Adaia Teruel (1978) té alguna cosa de felina, de tigressa de Bengala. No sé si són els seus ulls accentuats, el color daurat de la seva cabellera o el salvatgisme que desprèn la seguretat amb què parla i la sensualitat amb què agafa la cigarreta i xarrupa el cafè, contrària a ser furtiva. O el còctel sencer. L'Adaia és un tot a la vegada a tot arreu que eclipsa. Podria ser líder d'una banda de garatge, mecànica en un taller, ballarina en un club nocturn, advocada penalista, pilot d'avions, triomfadora d'un concurs de debat, una punyetera presidenta de la república, però és periodista. També li escau: és una curiosa de campionat. Acaba de publicar Mujeres que follan (Libros del K.O.), un llibre en què ha recol·lectat una trentena de testimonis de dones que, com ella, freguen la quarantena i estan fartes d'escombrar la seva sexualitat sota el llit. Va parlar amb gairebé 100 paies durant un any i va entrar a casa seva, li van confiar els seus secrets, i totes juntes han trencat la cadena d'allò establert. Són les de la generació del calladeta estàs més maca i la faldilla massa curta, les criades per parir, cuinar i assentir, sempre en segon lloc, sempre exiliades del plaer. El resultat és poderós, perquè sense ser un estudi a l'ús, pot obrir moltes finestres.
Per què aquest llibre?
Hi ha molts temes de sexualitat a la literatura però sempre des d'aquesta vessant més teòrica. L'assaig de la sexòloga que et parla sobre la teoria del desig; l'antropòloga que et parla de com hem viscut les dones el sexe. Però jo volia parlar amb noies que fossin com jo. Com viuen la sexualitat la meva veïna, la meva companya de feina, la meva cosina, la noia que et trobes a l'autobús. Aquest va ser el germen: jo visc la meva sexualitat d'una manera concreta, però encaixo en el motlle del que se suposa que hem de viure les dones de la meva edat?
I has aconseguit que gairebé 100 dones que voregen la quarantena parlin de la seva experiència personal.
No m’ha costat que s’obrissin i és una de les coses que em va sorprendre. Hi va haver una persona que em va dir que les dones tenen ganes de parlar. I jo no crec que tinguin ganes de parlar, però sí que crec que tenen ganes de compartir. El tema del sexe anal, sense anar més lluny; hi ha noies que no s’atreveixen a dir-ho ni a les seves amigues, i quan li dius a una altra dona que 30 entrevistades abans m’han dit el mateix, li treus pes i et dona sensació d’acompanyament. O també amb el tema del cos, o amb comentaris que et fan els nois i que t'afecten d'una manera brutal. I les dones sempre culpabilitzant-nos. Crec que hi havia una necessitat de compartir.
Com són aquestes Mujeres que follan?
Són noies de poble, de ciutat; noies que follen molt i noies que follen poc. Sembla que totes siguin unes folladores, però n’hi ha una que diu que ha tingut 5 relacions a la vida i 2 orgasmes vaginals, i té 45 anys. O hi ha dues lesbianes que estan intentant ser mares, porten molts tractaments a sobre sense aconseguir-ho, i ara la seva vida sexual és de zero patatero perquè el seu estat d'ànim és zero patatero. No totes les dones que surten al llibre fan trios o es posen llenceria. I això és el que està bé, que hi ha de tot. L'objectiu era que hi hagués moltes realitats representades.
Sembla que totes siguin unes folladores, però n’hi ha una que diu que ha tingut 5 relacions a la vida i 2 orgasmes vaginals, i té 45 anys
Està estigmatitzat el sexe a partir dels 40?
No sé si utilitzaria la paraula estigmatitzat, però sembla que si ets una dona, amb fills i carrera ja no som éssers sexuals, es perd aquesta part de fèmina amb desig sexual. I no; també ens agrada el sexe, a vegades fins i tot més. Això sí que m'ho he trobat amb gairebé totes les noies, que em deien que gaudeixen més ara que als 20 anys perquè llavors teníem més manies. N’hi ha moltes que m'han dit que ho feien amb la llum apagada i que ara ho fan amb les cortines obertes i els hi és igual si els hi cau el pit. Crec que el nostre pic sexual està als quaranta. Hi ha altres estigmes per culpa de la visió patriarcal, com les persones bisexuals: una dona bisexual és un unicorni, però un tio bisexual és un maricón que no ho ha acceptat. Estem a l'edat de les cavernes o què? És el mateix que amb el cul. Vam haver de treure moltes escenes de cul amb l'editora, em deia que era un llibre culcèntric (riures). Hi havia moltes noies que parlaven no només del sexe anal que elles practicaven, si no de com elles estimulaven a les seves parelles home. Però això ells no ho diuen. Socialment, sembla que si tu et toques la part del cul, ets gay. Comencem a parlar més d'aquestes coses.
Quina ha estat la vostra educació sexual?
Masclista i religiosa. I això pesa moltíssim, perquè la dona no té el sentit del sexe, sinó de la procreació o de regalar-nos a l’altre. Sempre nosaltres com a proveïdores del plaer. Ens han dit que nosaltres no som tan sexuals com els homes o que no tenim desig. T'enfrontes al sexe amb una total desconeixença de tot, amb moltes inseguretats i amb moltes pors. També depèn de com hagin sigut les teves primeres relacions. Una em deia: "jo vaig tenir la primera relació sexual amb 17 anys i el primer orgasme als 30". Són molts anys follant sense arribar al clímax. Com pots tenir ganes de tornar a tenir una relació sexual si no l’has gaudit plenament?
Et confesso que m’he ruboritzat amb alguns testimonis per no associar segons quines situacions al plaer femení.
Jo m'he definit com a home durant molts anys perquè no encaixava en aquest motlle de dona passiva que té mal de cap i no gaudeix del sexe. I no. Soc una dona. Hi ha persones més o menys sexuals, però el teu gènere és indiferent. És la idea que ens han posat al cap. Per això moltes dones ho viuen amb solitud, vergonya i culpa. Perquè si tens molt desig sexual i no et sents com la resta, ets un putón? Crec que les dones hem fet un pas endavant i ells segueixen enrere. Algunes m'han dit que no volen tenir una relació, però es troben amb què truquen dues vegades al mateix noi i aquests es pensen que es volen casar. Ells continuen buscant la nostra iaia, que nosaltres ja no som, i nosaltres busquem aquest home del futur: que sigui carinyós però que tingui valors, que sigui sexual però que no sigui violent. No ens trobem, però les dones sempre pensem que el problema és nostre.
M'he definit com a home durant molts anys perquè no encaixava en aquest motlle de dona passiva que té mal de cap i no gaudeix del sexe
Les noves generacions no estem millor que abans?
Encara hi ha molta doble mirada vers l'home i la dona. I nosaltres ho arrosseguem. És el que et deia: una dona que té unes grans ganes de sexualitat ho viu amb culpa perquè li han dit que les dones no són així. I qui ha explicat la nostra història? L'home, blanc i religiós. Sabem que hi ha aigua a la lluna, però no sabem d'on surt el líquid quan les dones tenim un orgasme perquè no hi ha estudis. Quants n'hi ha de la disfunció erèctil? Mil milions! igual que la idea de que les relacions han de ser monògames i heterosexuals. Hi havia una dona que em deia que a ella el clau setmanal no li funcionava, perquè va a treballar, porta la casa, les criatures, i el dissabte està cansada. Però ella i el seu home es busquen espais per poder ser parella. I potser és un cop al mes, però quan passa tenen unes sessions de sexe espectaculars i els hi funciona. Cadascú ha de trobar la seva manera.
Està mal vist follar poc?
Una noia que no té massa relacions sexuals també ho viu amb culpa i amb vergonya. I la que ho fa molt, també. I per això és important la comunicació, que comencem a demanar què volem al llit, perquè tampoc podem pretendre que els homes ens llegeixin la ment. Però sempre ens han dit que hem de ser la presa i ells el caçador. "Has d'esperar que et truqui, no truquis tu perquè llavors seràs una fresca". "No donis el primer pas". Tu mateixa et vas censurant i limitant, i això no et deixa gaudir del sexe. Entre els complexes físics que tenim, entre les expectatives que hem de ser totes unes súper folladores, la manicura, la depilació... Les dones de la meva generació tenim moltes coses al cap.
Al llibre també hi ha moltes històries que parlen d’abús.
Poc a poc van començar a sortir situacions tipus "un cop vaig anar al bany a la discoteca i un noi em va tancar". O "un cop a l'escola un noi dels cursos superiors me la va intentar ficar a la boca". Anaven sortint aquestes píndoles de la violència sexual que patim, i no era l'objectiu del llibre, però ho vaig posar perquè és una realitat que evidentment afecta la nostra sexualitat. Una de les entrevistes que em va deixar més tocada és la d'una noia que ha patit una violació. I ella diu: "jo no tinc ganes de sexe però vull ser estimada, i avui en dia com pots tenir una relació amb un home si no hi ha relacions sexuals?".
Elles eren conscients d’haver patit violència sexual?
Sí. Totes n'eren conscients, però no com en som ara. Una d’elles em va dir que amb 14 anys, un amic de la seva germana gran havia intentat abusar d'ella, però la seva mare no la va creure. Amb 20 anys, mentre dormia una borratxera al cotxe, va notar que l’auto es movia: era el xicot de la seva amiga. Va callar perquè l'únic que volia era oblidar-ho. I no només va callar, sinó que va sentir-se culpable: "no hagués hagut de beure", "no hagués hagut de posar-me en aquesta situació". Ara, amb 47, em deia que sabia que la seva manera de reaccionar era la típica d'una persona que ha estat violada i ara ho explicava. Igual que els micromasclismes: comentaris a la feina, el cap que et toca el cul, aquell comentari desafortunat. A mi m'ha passat. Jo he treballat a la ràdio i he hagut d'aguantar moltes coses. Comences una feina amb 20 anys, hi ha el gran tòtem que tothom segueix i, quan et fa un comentari fora de to, tu et violentes, però no li vols donar importància, total, tampoc ha sigut res greu, no t'ha tancat al lavabo i t'ha fotut mà. No reacciones. I ara penso: que imbècil, per què no els hi vaig parar els peus? Ara no els hi passaria ni una. I ara sí que hi ha companyes que han denunciat que el cap de feina ha fet això.
Però les que denuncien en aquests casos continuen sent l’excepció.
És que tot el sistema és masclista. Estàs sola davant del perill. I gràcies a aquestes valentes, perquè són valentes, i a aquestes dones que s'atreveixen explicar què els hi ha passat, perquè quan surt una, en surten moltes i dona coratge a les altres per fer-ho. Les dones hem d'utilitzar la nostra veu. Hi ha un refrany africà que diu: "mentre la lleona no aprengui a escriure, el relat sempre serà del caçador". I el debat sobre la nostra sexualitat fins ara l'han explicat els homes.
Jo amb 20 anys he treballat a la ràdio i he hagut d'aguantar moltes coses, i ara penso: que imbècil, per què no els hi vaig parar els peus?
Cito a una testimoni del llibre: "Me excitan mucho las violaciones brutales". És legítim?
Jo no vull jutjar què és legítim i què no, i entenc que xoca que una dona pugui dir això. Però al final una fantasia és una fantasia, i això no vol dir que tu vulguis que et passi a la vida real. És lícit que tu fantasiegis amb el que vulguis. També penso: fins a quin punt el porno ens ha influenciat? Que aquesta imatge et posi calenta és una cosa que tu portes a dins o és que has rebut tants missatges així que al final t'acaba excitant? Les nostres àvies s'excitarien amb una situació d'aquestes? És com l'amor romàntic. Encara que tu diguis que ets una dona empoderada i que aquests discursos no t'arriben, estem envoltades de missatges que ens diuen que la dona per ser feliç i completa ha de tenir una parella i ha de tenir fills. La societat encara està en això.
Ser feministes ens obliga a ser conseqüents tota l’estona?
Això també sortia a totes les entrevistes. "Jo soc feminista però miro porno". "Jo soc feminista però m'agrada sentir-me desitjada". Jo soc feminista però. Era com una justificació i elles es preparaven tot un discurs. Però entre la societat, el feminisme, l'home, la parella... on quedem nosaltres?
Hi ha tabú encara amb la masturbació femenina?
Jo crec que no i que cada cop menys. La sexualitat també és així, igual que la vida. Al llarg dels anys vas vivint transformacions a nivell laboral o personal, i la sexualitat n’és una més. I a vegades potser no t'has masturbat al principi de tenir relacions sexuals perquè estaves més centrada en la penetració i ara et toques mentre et penetren. M'agradaria pensar que les noves generacions això ho tenen més que superat.
El Satisfyer marcant la quarta onada feminista.
El Satisfyer ha sortit a totes les converses! A totes, totes, totes. És molt heavy. I també té un punt perillós, perquè si tu tens un orgasme tan ràpid, després et pot ser difícil en la relació sexual. Vaig parlar amb una sexòloga que em va dir que el desig no queia del cel. El desig és una resposta. El desig espontani només surt a l'adolescència o quan tens una parella nova. Si no, és una resposta a una motivació. Una dona em deia que quan s’havia animat a provar alguna cosa diferent després de 10 anys de relació, el marit li responia que era una porca. Que la persona amb qui estàs compartint la vida i les despeses et digui això et fa sentir molt malament. I no és la única.
Una dona em deia que quan s’havia animat a provar alguna cosa diferent després de 10 anys de relació, el marit li responia que era una porca
Quins feedbacks has rebut?
Hi ha gent que em diu que riu molt, hi ha gent que en determinades entrevistes ha hagut de parar, perquè també és dur. És curiós la rebuda dels homes. Vaig estar a la Fira del Llibre i van venir-ne molts a comprar el llibre, molts més dels que jo em pensava. La meva parella em va dir que tot i que jo l’hagués escrit per les ties, era un manual pels homes, perquè per fi podien sentir de primera mà què pensem. Al final el sexe és el fil conductor però són històries de vida de persones que en un moment donat s'han plantejat que tot i tenir casa, feina, fills i marit no són felices. I que amb 40 anys s'han trobat que no sabien com sortir d'aquí.
Què has après post Mujeres que follan?
Que cada persona és diferent i viu la sexualitat a la seva manera. I que està bé. Que si a tu t'agrada fer trios està bé, i que si tu ets heterosexual, monògama i conservadora, també està bé, perquè ara tothom és poliamorós i té relacions obertes i sembla que la que es declara monògama sigui una mindundi. Tot és vàlid i s’ha de visibilitzar. Jo vaig anar a Berlín amb el meu home i el vaig portar a una discoteca liberal —que ja especifico que no és el mateix que un club de swingers—. I estava molt contenta, estava vivint coses amb ell, ens ho estàvem passant teta, però em trobava amb comentaris d'amics meus que em deien que anés amb compte. I jo no em vull amagar perquè sé que no estic fent res dolent.