Paul Thomas Anderson és un dels directors que ha modelat el cinema del nou mil·lenni. El vam descobrir amb dues obres magistrals com són Boogie Nights (fascinant retrat del món del porno a la dècada dels setanta), i Magnolia (protagonitzada per un Tom Cruise exquisidament desfermat). Trajectòria que seguiria creixent amb Embriagado de amor (mai ningú no ha aconseguit que Adam Sandler firmés una interpretació tan sublim) i Pozos de ambición (amb Daniel Day-Lewis en la seva màxima expressió). Filmografia a què ara suma una nova entrada amb la comèdia coming-of-age Licorice Pizza, una d'aquelles pel·lícules d'aspecte menor que acaben resultant enormes.
Aparentment, Licorice Pizza no és més que el relat d'un amor adolescent. Una història tant recorrent com un primer enamorament juvenil que aconsegueix reivindicar-se com una de les millors pel·lícules de l'any gràcies a un guió amb moments genials, una fotografia exquisida, un estilisme i vestuari perfectament dissenyat i, molt especialment i sobretot, unes actuacions estel·lars. Destaquen els seus secundaris, nòmina d'intèrprets on trobem noms infal·libles com Sean Penn, Bradley Cooper, Tom Waits, Harriet Sansom Harris, Maya Rudolph... Però si la nova de Thomas Anderson amaga un secret per al seu èxit, aquest és la seva magnètica parella de protagonistes, els debutants Alana Haim i Cooper Hoffman.
La pitjor músic, la millor actriu
Mordechai Haim va ser un futbolista israelià professional, membre d'aquell Maccabi Jaffa que va aconseguir quedar segon de la Israeli Premier League, la temporada 1976-77, classificant-se així per jugar competicions europees. Grans dies de glòria, aquells pretèrits. Penjades les botes, va emigrar als Estats Units on, com molts d'altres abans i després, va reinventar-se.
Alana Haim debuta com actriu a Licorice Pizza
Establert a Los Angeles ho va intentar al món de la música formant la banda Rockinhaim, grup on coneixeria a la seva dona Donna, una professora d'institut que en els seus primers anys de joventut havia guanyat diversos concursos de talents. El grup va fracassar, però l'amor va triomfar. La parella va virar el seu destí vital cap a l'agència de propietats i immobles. El 14 de març de 1986 va néixer la seva primera filla, Este. Tres anys més tard, el 16 de febrer de 1986, la segona, Danielle. La petita, Alana, va néixer el 15 de desembre de 1991.
Les tres germanes van decidir seguir la vocació frustrada dels seus pares formant la banda HAIM: En algun lloc on conflueixen Fleetwood Mac, Joni Mitchell i The Bangles, van debutar amb el disc Days Are Gone (2013). Després vindrien Something to Tell You (2017) i Women in Music Pt. III (2020). Tots tres discos, àlbums que les significarien com una de les bandes referencials de l'indie actual, són llaminadures per als amants de les melodies plusquamperfectes. Diu Paul Thomas Anderson que com a músic Alana és la pitjor de les tres germanes. Com a actriu no té competència, per això la va triar per protagonitzar la seva Licorice Pizza (Este i Danielle també actuen al film). Al nou llargmetratge del director nord-americà dona vida a Alana Kane, una jove que emana màgia, però que no s'acaba de trobar. Quan somriu, la càmera queda hipnotitzada.
En el nom del pare
Philip Seymour Hoffman va ser un dels actors més extraordinaris de la seva generació. Un intèrpret d'una sensibilitat superior que va acabar devorat pels seus dimonis i fantasmes interiors. La carrera de Seymour Hoffman és una constant d'incunables del setè art. Vam saber d'ell gràcies a Esencia de mujer. La llista de títols que vindria després fa por de bona que és: Twister, El gran Lebowski, Happiness, El talento de Mr. Ripley, Casi famosos, La guerra de Charlie Wilson, Antes que el diablo sepa que has muerto, Synecdoche, New York, Moneyball o Capote, interpretació, aquesta última, per a la qual va guanyar un merescudíssim Oscar. N'hauria d'haver guanyat més si tenim en compte que al llarg de la seva carreta també va participar de projectes com Boogie Nights, Magnolia o Embriagado de amor, pel·lícules que tenen com a comú denominador haver estat dirigides per... Paul Thomas Anderson.
Philip Seymour Hoffman va morir a Nova York el 2 de febrer de 2014. Dona igual el motiu. El va vèncer aquella tristor que, tot i l'èxit que va assolir com a actor, i aquella felicitat i pau emocional que li regalava la seva parella de sempre, la directora de vestuari Mimi O'Donnell, el va acompanyar tota la vida. Hoffaman tenia 46 anys, quan ens va deixar. El seu fill gran, Cooper (2003), 11. La parella va tenir dues filles més, Tallulah (2006) i Willa (2008).
Cooper Hoffman i el mig somriure engalipador que sedueix el cel·luloide
I aleshores, hi ha un moment en què, assegut a la butaca del cinema, mirant mesmeritzat la pantalla gran, penses que hi ha alguna cosa en aquell jove actor que dona vida a Gary Valentine, una estrella del cinema infantil i empresari precoç amb formes d'estafador de pacotilla que s'enamora perdudament de l'Alana, que t'és familiar. És la seva fisonomia, el seu mig somriure engalipador, aquella forma d'actuar tan natural que sedueix el cel·luloide. I aleshores acaba la pel·lícula i t'apuntes mentalment el seu nom: Cooper Hoffman. I tan aviat com pots entres a IMDB i descobreixes que és el fill de Philip Seymour Hoffman i que aquest és el seu debut, el primeríssim paper d'una trajectòria que s'intueix brillant.