saludant amics i coneguts amb els nervis i la il·lusió de quan s’és el protagonista d’una gran vetllada. Amfitrions amb compromís. Vestits blau cel, xandalls de color rosa. La visió de l’espai s’anava tintant com si d’una passarel·la de la 080 patrocinada per una botiga de llaminadures es tractés. Els assistents eren una eterna llista del qui és qui del micro star system català. Com en un còmic del Martí Melcion, tots els estereotips eren allà. Des de la nostra problemàtica presentadora de ràdio preferida, amb tot el seu equip, fins a les noves promeses de la música catalana: Sexenni, Roots, Maria Jaume, Maria Hein —maleta en mà perquè havia de volar a Mallorca aquella mateixa nit—, dani6ix & IZZKID, entre d’altres. Potser les absències més sonades van ser les de Mushka i Figa Flawas, a qui interpel·laven directament en l’àlbum que s’estava presentant. Però si hi va haver un buit insalvable va ser la no assistència de Juan Magán. Més ben dit, la seva no punxada, que havia estat un rumor durant dies.

Si hi va haver un buit insalvable va ser la no assistència de Juan Magán. Més ben dit, la seva no punxada, que havia estat un rumor durant dies

Des d’un principi, la dinàmica de la nit era molt lliure. És a dir, no estava clara. Self-service. Tothom aprèn imitant. Per això aquesta vetllada replicava les millors tàctiques turbocapitalistes que s’han instaurat als festivals aquests últims anys: les activacions de marques. Durant les primeres hores, i abans que les copes ens fessin a tots amics, els assistents podien regalar les seves dades a una marca de telefonia mòbil a canvi de guanyar una bateria portàtil, jugar al martell de força d’una fira i penjar-ho a stories per entrar en el sorteig d’un viatge a Miami, beure una infinitat de cafès per sentir el fervor festiu, tatuar-se en un rampell de joventut o menjar-se una smash burger —perquè no hi ha res que mostri que estàs surfejant l’èxit mainstream com una hamburguesa aixafada en un panet de brioix. Tot això amenitzat amb una mica de música electrònica suau de fons.

Quan la nit ja estava ben entrada, i els assistents s’havien acostumat a les llums de discoteca de poble projectades sobre els murs de ciment de Corberó, DJ Trapella va agafar els plats. La impulsora de les noves nits de festa en català va fer un repàs magistral als hits que ens han acompanyat els darrers deu anys a la pista. Des d’Avicii fins a grans institucions del reggaeton, passant pel desaparegut Juan Magán o la diva pop nostrada Julieta. Podríem dir que, en aquell moment, s’estava gestant la festa, però calia que passés alguna cosa. Dit i fet. The Tyets van aparèixer a la terrassa de l’edifici per tocar en directe. Intens i fugaç, com si d’un espresso es tractés, van donar les gràcies i van interpretar A fora plou i Cafè pels més cafeteros. Aplaudiment general, ovació, eufòria: a casa també es poden fer èxits mainstream per a tots els públics que triomfin!

Com bé diuen The Tyets: “Encara que això sempre ho diu tothom, a casa meva mai no n’hi ha prou”

Ara sí, amb la llibertat que dona sentir que ja has fet el que havies vingut a fer —celebrar Cafè pels més cafeteros—, els assistents es van deixar anar. Per primer cop en hores es va notar una certa desimboltura en l’ambient. Els convidats que fins aleshores s’havien portat de manera modesta, inclús insulsa, entre salutacions i petites converses de cortesia amb tothom que mig coneixien, es van aferrar a la minuciosa cata de Vichys de sabors, acompanyades de begudes espirituoses. A la sala inferior del recinte hi havia una discoteca on no va faltar una torre de llaminadures. Gresca i xerinola per als que els agrada arribar al final de la nit. Una mica de beer pong, una mica de fumar puros a la cua dels tatuatges. Arribades certes hores, i per respecte als assistents, deixaré que qui llegeixi això completi el deliri febril de colors pastel al seu gust. Com bé diuen The Tyets: “Encara que això sempre ho diu tothom, a casa meva mai no n’hi ha prou”, però en acabar la festa tothom en va sortir satisfet.