Saragossa, 1 de juliol de 1808. Fa 214 anys. L’artilleria de l’exèrcit del règim bonapartista del rei Josep I, bombardejava insistentment el baluard del Portillo, que defensava la muralla sud de la capital aragonesa, en aquell moment sota control dels rebels antibonapartistes. I, segons la tradició, en un moment indeterminat una dona destinada a tasques d’avituallament de la tropa que defensava la muralla, es va apropar fins a un canó carregat però abandonat, i va encendre la metxa. Aquell projectil no va ser altra cosa que una bala més de les milers que es van disparar durant aquell episodi bèl·lic, conegut com els “Sitios de Zaragoza” (1808-1809). Però, en canvi, aquella artillera ocasional, Agustina Saragossa Domènech, seria oportunament elevada a un rang mític que li canviaria la vida. Agustina d’Aragó, va ser una heroïna o tan sols una oportunista?
D’on venia Agustina d’Aragó?
La investigació historiogràfica no ha pogut confirmar, definitivament, l’indret de naixement d’Agustina. Alguns investigadors afirmen que va néixer a Fulleda (les Garrigues); altres asseguren que ho va fer a Reus; i altres que va venir al món a Barcelona. En canvi, el que sí que és segur és que els seus pares —Pere Joan Saragossa Labastida i Raimunda Domènech Gassull— eren de Fulleda; i que van fer el camí de l’emigració cap al món urbà seguint una ruta que els va portar a Reus, en primer terme; i finalment a Barcelona. La partida de bateig d’Agustina; que, amb relació al lloc de naixement, no revela res; va ser expedida a la parròquia de Santa Maria del Mar de la capital catalana, el 6 de març de 1786. Per tant, Agustina podria haver nascut a Barcelona el mateix dia o el dia anterior; o a Fulleda o a Reus, unes setmanes abans.
Com va fer cap a Saragossa?
Les mateixes fonts documentals revelen que, a Barcelona, els Saragossa-Gassull van esdevenir una família menestral que assoliria una situació econòmica relativament còmoda. I això explica que, a l’hora de negociar el casament de l’Agustina, s’atrevissin a mirar més enllà del gremi. Pere Joan i Raimunda van acabar casant la seva filla amb un sergent de l’exèrcit espanyol; que en aquella Espanya que, encara, era un imperi colonial; podia conduir a una posició prometedora. El 16 d’abril de 1803, acabats de complir els disset anys, va ser casada amb el barceloní Joan Roca Vilaseca, que poc després seria destinat a una guarnició de Saragossa. Quan els reis Carles IV i Ferran VII li van vendre la corona espanyola a Napoleó, i Josep I va ser proclamat rei legítim d’Espanya (maig, 1808); la parella Roca-Saragossa era a la capital aragonesa.
Què va passar, realment, aquell 1 de juliol de 1808?
El canvi de règim (dels Borbons als Bonaparte) no va ser ben rebut per àmplies capes de la societat espanyola de l’època, sobretot per les més reaccionàries (clergat, exèrcit, terratinents); que van ordir una rebel·lió sediciosa que, posteriorment, el nacionalisme espanyol anomenaria eufemísticament “Guerra de la Independència”. Concretament a Saragossa, el 24 de maig de 1808, el general Palafox perpetrava un cop d’estat sagnant contra el “diabòlic” règim bonapartista. I la resposta no trigaria a arribar: el 15 de juny de 1808, l’exèrcit del general Verdier es presentava a les portes de la ciutat. La figura d’Agustina apareix en aquell context bèl·lic, que enfrontava la facció rebel de l’exèrcit espanyol (a Saragossa hi havia una part de les armes espanyoles que es van negar a secundar la rebel·lió), contra l’exèrcit francès que donava suport al nou règim.
Què va passar a Saragossa?
Els setges de Saragossa (1808-1809) van provocar una tragèdia de proporcions colossals. La investigació historiogràfica estima que Saragossa va perdre la meitat de la seva població (va passar de 40.000 a 20.000 habitants); a causa de les bales, de les bombes, de la fam i del tifus. I la trama urbana de la ciutat, fins llavors considerada la “Florència hispànica”, va perdre les tres quartes parts del seu patrimoni monumental. Després d’aquells episodis bèl·lics, Saragossa va quedar devastada, i va trigar dècades a recuperar els nivells demogràfics anteriors als setges. Fugint de l'obstinada perspectiva de la historiografia nacionalista espanyola, es pot ben dir que el resum d’aquell episodi bèl·lic seria que la facció més reaccionària del poder espanyol va sotmetre Saragossa a un brutal i innecessari sacrifici.
El tren de canó que li va canviar la vida
Però aquell tret de canó va canviar, radicalment, la vida d’Agustina. Va passar de ser un personatge secundari dins del seu propi món familiar a formar part de l’exèrcit espanyol. I resulta sorprenent perquè, en aquell context històric i social, les dones tenien totalment vedada la seva participació —i no cal dir progressió— a l’exèrcit. Especialment en l’exèrcit d’un règim reaccionari. Després del conflicte (1814), va obtenir un grau militar honorífic que la va situar en una posició més que còmoda. Tant que, en un moment determinat, no va dubtar a abandonar el seu segon marit, el metge Eugenio Cobos, baró de Belchite. Podríem tenir la temptació de pensar que Agustina és un precedent remot de la lluita per la igualtat. Però, en canvi, aquesta hipòtesi s’ensorra quan sabem que va ordenar ser enterrada amb l’uniforme militar del règim de Ferran VII.
