L'Alba Rihe em matarà quan llegeixi que la presento com una artista divina. Una artista, matiso, humanament divina. Polièdrica i incontinent. Un torrent creatiu que es balanceja entre el pensament i l'humor (una tonteria això que acabo d'escriure perquè no són elements antagònics), fent de l'escenari, de qualsevol escenari; el seu glamurós, perquè la revolució ha de ser glamurosa, com ella és, aparador de raonaments, teories i divagacions. Actriu, cantant, entertainment, incitadora, piròmana, pallassa, intel·lectual; avui estrena a l'Antic Teatre Espectáculo, espectacular, espectacle espectacular -i efímer, perquè només estarà a cartellera fins aquest mateix diumenge- amb què qüestiona i ens qüestiona sobre tots els tòpics i clixés xiclet que des de fa dècades ens anem empassant consumint hores i hores de comèdies romàntiques hollywoodianes que ens fregeixen les neurones. "És un encàrrec d'última hora de la Maria Magí de l'Antic Teatre", confessa mentre fem el vermut a la terrassa del Centre Cívic Can Déu. Res millor que els dilluns al sol (ens vam trobar aquest dilluns) acompanyats d'una bona conversa. "Va caure algú, tenien un forat a l'agenda i m'ho van proposar. He muntat aquesta peça en un mes. En realitat és un preludi de l'obra que presentaré al setembre, Gatzara. Un projecte en què he treballat des de fa 4 anys. Espectáculo, espectacular és un anunci, ja en format d'obra, del que vindrà". No us ho perdeu. És un espectacle, sí, espectacular.
La teoria de la narcolèpsia visual
L'Alba, de qui de segur en sereu fans perquè en un passat no gaire llunyà va ser el 50% d'un dels projectes musicals més càrniament cools que mai hi ha hagut a la catalana terra (googlegeu), ens situa. Gatzara és una peça que va guanyar una residència d'acompanyament del TNT (Terrasses Noves Tendències). És un espectacle que parla de les dives i la seva desconstrucció a escala social. Una obra amb molt de ritme, humor i crítica amb què vol desarmar tots aquests estereotips que viuen en el nostre imaginari col·lectiu, formant-nos i deformant-nos portant-nos a transformar les dives en divinitats. "Amb Espectáculo, espectácular el que faig és desgranar els imaginaris de les pel·lícules i sèries que ens envolten. Parlo, de manera molt absurda, de tres melons". Sisplau, obre'ls. "Són l'amor romàntic, la productivitat i la bellesa". Tres tòpics, certament, que eclipsen la nostra vida diària i acaben incrustats al nostre subconscient, marcant allò que teòricament volem ser. "Tinc una teoria molt personal, que és la de la narcolèpsia visual i ens passa quan ens quedem adormits al sofà mirant la tele. És en aquest moment que els guionistes de Hollywood ens llencen tot un seguit de missatges que ens queden a la retina de manera inconscient. Des d'aquesta especulació absurda teoritzo sobre aquest glitch cultural que ens generen totes aquestes grans produccions nord-americanes".
Som nosaltres els que volem acceptar aquests arquetips o és que els tenim tan presents en la gran majoria de productes pop, que no podem fugir d'ells?
En el seu espectacle, l'Alba juga amb aquesta tensió entre allò que ens interessa i la satisfacció que obtenim amb els nostres guilty pleasures. Ens agrada viure allò que hem vist en totes aquestes pel·lícules i sèries tot i saber que no són més que placebos. Els mateixos tòpics de sempre que ens han fet idealitzar un estil de vida embafador com un iogurt grec ensucrat de marca blanca. "És aquesta sensació de viatjar a Nova York i, com és l'escenari on passen la gran majoria d'aquestes produccions, creure que ja has estat caminant moltes vegades pels carrers de Manhattan". A ella, com a totes i tots, això li (ens) genera un rebuig, però a l'hora li (ens) encanta. "No plantejo un posicionament clar, sinó que desplego idees: som nosaltres els que volem acceptar aquests arquetips o és que els tenim tan presents en la gran majoria de productes pop, que no podem fugir d'ells? O, un altre cas... Totes les sèries de Netflix i resta de plataformes que ens mostren un futur distòpic, ens presenten un esdevenir hipotètic o és que ja ens estan preparant per com volen ells que sigui aquest futur?".
Espectáculo, espectacular activa al públic. Vaja, que si aneu a l'Antic Teatre (si no ho feu, us en penedireu) vosaltres també formareu part d'aquest espectacle espectacular. "No vull oferir respostes", insisteix. " L'obra interpel·la a la gent que em ve a veure. No m'interessa tenir respostes. Potser les trobo amb el caminar del projecte. I si les trobo, no m'interessa que siguin respostes individuals, meves, sinó que m'agradaria que fossin des d'una perspectiva col·lectiva. Potser per això faig tantes coses, perquè m'encanta el que faig, gaudeixo enormement comunicant. És la meva forma de vida. I alhora em qüestiono per què he de fer tantes coses. Tot el que faig artísticament, té la voluntat de comunicar. I aquest comunicar es basa a fer preguntes que ens portin a més preguntes. I en aquest preguntar trobar una reflexió conjunta. No crec en les respostes individuals, perquè som éssers socials i vivim en comunitat".
Dives, però humanes
Quan hi ha una crítica i un desglossament de tot el que ens conforma, com l'Alba ens planteja a Espectáculo, espectacular, hi ha un rerefons crític i inconformista. Ella va accentuar aquest vessant més social del seu art quan va començar a treballar amb projectes educatius amb adolescents i va descobrir com els interpel·la la pantalla. L'Alba els convidava a imaginar i el que ells feien eren repetir frases dels seus youtubers favorits. "Allà em vaig adonar que ho estem donant tot per fet i potser estem oblidant-nos de la potència que portem cadascuna de nosaltres dins. Només des del pensament podem canviar les coses que fem i per què les fem". S'atura un moment, pren aire i... "Aquesta conversa està quedant molt de psicoanalista, no?", deixa anar entre rialles. "Soc una pallassa, per molt que el missatge que estic transmetent soni seriós. Si no es balla, si no es riu, si no es camina, no pot haver-hi canvi. És molt important començar a traçar línies de pensament des de la quotidianitat, per això els referents que faig servir són molt pop. Aquí és on ens podem trobar totes".
Per a mi és important que existeixin dives, però més important encara que no es divinitzin
Per això el seu Espectáculo, espectacular parteix de pel·lícules i sèries que hem vist totes i tots. I per això pel seu pròxim espectacle, Gatzara, l'Alba ha pres com a referents figures com Beyoncé o Madonna... "Figures molt pop que jo he viscut. Persones a què s'ha acabat rendint culte, però que quan les fragmentes descobreixes que, per arribar allà dalt, han empobrit la part personal, entrant rols d'addiccions i luxe amb què no combrego...". Les dives, explica, van aparèixer amb l'òpera, gent que tenia una capacitat d'emocionar superior a la resta. Aquesta capacitat d'interpel·lar es divinitza i deixa de ser humana per passar a una altra posició. "I això a escala social té uns privilegis per sobre dels altres. Estic totalment en contra d'això, perquè tots els humans tenim la capacitat de comunicar-nos, però no tots tenim les mateixes oportunitats. Per a mi és important que existeixin dives, però més important encara que no es divinitzin. Si hi ha un empoderament paritari per a tothom, hi haurà més veus, desapareixeran les hegemonies i les veus unidireccionals".
Combrego amb ella. De la mateixa manera que divergeixo. Beyoncé és una dona negra, i el seu discurs està compromès amb la seva condició. "Són discursos totalment positius, però el cost que han de pagar passa per uns paràmetres que són aliens als que pot tenir una persona del carrer. Això és el que genera les classes socials i el que hi hagi gent que estigui per sobre de l'altra". A Gatzara l'Alba contraposa la figura de líder pop amb la de diva política, exposant com tots aquests fenòmens poden acabar generant alguna cosa semblant a una religió amb els seus feligresos que són els fans. "Em sembla superinteressant que la Beyoncé tingui un missatge positiu, però segurament la gent que la segueix també té coses a dir. A mi el que m'interessa és la manera en què no s'hegemonitza el missatge".
Em sembla superinteressant que la Beyoncé tingui un missatge positiu, però segurament la gent que la segueix també té coses a dir. A mi el que m'interessa és la manera en què no s'hegemonitza el missatge
Però... I si la gent que la segueix també la considerarà una diva, una líder, una guru...? "Jo he trobat resposta a aquest dilema en el teatre. Un dispositiu que et permet obrir idees individuals que poden esdevenir col·lectives sense necessitats de líders. Aquesta és la investigació de què ara parteix Espectáculo, espectacular i que després desenvoluparé més profusament a Gatzara. La idea de tots dos projectes és que aquest líder que seguim no sigui una persona sinó el col·lectiu". Admet que aquest és un objectiu ambiciós, fins i tot abstracte i marxista, però té un punt ultra-atractiu de voler acabar amb les estructures de poder que hegemonitzen el discurs i les tendències. "Sí, aquest és l'objectiu, potser la gent després es queda amb la part més absurda i ja m'està bé. Per a mi l'art són capes d'intencions i tu arribes fins a on vulguis".
La idea de tots dos projectes és que aquest líder que seguim no sigui una persona sinó el col·lectiu
Certament, no es pot combatre les hegemonies si no comencen a aparèixer veus divergents i discordants. "I veus que ja no hi són, però que també ho van intentar. Jo parlo del moviment i del canvi de paradigma: si això és el que tenim ara i no ens acaba d'agradar, perquè no intentem transformar-ho en una altra cosa. És un missatge utòpic, ho sé, però per què no plantejar-lo. Amb els meus espectacles deixo anar idees i després espero que germinin. Arribaré a algú, d'altres es quedaran amb l'acudit. I tot em sembla perfecte".