Albert Forns i el Guernica de Granollers

Un esquadró d’aviadors italians surt de l’illa de Mallorca. Als aeroplans, cinc potents SM-79, hi porten una vuitantena de bombes. Hi han escrit sàdics missatges de dedicatòria per als qui les rebran, com ara “arrivederci” o “arriba Espanya”. La seva destinació és Granollers, on han d’atacar la central elèctrica de la població. Des de milers de metres d’alçada, però, la precisió és nul·la. Així comença la història de I el cel ens va caure el damunt (Edicions 62), que és també la història del bombardeig de la ciutat de Granollers del 1938, un dels més cruels i sanguinaris de tota la Guerra Civil. L’escriu Albert Forns (Granollers, 1982), escriptor de llarga trajectòria i granollerí de naixement, que s’ha capbussat en aquest episodi a través de les veus dels testimonis que el van viure. El resultat és una “novel·la de no ficció”, tal i com l’etiqueta Forns, que combina i basteix les vides dels habitants que van patir un atac que sobretot es va acarnissar amb les dones i els nens que feien vida normal aquell 31 de maig del 1938. L’escriptor ha treballat amb els testimonis dels protagonistes que el van viure acumulats per la feina dels historiadors, però també amb la seva pròpia recerca, per bastir una història coral, commovedora i amb voluntat universal.

Un bombardeig cruel i poc conegut

“Aquest llibre ha estat l’experiència d’escriptura més intensa, més emocionant i més gratificant de la meva vida”, explica Forns. I no resulta difícil entendre per què. Per una banda, hi ha el lligam entre l’escriptor i els protagonistes de la història. No només és que l’escenari sigui el del seu poble, sinó que, sense anar més lluny, el mateix besavi de Forns va morir en aquell atac. Explica l’autor que el va atrapar a la Plaça Porxada, un dels centres neuràlgics de Granollers, que llavors acollia el mercat.

Aquest llibre ha estat l’experiència d’escriptura més intensa, més emocionant i més gratificant de la meva vida

A les nou i cinc minuts del matí d’ara fa 85 anys, a Granollers el temps es va aturar durant un minut, el temps just que va durar el bombardeig. La vuitantena de bombes que l’aviació italiana va llançar sobre la població van destruir més de seixanta edificis i van deixar un balanç de 226 víctimes mortals i més d’un miler de ferits. La incursió va ser especialment cruel perquè va arribar en hora punta, quan els carrers eren plens i els nens anaven a l’escola.

Granollers era llavors un poble de la rereguarda del bàndol republicà, sense indústria, ni cap altre objectiu estratègic militar. Però això no va ser un impediment perquè rebés la fúria de l’aviació italiana. L’objectiu, explica Forns, era “la central elèctrica que hi havia a aproximadament un quilòmetre de centre”, però les bombes no van arribar a tocar ni acostar-s’hi. Els interrogants sobre els motius de la incursió segueixen vius avui.

Un nou Guernica

L’escriptor ha treballat amb els testimonis que van viure els fets. Molts d’ells havien explicat la seva història quan fa vint anys es va posar en marxa el primer projecte per resguardar la memòria de les víctimes. I a aquest material hi ha afegit altres converses, que ell ha pogut obtenir directament amb els supervivents, fent recerca pel seu compte i interessant-se també per la cobertura de la premsa de l’esdeveniment. “Les bombes creen un nou Guernica”, destacava un titular del Daily Herald de Chicago.

“No ficciono, però omplo forats”, explica Forns sobre la seva tasca d’escriptura. Els relats que omplen I el cel ens va caure al damunt exploren el destí d’una vintena de granollerins que van tenir la mala sort de ser a la població en el moment de l’atac. Els fets i les trajectòries dels personatges són, doncs, verídics i contrastats; l’autor només els ha arrodonit afegint-hi detalls i situacions concretes, per acabar de construir el paisatge i fer funcionar la narració.

Els relats que omplen I el cel ens va caure al damunt exploren el destí d’una vintena de granollerins que van tenir la mala sort de ser a la població en el moment de l’atac

Per les pàgines de la novel·la, hi desfilen històries com la de Paco Perallada, propietari de l’emblemàtica Fonda Europa, un dels temples de la cuina catalana al país. Perallada, immortalitzat per Josep Pla en un dels seus Homenots, va retornar a Granollers just el dia abans del bombardeig, després d’haver passat una temporada exiliat a París. Les bombes van trencar els vidres de la fonda i la metralla fins i tot va matar un dels cambrers que hi treballava. Ell va respondre com millor sabia: cuinant per a tots els veïns que poguessin necessitar el menjar.

Forn explica, però, que ha volgut prioritzar els relats de dones. “Les memòries i els relats del que havia passat sempre els han protagonitzat els homes”, diu, i recorda que el maig del 1938 a Granollers hi havia sobretot dones i que, per tant, és necessari posar-les en un primer pla. I com elles, les històries dels i les sindicalistes que un cop començada la guerra van prendre el control de la població i van col·lectivitzar fàbriques i negocis.

Recuperar la memòria

I el cel ens va caure al damunt és un exercici literari que vol humanitzar les víctimes de l’atac, però que també vol recuperar i reivindicar una memòria oculta durant les dècades del franquisme. “El llibre fa 85 anys tard. Si s’hagués pogut fer al cap de sis mesos tindríem una riquesa d’històries molt més gran”, explica Forns.

I el cel ens va caure al damunt és un exercici literari que vol humanitzar les víctimes de l’atac, però que també vol recuperar i reivindicar una memòria oculta durant les dècades del franquisme

Amb el seu exercici de treball a partir de les històries reals dels testimonis que van viure l’atac, la novel·la posa el focus en la destrucció d’aquella vivència, però també l’equipara amb voluntat universalitzadora, a altres grans episodis bèl·lics de la història. “No coneixem els nostres bombardejos perquè venim de quaranta anys de silenci”, afirma Forns. “Els bombardejos èpics no només han passat a Dresden, Dubrovnik o Hiroshima, sinó també aquí”, recorda.

No coneixem els nostres bombardejos perquè venim de quaranta anys de silenci

L’autor no dubta a afirmar que es tracta “del meu millor llibre, perquè el material és increïble” i relata el canvi que ha suposat per a la seva escriptura, el fet d’esborrar-se de la història i donar espai al relat col·lectiu dels habitants de Granollers. En conjunt, la novel·la és un relat colpidor i emocionant, que ens recorda la crueltat humana i bèl·lica. I, a la vegada, una epopeia sobre el destí col·lectiu d’una ciutat i de la seva capacitat de supervivència per sobre de la tragèdia.