Una autobiografia de principi a final que res fa indicar que el rerefons sigui tan interessant. L'actriu Mercè Comes es despulla en la seva obra de teatre Moltes Mercès, a la Sala Versus Glòries. Un recorregut vital per la seva experiència personal i professional on combina els seus grans moments, com les Teresines, amb passats carregats de melancolia com per exemple el fet de quedar-se vídua. L'obra ha tancat aquest mes d'octubre, però esperem que l'èxit de públic porti a tornar a repetir sala o fer gira.
El monòleg de luxe Moltes Mercès, escrit i interpretat per l’actriu Mercè Comes i dirigit per Joan Valentí, fa que no miris el rellotge, ni el mòbil, en cap moment. El fil argumental et capta l'atenció i no et deixa fins que acaba. No hi ha cap dubte que la Mercè Comes és una de les grans actrius de l'escena catalana, tothom la coneix popularment pel seu pas per La Cubana i especialment per ser una de les "Teresines". Però això és només un període molt curt de la seva dilatadíssima carrera iniciada molt joveneta al barri de Gràcia de Barcelona. Ara, a una edat que podreu trobar fàcilment a Google, ens porta un monòleg molt especial amb el seu estil propi.
Un gran llegat biogràfic
L’actriu és una de les cares més conegudes del món de la interpretació a Catalunya. Comença a Gràcia amb el teatre d’afeccionat, fa la primera incursió en el món professional a Barcelona amb la directora Núria Espert, funda el grup de teatre independent de Sitges “Gall Groc” on representa obres clàssiques. Va ser el 1982 quan va entrar a formar part de la companyia La Cubana on va ser-hi durant 10 anys, fins el 1992 amb èxits com “Cubana’s delikatessen”, “La tempestad”, “Cómeme el coco negro”, “Cubanadas a la carta”o “Cubana maraton dàncing”.
A partir de 1993 i fins el 2006 treballa a diferents espectacles trepitjant els escenaris del Teatre Romea, Teatre Victòria, Teatreneu, Poliorama, Teatre Arnau, Mercat de Les Flors, Teatre Goya, Teatre Borràs, Teatre Nacional de Catalunya, El Capitol, Teatre Apolo i Coliseum. Ha estat sota les ordres de molts directors i directores com per exemple Rosa M.Sardà, Tanzim Townsend, Manel Dueso, Pere Daussa, Josep Maria Mestres, Alexander Herold o Abel Folk, entre d’altres.
La seva gran tasca damunt dels escenaris li ha portat a rebre diferents reconeixements com el Premi Butaca 2006 a Millor Actriu per la seva interpretació a l’obra “Pel davant i pel darrera” i el Premi Teatre Barcelona 2006 a Millor Actriu per la seva interpretació a l’obra “Mentiders”. Ara, per primer cop a la nostra sala, podrem gaudir del seu talent i la seva generositat a escena amb un monòleg que, de ben segur, ens farà estimar-la més encara.