El cineasta Rasselas Lakew va portar a la pantalla gran la vida de l’heroi etíop Abebe Bikila. Primer atleta africà a guanyar una medalla d’or a uns Jocs Olímpics, la seva va ser una història marcada per l’esperit de resistència i superació.
L’any 1989 començava a palpar-se a Etiòpia aquell clima de tensió que temps després va acabar provocant l’esclat de la guerra amb Eritrea. Volent evitar-li viure en aquella atmosfera violenta, la seva mare, llicenciada en Ciències Socials, va contactar amb uns vells amics de la facultat i va enviar en Rasselas als Estats Units.
Rasselas Lakew va aterrar a Washington, però acabats els seus estudis de Geologia va instal·lar-se a Nova York, on dirigeix una escola de tennis. La raqueta sempre ha estat la seva passió, però el seu heroi, com el de gairebé tots els etíops, és Abebe Bikila, el maratonià que corria descalç. Era tan gran la seva admiració per aquell pastor de les muntanyes, que va començar a escriure un guió de la seva vida. I quan el va acabar, tot i que no tenia cap coneixement en cinema, amb l’ajuda del documentalista Davey Frankel es va proposar portar ell mateix aquella història de superació a la pantalla gran.
Per posar en marxa el projecte, només faltava trobar l’actor que donés vida a Bikila. Lakew (qui per cert, està casat amb una barcelonina) va viatjar a Etiòpia per buscar algú que s’assemblés al llegendari atleta. Va fer desenes de càstings però cap dels aspirants el convencia. Un matí, poc abans de tornar als Estats Units, es va mirar al mirall i ho va veure: si s’aprimava, ell podia ser el protagonista de la seva pel·lícula. Atletu es va estrenar el 2009.
Abebe Bikila va néixer el 7 d'agost del 1932. Aquell mateix dia, en els Jocs Olímpics de Los Angeles es disputava la prova de marató. Fill d’una família de pastors extremadament pobra, per poder ajudar econòmicament a casa Bikila es va fer membre de la Guàrdia Reial d’Etiòpia. Per arribar a la feina, cada dia recorria a peu els 20 quilòmetres d’anada i els 20 de tornada que separaven el seu poble d’Addis Abeba, la capital del país.
Amb la mirada posada en els Jocs Olímpics de Roma de 1960, el govern d’Etiòpia va contractar un entrenador finlandès perquè potenciés el nivell dels seus atletes. Va ser Onni Niskanen qui va descobrir Bikila, un jove amb potencial però que encara estava molt verd per participar en una competició de les dimensions d’unes Olimpíades.
L’avió ja estava a la pista d’enlairament quan van trucar d’urgència a Bikila. Wami Biratu, el maratonià que havia estat seleccionat, s’havia posat malalt i no podia viatjar a Roma. Bikila ocuparia la seva plaça.
En aquelles Olimpíades Adidas era el patrocinador. La marca esportiva alemanya li va oferir diferents dels seus models a Bikila, però no se sentia a gust amb cap d’ells. Va decidir córrer descalç, tal com ho feia als entrenaments.
Completats els primers 20 quilòmetres de la marató, Bikila i Abdesselam estaven col·locats al capdavant de la cursa. Però l’etíop va seguir augmentant el ritme creient que el misteriós dorsal 26 encara estava per davant d’ell. No sabia que el seu màxim rival estava tot just una passa rere seu. La parella va seguir trotant en paral·lel, fins que a 500 metres de la línia d’arribada Bikila va protagonitzar un esprint èpic per acabar creuant la meta en primer lloc. No només era el primer africà a guanyar una medalla d’or, sinó que la seva marca: 2:15:16.2, va establir un nou rècord del món.
Abebe Bikila no va arribar en les seves millors condicions als Jocs de Tòquio 1964. Només 40 dies abans de la cita olímpica havia patit un atac d'apendicitis aguda, però en una nova mostra del seu caràcter persistent, es va acabar recuperant a temps per participar en la marató. Corrent, aquesta vegada sí, protegit per unes sabatilles Asics, es va convertir en el primer atleta en la història capaç de guanyar dues maratons olímpiques. No només això. Els 2:12:11:2 amb què va aturar el crono registraven un nou rècord mundial. Bikila va viatjar a Mèxic 1968 amb l’objectiu d’ampliar la seva llegenda. Aquesta vegada, però, va haver d’abandonar la cursa al quilòmetre 17 per una lesió al genoll dret.
Aquell matí de 1969 Abebe Bikila es va topar amb una manifestació que recorria els carrers d’Addis Abeba. En un intent per evitar atropellar a la multitud, va donar un cop de volant. El seu Volkswagen Escarabat va acabar topant contra un mur, quedant l’atleta atrapat entre la ferralla. Bikila es va salvar però va quedar paraplègic. Lluny d’enfonsar-se va començar a practicar el tir amb arc en cadira de rodes. El seu nou repte era competir en aquesta disciplina en els Jocs Paralímpics de Heidelberg 1972. Malauradament l’equip etíop no es va classificar.
Abebe Bikila va morir a Addis Abeba el 25 d’octubre de 1973 d'una hemorràgia cerebral derivada de l’accident de cotxe que havia sofert quatre anys abans. Heroi nacional, al seu enterrament hi van assistir 65.000 persones.