Si Aitana sap el que vol o és un producte del mercat no ens correspon als altres jutjar-ho. Si hi ha consentiment, no hi ha delicte, per més que el resultat no sigui del gust del conjunt. El que és demostrable al 100% és que la cantant catalana va omplir el Palau Sant Jordi i que ni les polèmiques dels últims dies no van aconseguir boicotejar un espectacle dissenyat al mil·límetre per a un públic entregat en edat de creixement. Com una autèntica marea blanca –el color triat per l'artista per al dress code de les seves dues nits a Barcelona–, els aitaners van fer sold out i van complir en el seu propòsit d'elevar la seva musa i entronitzar-la com una nova diva de l'electro dance més global, recuperant sonoritats dissenyades molt abans de la seva irrupció en aquest fatídic món. Si Britney va superar el 2007, ja no hi ha qui pugui erradicar la nostàlgia d'aquells anys.
Va ser arribar i moldre. Una no recorda com era tenir 15 anys fins que no escolta els xiscles d'una bandada d'hormones revolucionades davant de la seva estrella. La de Sant Climent de Llobregat no havia trepitjat l'escenari i un eixordador crit col·lectiu ja l'absorbia, magnètica. Quan va sortir d'entre bambolines, amb camisa blanca, faldilla negra i botes altes a conjunt, es va gestar l'eclipsi. L'intro electrònica i mecànica a l'estil Beyoncé en el seu Renaissance va posar les primeres notes al concert per empalmar amb Los Ángeles, un dels seus últims èxits d'escoltes i pistes, i un suposat argument que els fans van relacionar amb la seva vida amorosa. "Bona nit Barcelona!", va xisclar entre el ramat, en un català matern que més tard es va oblidar de mantenir. "Intentaré no plorar, avui és un dia per cantar, gaudir, ballar i també plorar, és un dia especial perquè estic a casa i la meva família és aquí".
L'evolució d'Aitana és evident. Res no queda d'aquella nena dolçassa i innocent que va sortir d'Operación Triunfo l'any 2017 i que va enamorar l'audiència amb una veu melosa i absolutament entendridora. Sis anys després, i amb una boníssima afinació que ha sabut sostenir, les seves ambicions han crescut proporcionalment a les seves vivències i victòries, i així ho va demostrar en l'escassa hora i mitja que va durar el concert. Va ser un espectacle de consum ràpid però més madur, de coreografies ben empastades i allunyat dels ritmes pop. Les sonoritats dance i house van agafar les regnes fent de les seves. El recinte es va convertir en un club dels 2000 i Aitana es va consolidar com la Kate Ryan catalana, com la Kylie Minogue del nostre territori. "Barna, és molt fort com de moltíssim que ho esteu donant tot", i l'eufòria es va mantenir lineal tota l'estona, sense parpellejar.
Malgrat el soroll, Aitana no va canviar ni un mil·límetre la seva proposta, callant boques, perquè potser la brutícia està sobretot en els ulls del que mira
Es nota que la cantant és la segona artista catalana més escoltada de Spotify –només per darrere de Rosalía— i que acumula milions de reproduccions a les plataformes, perquè no hi va haver ni un tema que es quedés sense prou quòrum per ser recitat. Quan va arribar el torn de Mon amour, fenomen viral amb més de 600 milions de reproduccions, gairebé semblava que el terra anés a desprendre's, però l'autèntic terratrèmol va arribar minuts després amb mi amor i la famosa coreografia que va suscitar polèmica a l'inici de la seva gira per estar massa hipersexualizada. Malgrat el soroll, Aitana no va canviar ni un mil·límetre la seva proposta, callant boques, perquè potser la brutícia està sobretot als ulls del que mira. Va fer ple en la presentació del seu últim disc, Alpha, interpretant les seves 15 cançons com si ja fossin himnes. La primera lletra de l'abecedari grec estava estampada en llums de neó sota el terra que trepitjava, com el símbol d'una de nova era en la que Aitana ja sembla ser la propietària del seu propi producte.
També va arrancar-se a cantar una cançó que no sol exposar a les gires "perquè sé com d'important és per a vosaltres", i va dedicar Con la miel en los labios a les milers de veus que no la van deixar sola en cap nota. Va llançar un parell de llàgrimes al vent entonant The Killers, i va convertir l'arena en una festa dance suprema en uns bisos finals atapeïts de ritmes frenètics, rapidesa, estímuls i bombo, molt a l'estil dels nous formats. I sobretot, deixant clar que un nou ordre musical ha arribat encara que sigui bevent dels nostres pretèrits –utilitzar un fragment d'un absolut himne com és Flying Free a Pensando en ti és glòria assegurada–. La tríada final va ser per a Vas a quedarte, l'estiuenc LAS BABYS i el seu remake del Saturday Night de Whigfield, i Formentera, que va marcar el final del renéixer de l'Aitana de què tothom parla.
