Hi ha dies que sembla que mai hagin d'arribar. Moments que voldries que mai arribessin. Sempre és difícil dir adeu, més si és una persona estimada amb què, durant dècades, has compartit moments d'intensa intimitat. Un company de viatge amb qui has viscut secrets, joies i tristeses, versos i tornades. Sí, hi ha dies que sembla que mai hagin d'arribar. Moments que voldries que mai arribessin. Dies, moments, instants com els que hem viscut aquest vespre en el primer concert dels tres que Joan Manuel Serrat ha programat al Palau Sant Jordi per acomiadar-se de Barcelona. I, tot i que fa temps que ho sabíem, no per això la partença, el saber que aquestes cançons, que ja no són seves, sinó que són nostres, ja no tornaran a sonar, ha estat menys aflictiu, amargament dolç.
A pas lleuger
Va ser ara tot just fa un any, el 2 de desembre de 2021. Joan Manuel Serrat, autor de la banda sonora d'un temps i un país, anunciava que, després de gairebé sis dècades de trajectòria, mai més tornaria a pujar a un escenari. Abans, però, del seu retir, protagonitzaria una última gira, El vicio de cantar 1965-2022. Un tour mundial que va iniciar el seu recorregut el 7 d'abril al Beacon Theatre de la ciutat de Nova York i que conclourà aquest divendres, 23 de desembre, en l'últim dels seus tres concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona. Entremig ha passat per Mèxic, Colòmbia, Xile, Argentina, República Dominicana, Puerto-Rico, Veneçuela, Equador, Perú... Viatge transatlàntic compaginat amb cites per tota la península. “Vull acomiadar-me en persona recorrent llocs que estimo, gent que m'ha acompanyat durant més de 50 anys, dels llocs i d'aquest ofici… a pas lleuger”, confessava aleshores el Noi del Poble Sec.
Un cançoner infinit
"Roda el món i torna al Born", va sentenciar Serrat només sortir a l'escenari. "Com va dir Tarradellas: ja soc aquí". Ha estat, no cal dir-ho, una nit extraemotiva, per a nosaltres, per a ell. Un periple sentimental a través d'un cançoner infinit curull de paraules d'amor. Amb aquella veu tremolosa (avui un exic afònica) que acarona l'ànima, Joan Manuel Serrat ha interpretat tots els seus èxits. Més d'una vintena de cançons, que ha filat entre el silenci emocionador, emocionat, del públic que omplia el recinte olímpic barceloní.
Tot i que avui ens hem acomiadat de Joan Manuel Serrat, ha acabat sent un gran dia. Ens ho hauríem de plantejar així
Així, una rere l'altra han sonat peces representatives de totes les èpoques del cantautor del Poble Sec, des de Temps era temps amb què ha començat l'espectacle fins al final amb Fiesta. A mig camí, aturades a obres magnes com El carrusel del furo (de que ha explicat que estava dedicada al seu avi matern) Me'n vaig a peu, Las nanas de la cebolla, Me'n vaig a peu, Hoy puede ser un gran dia, Pare, La tieta i, evidentment, Paraules d'amor, Cantares i Mediterráneo, els tres instants culminants de la nit. Cert, hi ha moments que voldries que mai arribessin. Però, tot i que avui ens hem acomiadat de Joan Manuel Serrat, ha acabat sent un gran dia. Ens ho hauríem de plantejar així.