La casa de papel, una de les sèries de més èxit de Netflix, arriba aquest setembre al seu final amb l'estrena de la cinquena temporada. Ja sense la granota vermella, l'actriu catalana Úrsula Corberó, una de les integrants de la popular banda de lladres, emprèn el seu viatge cap a Hollywood. Un periple a prop del passeig de les estrelles que inicia amb l'estrena de Snake Eyes, una superproducció de la saga G.I. Joe, dirigida per Robert Schwentke, en què Corberó comparteix pantalla amb Henry Golding, Samara Weaving i Andrew Koji.

Final de cicle

"Sempre he estat bastant enemiga de la falsa modèstia. Sento orgull de mi mateixa". No s'amaga, l'actriu catalana Úrsula Corberó, a punt de veure materialitzat el seu salt a Hollywood amb l'estrena el pròxim 20 d'agost del film Snake Eyes (cinta que als Estats Units arriba a les sales de cinema aquest divendres). "Està molt bé i crec que és molt sa sentir-se orgullós d'un mateix, encara que em sembla que de vegades no està tan ben vist dir-ho així obertament. Però sento que m'he esforçat molt per aconseguir el que vull, que és poder dedicar-me a la meva vocació," ha afegit.

El salt a Hollywood coincideix en el temps amb el final de La casa de papel, la sèrie que ha consolidat la trajectòria de l'actriu barcelonina. Corberó no oculta que va sentir que estava vivint un canvi de cicle l'últim dia de rodatge de la ficció de Netflix. "És que amb la tonteria hem estat treballant junts els últims quatre anys...", apunta en declaracions a EFE. "Ha estat un llarg viatge. Sento més el canvi de fase amb el final de La casa de papel que amb el meu principi en la indústria americana".


L'actriu catalana Úrsula Corberó debuta a Hollywood amb la pel·lícula Snake Eyes. Foto: EFE

Úrsula Corberó admet que quan li van passar el guió i li van oferir el personatge de la malvada i recargolada The Baroness, no estava gaire familiaritzada amb l'univers G.I. Joe. "I crec que això va jugar al meu favor: estava totalment exempta de pressió. Però sí que és veritat que, a mesura que vaig anar endinsant-me en aquest món, em vaig adonar que és una cosa que realment mou masses".

Un personatge alliberador

Quan va acceptar la proposta, l'actriu catalana tenia clar que s'ho havia de passar bé. "The Baroness era la primera malvada de la meva carrera i tenir en el currículum un paper de dolenta era com "aconseguit" (rialles). També era una cosa nova i diferent per a mi". I alliberador. I és que Corberó afirma que quan s'interpreta una malvada no hi ha regles ni normes. Al contrari. Tot s'hi val. "Aquesta dona s'ho passa molt bé fins i tot quan està en les situacions més límit, quan ha de prendre decisions importants. Li és igual: ella mai no perd el sentit de l'humor, ella sempre s'està divertint".

Corberó necessitava un personatge que a nivell emotiu fos just el contrari de Tòquio, el seu paper a La casa de papel. "Ella pateix, mare meva, com pateix! I jo arribava a casa patint, també. Així que vaig pensar que això seria molt alliberador: poder fer un personatge així i delectar-se una mica en aquesta cosa que té ella de ser femenina, del poder i de tot".

Visualitzant el moment

Encara que ja havia participat anteriorment en produccions com Ventdelplà, vam descobrir Úrsula Corberó com a integrant del repartiment de Física o química, sèrie teen referencial per a tota una generació que es va deixar d'emetre ara fa justament una dècada. Deu anys més tard, l'actriu, de 31 anys, fa el salt a la meca del cinema. "Sento que m'he esforçat molt per aconseguir el que vull, que és poder dedicar-me a la meva vocació."


Úrsula Corberó va iniciar la seva carrera com a actriu a Ventdelplà. Foto: EFE

Úrsula Corberó diu que fa deu anys ja podia visualitzar perfectament aquest moment. "És una mica fort el que acabo de dir? (somriu). Més que una ambició era una cosa que pensava que, si volia fer-la, podia". Per Corberó, la vida ens regala moments complicats. "De vegades les persones han de passar per etapes traumàtiques en què les coses no surten com un vol... Però a mi m'ha servit molt allò de la llei de l'atracció: crec que som tots molt capaços, més capaços del que ens pensem. Així que aquest és un missatge perquè la gent vagi a buscar els objectius que vulgui. Si ho he aconseguit jo, ho pot aconseguir qualsevol".