“Avui xalarem”. I la mestressa, (Mercè Fonoll, actriu), frega la barra d'una cocteleria d'atrezzo. I ella: “Si et puc ajudar, ja em dius”. Li comenta a Xavier Grasset. Així arrenca La Selva. És 2024; la selva ha canviat poc des de fa milions d'anys. Ella ajuda, ell dirigeix. Tampoc no han canviat els seus convidats, ni la seva mitjana d'edat. Alguns mítics –per antics– com les restes d'Atapuerca. Aquí tenim de nou Antoni Bassas a TV3.
Esperem que no se'l mengi la selva
Les tardes a la televisió fa molt que no es mouen. La barreja entre el que és lleuger i el que és informatiu és més antiga que el Nadal. El fet informatiu, com sempre, light, entre els successos i el que és catastròfic. Entre els incendis i la tornada als gimnasos. Preciosa publicitat, tot sigui dit, de Metropolitan. I l'enviada especial, comenta, amb mirada llarga: “Per què fas esport, Laura?”. Mira, setembre. "Imagina un espai on la tarda es transforma en un mosaic de reflexió, diversió i humor, amb un toc de profunditat a través d'històries humanes que et faran pensar i entretenir alhora", dictava la nota de premsa del programa.
La cara més informativa de l’espai és on el to del fantàstic Xavier Grasset brilla més
És la cara més informativa de l’espai, incendis que comentava a l’inici o la mateixa Diada, és on el to del fantàstic Xavier Grasset brilla més. La seva pausa serena, triar el mot de forma tan poc televisiva i que el va fer famós a les nou temporades del Més 324 on primava el fet, però es colava un punt de sinceritat, de veritat, com quan ens mirem al mirall i la gent no ens veu. Allà on som nosaltres. Afavoria l'horari, aparentment una no-franja, la mitjanit va acabar sent terrible aliada per portar fantàstics contertulians i convidats i regalar televisió humana i de risc, com aquella entrevista, acarament i reconciliació amb Juana Dolores.
La mitjanit va acabar sent terrible aliada per portar fantàstics contertulians i convidats i regalar televisió humana i de risc
Aquí Grasset ha pintat el set i s'ha canviat la jaqueta, més clareta. De casament de tarda. Però li asseu més còmode ara un alçacoll tot i que vesteixi modern, més que quan ho feia de pingüí, corbata i pantalons pinça: és més divertit fer gràcia, entendre o atacar quan no s'espera. A La Selva la conyeta, el mig somriure, ja va per davant. “Has tornat a l'humor”, li deia Buenafuente, primer convidat, que va explicar els projectes en què està ficat i també el viatge a l'estiu al Perú: “Són tan amables”. No vaig pensar que tornaria a escoltar una exotització així a la pública. Ni a la mestressa servint un cafè a en Buenafuente mentre mastega Don Juan Tenorio. Tornant a això de l'humor; no, Grasset no se n'havia anat mai. Hi havia riure en aquell Més 324. I era fotut, pels temes, perquè era el canal informatiu. Va fer més de Grasset, de la seva manera de fer, l'exRac1 Maria Xinxó, que va conduir una secció ben escrita sobre les eleccions americanes. Sobre l'absurd de Trump. Parlant per si mateixa la bona narració, barrejant Taylor Swift, els MTV i la cultura. Swifters no, Grasset, swifties.
Sigui matí, tarda o nit, la gent vol brillantor i qualitat, cosa que Grasset té, sempre que no es vegi obligat a quedar-se al hihí-hahà
També té bona pinta el que farà Godai García, que parlarà sobre com han de fer per sobreviure els animals a la merda que és estar amb nosaltres. I també s'anirà deixant anar Grasset, que si alguna cosa té és cultura i sensibilitat. Només cal esperar que no se'l mengi aquesta selva que ell mateix s'ha muntat, amb tant convidat, gir, ràfega, concurs i molta diversió. No sé qui mira la tele a la tarda. Però aquesta fixació edatista i masclista que aquesta estona és per a tietes (dones de mitjana edat) és una absurditat, més a l'era de l’stream. Sigui matí, tarda o nit, la gent vol brillantor i qualitat, cosa que Grasset té, sempre que no es vegi obligat a quedar-se al hihí-hahà.