No podia ser. La celebració del 20é aniversari de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha aplegat a tots els seus directors excepte un, el primer i fundador: Carles Puigdemont. Ha estat recordat des del faristol per alguns dels oradors de l’acte, abans de donar pas a la taula rodona de periodistes, el plat fort de la commemoració. Tots han coincidit: les agències són més necessàries que mai per aportar rigor, veracitat, capil·laritat territorial, immediatesa... més encara en temps de fake news. Els oradors que han obert l’acte, a més de seguir els protocols habituals d’aquests esdeveniments, han coincidit en una altra substància: a l’ACN li cal un finançament adient.

“Només amb un finançament posat al dia l'agència podrà seguir creixent i oferir continguts de qualitat”, ha fet notar Ignasi Genovès, el president de l'agència de propietat pública (70% la Generalitat, 20% la CCMA). El director, Marc Colomer (a la foto), també ha demanat “el compromís financer explícit de l'administració” per garantir la continuïtat de l’agència i el seu nivell de feina. Al final de l’acte, en resposta a un alumne, Colomer ha explicat que el 65% del finançament de l'ACN és públic, i per això va patir les conseqüències de les retallades pressupostàries.

A la taula rodona, moderada per la periodista Mònica Hernández, s’hi seien el professor Joseph Oliver Boyd-Barret; la fotoperiodista i professora de la URL, Sandra Balsells; la directora d'Els Matins de TV3, Lídia Heredia, i la directora del No ho sé de RAC1, Agnès Marquès.

Boyd-Barret ha dit que les agències sempre han semblat en crisi, però en realitat tenen bona salut perquè són necessàries. Sobre l'ACN, ha dit que ha sabut navegar en “aigües difícils” millor que altres agències i ha donat veu a tots els sectors socials i polítics de Catalunya. També ha alertat dels riscos de’“homogeneïtzació” de la informació per la concentració de les grans agències internacionals, de la “confusió” promoguda per les agències de relacions públiques, grups d'interès i polítics, i de la producció en cadena de notícies poc rellevants. Per això ha destacat la necessitat del rigor de les agències.

Balsells ha reivindicat la feina dels fotoperiodistes i ha alertat de dos grans riscos: que unes poques grans agències internacionals concentrin molt fluxe informatiu, i que els fotògrafs venguin la seva feina “al pes” i no per la qualitat i originalitat.

Heredia ha declarat la seguretat i confiança que li donen les agències en el marc de la torbonada informativa i l’acceleració que provoca l’excés "d’últimes hores" i l’actualització contínua. La  credibilitat “és difícil de guanyar i fàcil de perdre, [les agències] tenen un plus de responsabilitat”, ha opinat. Per això, ha afegit, el treball de les agències no s'ha de veure condicionat pels formats ni les presses i cal que disposin de més marge de maniobra per jerarquitzar la informació.

Marquès ha coincidit amb Heredia que els mitjans de comunicació necessiten les agències per complementar la seva feina i sumar rigor. També ha reclamat que els periodistes i els mitjans s'exigeixin i s’imposin certa pausa i reflexió.

L’acte, que s'ha fet a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, l’ha inaugurat pel vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i l’ha clausurat el president del Parlament, Roger Torrent. També hi han intervingut la secretària de Presidència, Meritxell Masó, i Carles Pont, director dels estudis de Periodisme de la UPF.