Ramon Mas, editor de Males Herbes, publica un llibre i no ho fa a la seva editorial. Afores apareix a Edicions del 1984, tot trencant la tradicional endogàmia del mercat editorial català, on molts prefereixen fer-se publicar a la casa on treballen. Ramon Mas es mostra molt satisfet de l'experiència: confessa que considerava el seu manuscrit acabat, però que va haver de treballar molt més a partir de les suggerències de Josep Cots, el seu editor. I defensa que això demostra la importància de la tasca de l'editor de tota la vida, que mima els llibres i els seus autors. Afores és una novel·la que trenca amb els motlles del gènere i que suposa una aproximació al món rural d'avui, però també a les profunditats de l'ànima humana. Aquest llibre arriba en plena represa del món editorial català, amb l'inici de la Setmana del Llibre en Català, on Afores farà la seva presentació en societat el 14 de setembre, a les 19h30.
Ramon Mas i l'editor Josep Cots, d'Edicions del 1984. Foto: Twitter @Edicions1984.
Poble petit
"Poble petit, infern gran", diu una vella dita. I aquest llibre, que fa una dura crítica de les convencions socials, desmitifica per complet la vida rural. Però, malgrat tot, per a Mas la vida en un poble té un avantatge: és una mena de laboratori en què l'individu es troba amb tothom, amb rics, amb pobres, amb gent d'ideologies diferents... Pel contrari, a una ciutat la gent es crea un microunivers en el que es rodeja amb qui se li assembla. Però malgrat això, la vida al poble, per a Ramon Mas, no en té res, d'idíl·lic. Insatisfaccions, enganys, crisis...I, sobretot, incomunicació. Perquè tot i que es dóna per evident que a la ciutat hi ha incomunicació, Mas confessa que als pobles, on sembla que la gent coneix molt als seus veïns, en realitat pot ignorar coses bàsiques sobre ells. Aquest és un dels elements centrals del llibre: tots els personatges tenen secrets. Però ningú sap exactament quins són. De fet, un dels elements central de l'obra és el suïcidi, que per a Mas és "el major tabú que hi ha, del que ningú no vol parlar". Als pobles també n'hi ha... I es consideren inexplicables.
A la frontera
Una de les gràcies de Ramon Mas és que situa la seva obra als límits de la vida rural. Alguns dels personatges viuen als afores del poble, els altres combinen la vida entre la ciutat i el poble, n'hi ha que combinen la vida entre pobles... Però el llibre també reflexiona sobre els "afores" dels individus, perquè apunta que, en realitat, només coneixem allò que són per fora les persones, però sempre ens queden grans incògnites sobre el que tenen a dins. Hi ha moltes coses que no es poden explicar. I això és el que fa que aquest llibre sigui profundament inquietant, perquè obre molts més interrogants dels que tanca. Puigsech, el poble on se situa l'acció, no és en sí cap lloc real, però Mas afirma que tota l'obra està inspirada en llocs que existeixen. Afores tindria, òbviament, influències del poble en què Mas es va criar, Sant Julià de Vilatorta, però més per l'ambient i els paisatges que la novel·la presenta, que pels personatges concrets i les anècdotes que hi apareixen. Mas no vol retratar un poble concret, sinó que afirma que "en el fons, tots els pobles són el mateix poble". I tots tenen secrets.
Original
Afores és una novel·la estructurada en vuit capítols. Però de fet aquests capítols podrien ser llegits com a contes independents que fan referència a un mateix univers. De fet, Ramon Mas s'ha basat en les tècniques dels escriptors de ciència ficció nord-americans, que escrivien contes enllaçats, que publicaven a revistes, i després els revenien tots junts com a novel·la per tal de cobrar dues vegades. De fet, el primer i l'últim capítols d'aquest llibre Mas els havia escrit com a contes fa vuit o nou anys, i els ha reestructurat per incorporar-los al mateix document. El resultat és un llibre carregat de metàfores, que té moltes lectures. Però que al final deixa molts interrogants oberts, intencionadament. Mas afirma que ha volgut fer "Un llibre que deixa prou portes obertes com perquè cada lector en tregui la seva conclusió".
Excepcional
Afores és un llibre molt fàcil de llegir, perquè té un ritme contundent, un llenguatge molt directe i un humor molt dur. Per a realitzar aquesta novel·la atípica, Mas reconeix que ha begut influències de llibres molt diversos. Per la banda de la literatura catalana sobre el món rural cita Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, i els contes de Prudenci Bertrana, que retraten de forma opressiva i enigmàtica la vida als pobles. Però Mas, eclèctic, també reconeix tenir una certa influència de Twin Peaks, i dels autors anglo saxons de literatura fantàstica, com Frederick Pohl i el seu El día que llegaron los marcianos. Afores és una aposta arriscada, perquè es surt dels paràmetres dels èxits editorials: per temàtica, per estructura narrativa, pel seu to... Però és un llibre que, malgrat la seva duresa, es llegeix amb gran facilitat. Amb 140 pàgines, Mas en té prou per recrear-nos un univers propi, sorprenent i descoratjador, però també per obrir-nos tot un univers de preguntes. És un llibre que mereixeria no passar desapercebut. I el lector que quedi satisfet amb Afores, està d'enhorabona: Ramon Mas promet una nova novel·la, que ja té molt avançada, i que també se situarà a Puigsech, i en la què hi participaran alguns dels personatges d'Afores.
Foto de portada: Sant Joan Samora. Foto: Vulcano