Era una travessa entre dos. D'una banda, teníem Timothée Chalamet per la seva recreació del polièdric Bob Dylan a Un completo desconocido. En l'altra, Adrien Brody per la seva extraordinària interpretació d'un arquitecte hongarès que emigra als Estats Units a la recerca del somni americà després de la Segona Guerra Mundial escapant del nazisme a The Brutalist de Brady Corbet. Completant una impressionant seqüència de premis que inclou el Bafta i el Globus d'Or, Brody s'ha endut l'Oscar a millor actor als Oscars 2025, segona estatueta en el seu palmarès que arriba vint-i-dos anys després de conquerir el seu primer Oscar, en aquella ocasió per la seva feina a El pianista de Roman Polanski. Juntament amb el ja esmentat Timothée Chalamet per Un completo desconocido, la resta d'actors que aspiraven al màxim reconeixement del món del cinema eren Colman Domingo (Las vidas de Sing Sing), Ralph Fiennes (Cónclave) i Sebastian Stan (The Apprentice: La historia de Trump).
🟠 Guanyadors dels Oscars 2025: tota la llista de pel·lícules i artistes
Un actor brutal
Fill de Sylvia Plachy, una famosa fotògrafa, i d'Elliot Brody, professor jubilat d'història i pintor. El seu pare era d'ascendència jueva polonesa i la seva mare va néixer a Budapest, Hongria, filla de pare aristòcrata hongarès catòlic i de mare jueva txeca. Unes arrels que, tot i que ell sempre ha declarat que no ha mantingut cap mena de vincle amb la religió, ressonen en algunes de les seves actuacions més aclamades. The Burtalist n'és una d'ells.
Atret per la interpretació des que era un nen (ja de molt petit realitzava espectacles de màgia a festes d'aniversari de nens sota el nom d'"Adrien l'increïble"), el primer paper rellevant de Brody en el món del cinema va arribar amb Històries de Nova York, una pel·lícula de 1989 conformada per tres històries independents entre elles, però amb la ciutat que mai no dorm com a comú denominador, dirigides pel trident de cineastes que millor ha sabut traslladar al cel·luloide l'esperit i batec de la capital del món: Woody Allen, Francis Ford Coppola i Martin Scorsese. Una dècada més tard ja era un dels actors més sol·licitats de la seva generació gràcies als seus papers a films com La delgada línea roja (1998), de Terrence Malick o Summer of Sam (1999), de Spike Lee. I aleshores va arribar la trucada de Roman Polanski.
Władysław “Władek” Szpilman va ser un pianista polonès, compositor, memorialista i supervivent jueu de l'Holocaust durant la Segona Guerra Mundial. Les seves memòries, El pianista del gueto de Varsòvia es van adaptar al cinema, a la pel·lícula El pianista, dirigida per Roman Polański amb un Adrien Brody sublim donant vida a Szpilman. Contradient tots els tòpics; tot i no fer-se ni amb el Bafta ni amb el Globus d'Or, Brody coronaria aquella interpretació enduent-se l'Oscar a millor actor als Oscars 2003. Han passat vint-i-dos anys i, tot i que Brody ha seguit sumant actuacions més que notables en infinitat de llargmetratges (molts d'ells vinculats al cineasta Wes Anderson) i sèries, no ha estat fins ara que la seva feina ha tornat a ser reconeguda amb una estatueta daurada per la seva recreació de l'arquitecte hongarès László Tóth, supervivent de l'Holocaust que emigra als Estats Units amb la seva dona cercant el somni americà a The Brutalist. De la pel·lícula, Brody destacava que és "una bella metàfora" sobre el futur, sobre esperances i somnis que no són "ni tan rectes ni tan verticals". En aquestes paraules s'endevina "la poesia" de la pel·lícula. "Una poesia que ja era present en l’escriptura, en els matisos de la narració", declarava. "És una obra d’art perquè la pel·lícula tracta temes humans. Les experiències dels migrants es poden relacionar amb les experiències de milions de persones".