Abraham Lincoln faria avui 212 anys. L’überpresident dels Estats Units és, pel que fa a frases i anècdotes, com Winston Churchill. Li són atribuïts tota mena de dits i fets, tan si es vol com si no és vol. En cas de dubte, ho va dir Honest Abe i avall. La figura de Lincoln, malgrat que mai passa de moda, ha repuntat perquè Joe Biden Jr ha posat una testa de l’president assassinat a la sala oval, seu del Despatx Més Poderós de la Terra, com en diuen als EUA.
La petita escultura recorda cada dia a Biden que la llegenda de Lincoln diu que va ser un uniter i no un divider, un healer (sanador) i no un troublemaker (buscaraons) —al contrari que Donald Trump—, encara que tot plegat li va costar una guerra molt sagnant de quatre anys amb la Confederació d’estats del Sud, els efectes de la qual encara reverberen avui en la societat nord-americana.
Fricandó de pollastre, el favorit
La dieta Lincoln: pomes, bacon, pastissos
De Lincoln se sap gairebé tot. Tant, que de cada moment de la seva vida hi ha dues o tres versions diferents i es discuteix gairebé tot. Gràcies a aquesta ciència, però, pots celebrar-ne l’aniversari menjant com ell. Els Lincoln esmorzaven a les nou del matí, segons el coronel William H. Crook, un dels seus guardes. “Lincoln era una bona forquilla. Mai no va perdre el gust per les coses que agradarien a un noi de pagès. Li agradava especialment la cansalada”, diu Crook, que parla de bacon en el sentit que la paraula tenia en temps del nostre heroi: qualsevol peça de carn de porc salada i curada o fumada, no només la cansalada.
John Hay, un dels secretaris privats de Lincoln a la Casa Blanca, explica una altra història. Lincoln "menjava menys que ningú que hagi conegut”, diu. “Els plaers de la taula no l'atreien gaire". El president gaudia d’una bona tassa de cafè calent i, sovint, esmorzava un sol ou, segons el secretari, que sí havia compartit taula amb el president. “El seu dinar no solia ser molt més que una galeta i una mica de fruita amb un got de llet, mentre que per sopar menjava amb moderació un o dos plats”.
Quins dos plats? Li agradava el menjar senzill, com ara carn de vedella amb col, cérvol estofat o fricandó de pollastre. També se sap que era un fan de les ostres fetes de qualsevol manera, però sobretot en escabetx. Tot amb pa de blat de moro. Aquests serien la mena de plats que Mary Todd Lincoln devia preparar per la seva família abans d’arribar a la Casa Blanca. Se sap que ella va preguntar als cuiners de la residència presidencial si sabien rostir bé el pollastre.
Mary Todd Lincoln Cake
Cuiner de supervivència
Rae Katherine Eighmey escriu a Abraham Lincoln a la cuina que a ell no li feia res posar-se el davantal i ajudar la seva dona a fer el sopar. Les habilitats culinàries de Lincoln, diu Eighmey, eren art de supervivència obligatori si volies sobreviure a la vida d’un pioner. Lincoln va tenir una infantesa difícil allà a Kentucky, on va nèixer. “Com qualsevol fill de pioner, vivia en una cabana de fusta d’una sola habitació. L’educació de la canalla tenia molt a veure amb la cuina. Quan va morir la mare de Lincoln [Abraham tenia 9 anys], ell i la seva germana van haver d’encarregar-se d’ells mateixos i del pare”.
Per postres, Lincoln segurament hauria triat pomes. Directes de l’arbre o elaborades en pastissos i biscuits. Com a George Washington, es delia pels pastissos de blat de moro i es diu que anava més ràpid ell menjant-se’ls que dues persones fent-ne. Les postres favorites, però, eren el pastís d’ametlla blanca de la seva dona, el Mary Todd Lincoln cake. Si un dia viatges als EUA, el pots demanar a la pastisseria. Però vigila. Demana’l bé. Com tot el que té a veure amb Lincoln, el 16é president dels EUA dona nom a diversos pastissos que daten d’aquella època.
Tot Lincoln. La col·lecció Abraham Lincoln de la Biblioteca del Congrés dels EUA posa a disposició de tothom, en línia, la documentació completa del president assassinat. A a tot color i en alta resolució: cartes, materials de campanya, discursos i més.