Més o menys, tenim clares les regles d'accentuació en català: accentuem les paraules agudes acabades en vocal, en vocal més -s i en -en, -in; s'escriuen amb accent les paraules planes quan no acaben en les terminacions anteriors i totes les esdrúixoles porten accent. Així, tret d'algunes excepcions, com ara els monosíl·labs, queda tot ben clar. Ara bé, què passa quan el problema no és escriure l'accent gràfic, sinó saber quina és la síl·laba tònica? La parla del dia a dia, col·loquial, trastoca o canvia de lloc l'accent d'algunes paraules, bé sigui per influència d'altres llengües (ehem, ehem) o perquè són mots cultes i se'ns fa estrany pronunciar-los de la manera considerada correcta. D'aquesta manera, amb la pronúncia capgirada, és molt difícil que accentuem bé aquest grup de paraules.
Posa't a prova!