Fernando Trueba ha trigat deu anys a dur endavant Isla perdida, un film-noir que avui arriba a les sales de cinema amb l'actriu catalana Aida Folch, que ja va treballar amb Trueba fa dotze anys a El artista y la modelo, com a protagonista.
El nou llargmetratge del director de films com Two Much, La niña de tus ojos, Calle 54 o l'oscaritzada Belle Epoque, és una pel·lícula marcada tant en la seva trama com en els seus personatges per, com en tots els treballs del cineasta madrileny, gran amant del jazz, una banda sonora excepcional, que Trueba assegura haver-se "currat moltíssim".
Un thriller a ritme de jazz
"Si m'haguessin dit com hauria fet la meva carrera ideal com a director, hauria elegit una comèdia i un film-noir", afirma Trueba en conversa amb l'agència EFE. "Però a Espanya és més lògic i més fàcil i tenim més a mà la comèdia, i a mi, particularment, és el llenguatge que parlo en la meva vida quotidiana". Però "com a espectador i com a amant del cinema, sempre he estat molt a prop d'aquest altre gènere, de Hitchcock, dels clàssics del cinema negre, el retorn al passat... Adoro aquest cinema, les novel·les de la Highsmith, de William Irish o David Goodies, totes aquestes coses".
Com a espectador i com a amant del cinema, sempre he estat molt a prop de Hitchcock, dels clàssics del cinema negre
Isla perdida és un thriller a ritme de jazz que, amb un guió escrit entre Trueba i el creador de còmics Rylend Grant (que a més és monjo budista), arrenca amb la lluminositat de l'estiu en una illa grega, es complica a la tardor amb preguntes incòmodes i arriba a l'hivern convertit en una novel·la gòtica. Protagonitzada per l'actriu de Reus Aida Folch, el colombià Juan Pablo Urrego i Matt Dillon als principals papers, Isla perdida (Haunted Heart en el seu títol internacional) ha estat rodada en anglès, espanyol i grec, i és un noir en tota regla, ambientat a les illes gregues amb el jazz com a teló de fons. La música, el passat com a concertista de clarinet de Max, és el fil del qual estira Trueba per cosir la història. "La música d'aquesta pel·lícula està molt treballada, està la música d'ell, la d'ella, la del passat, les músiques de l'època...".
La música també és la passió que ha unit a Trueba i Dillon, experts tots dos en música cubana i jazz, que fa anys van decidir que farien junts una pel·lícula amb una banda sonora seria un personatge més
La cinta, dividida en tres parts com tres moviments d'una composició musical, explica el director madrileny, comença a l'estiu, quan Álex (Folch), una aspirant a maître arriba tard a la seva cita laboral amb Max (Dillon), propietari i xef d'un restaurant al qual només s'accedeix amb vaixell, i ha de conformar-se amb treballar de cambrera. Ella experimenta una atracció instantània i, malgrat que arriba a l'illa fugint d'un passat dolorós, es llança de cap a ell. Però Max és un home fosc, reservat, o tímid, que només se sincera amb el seu amic Chico (Urrego). La música també és la passió que ha unit a Trueba i Dillon, tots dos experts en música cubana i jazz, que fa anys van decidir que farien junts una pel·lícula amb una banda sonora que seria un personatge més. Aquesta pel·lícula ja s'ha materialitzat, es diu Isla perdida, és un film-noir i avui arriba a les sales de cinema.