El Palau de la Música Catalana ha acollit aquest vespre l'entrega del 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que enguany ha recaigut en la figura del lingüista, escriptor i traductor Albert Jané i Riera, reconeixement amb què Òmnium Cultural vol valorar la seva trajectòria literària. La cerimònia, que s'ha iniciat amb una llarga ovació quan el premiat ha accedit a la platea del Palau de la Música, ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el president del Parlament, Josep Rull, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, els presidents Pujol, Montilla, Mas i Torra, i del president de l'entitat, Xavier Antich.
Joaquim Carbó i Masllorens, amic d'Albert Jané i referent de la literatura infantil i juvenil, ha ofert el primer discurs de la nit, paraules en què ha volgut destacar: "Albert Jané s'ha passat la vida traduint i adaptant al català textos d'altres llengües. A mi m'agrada dir que els ha anostrat fent-los més nostres. El cas més clar és el dels Barrufets, però no podem oblidar Aquil·les Taló, Lucky Luke i fins i tot alguns dels últims Tintins. No voldria oblidar tampoc els recull de Rondalles de Catalunya, l'adaptació de l'Odissea d'Homer o la seva novel·la Calidoscopi informal, una obra de més de 1.400 pàgines que deu haver espantat la crítica, perquè encara no he llegit cap que se'n refereixi", ha ironitzat abans d'acomiadar-se del seu amic amb un senzill, però efusiu, "endavant, Albert".
Mercè Canela i Garayoa ha sigut la següent a prendre la paraula. "Com resumir en 120 segons la feina que ha fet Albert Jané?", ha destacat de sortida la successora del premiat al capdavant de la direcció de la revista Cavall Fort. "Cavall Fort va néixer amb la intenció de fer arribar el català escrit als infants. Els seus fundadors, amb l'Albert Jané al capdavant, tenien molt clar que la revista havia d'emprar un català correctíssim, però també directe i dinàmic, de comprensió immediata. Fer compatible aquests criteris va ser possible gràcies a la seva saviesa i al munt d'hores que hi va dedicar. Incansable, insubornable, sempre al servei del país i del català".
El premi d'honor d'enguany vol reconèixer la tasca de la figura més anònima de la generació dels herois que van salvar la llengua en una època en què aquells que la volien negar, també ens volien com a poble
"Som fets de paraules, animals de llenguatge. Com més rica és la llengua, més ric i ple de matisos és el nostre món. Cadascuna de les llengües i també la nostra, construeixen el món per fer-lo més habitable. No hi hauria món, sense les paraules", ha assenyalat Xavier Antich en el seu discurs, el previ a l'entrega del 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Paraules en què ha aprofitat per desitjar el prompte retorn de tots els exiliats. "El Premi d'Honor és un reconeixement de gratitud, que reconeix el compromís i l'activisme de tota una vida en la defensa de la llengua, columna vertebral del país. El premi d'honor d'enguany vol reconèixer la tasca de la figura més anònima de la generació dels herois que van salvar la llengua en una època en què aquells que la volien negar, també ens volien negar com a poble. La passió de Jané per la llengua és una passió cívica i social, la seva gran contribució ha consistit a evitar sempre la fossilització de la llengua. Per a Jané la llengua no és una peça de museu sinó una cosa viva. Una llengua que necessita una norma, sí, però ha d'estar viva".
Un referent indiscutible de la llengua
“Perquè ha treballat incansablement per la llengua catalana, amb aportacions essencials en el camp de la literatura infantil i juvenil, així com en les traduccions i adaptacions de contes, llegendes, rondalles, faules, narracions populars i còmics, que han format infants i joves en la lectura en català", amb aquestes paraules Òmnium Cultural ha valorat l'entrega del 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al lingüista, escriptor i traductor Albert Jané. "Dir Jané és posar el focus en la llengua i en l’escola, en un moment com el d’ara, d’emergència lingüística en aquests àmbits. Quan en ple franquisme no es podien trobar obres que ensenyessin el català, va publicar Signe, i, posteriorment, van venir molts més estudis, gramàtiques i diccionaris". Un premi, un dels més importants atorgats a casa nostra pel que fa al reconeixement de la defensa i divulgació de la llengua, que també vol valorar la seva tasca en la revista Cavall Fort, pràcticament des de la seva creació, que va dirigir durant quasi dues dècades. En total, la producció d'Albert Jané comprèn més de 60 llibres, més de 200 obres traduïdes i més de 150 àlbums de còmics traduïts, destacant molt especialment la seva barrufant tasca de traductor al català d'Els Barrufets. "I, també, pel seu tarannà humil i modest, que l’ha dut a treballar de manera gairebé anònima, i pel rigor que l’ha convertit en un referent indiscutible en el camp de la llengua.”
L’acte, que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; ha tingut com a principal atractiu escènic un espectacle dirigit per l'artista Iban Beltran, que ha proposat un recorregut per la vida i obra d’Albert Jané amb un guió elaborat especialment per a l’ocasió a partir dels seus escrits (molts d’ells inèdits) i d’extrets d’entrevistes. A partir de la veu, la música (magnífica l'actuació de la trompetista i cantant Alba Careta) i l’audiovisual, els assistents -que han rebut una publicació de textos de l’autor que mostra la seva contribució com a lingüista, escriptor, traductor i divulgador cultural de diverses generacions- han pogut viatjar per la riquesa del llenguatge i el pensament del flamant premi d’honor de les lletres catalanes d'enguany. Impagable en Màrius Serra fent de Gran Barrufet.
Hauria d'acabar parlant de la situació actual tan descoratjadora. Potser no podem ser optimistes, però hem de tenir confiança en la llengua
I, aleshores, ja sí, de nou entre una llarga ovació, ha sortit Albert Jané a recollir el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Després de paraules de gratitud plenes d'humor, Albert Jané ha reconegut: "Estic molt content d'haver rebut aquest homenatge al Palau de la Música Catalana, on he passat hores molt agradables. Aquest Premi ha estat una de les grans sorpreses de la meva vida, juntament amb entrar a formar part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'IEC és una gran institució que hauria de tenir més recursos per part dels estaments polítics. Hauria d'acabar parlant de la situació actual tan descoratjadora. Potser no podem ser optimistes, però hem de tenir confiança en la llengua".
Una vida per la llengua
Albert Jané i Riera neix a Barcelona l’any 1930. Inicialment, els estudis de peritatge mercantil el van portar a treballar a la banca, però el 1963 entra a formar part de Cavall Fort, revista de literatura i entreteniment per a nois i noies creada dos anys abans. En va ser redactor i corrector i, entre 1979 i 1997, el director. Albert Jané ha centrat la seva activitat professional en l’estudi i ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil, tot i que també ha escrit poesia. Va estudiar català pel seu compte i l’any 1958 comença a fer classes de llengua per a adults al local del Cercle Sardanista, d’on era soci. Poc després també ensenya correcció de textos. El 1961 col·labora en la gramàtica Signe i, més endavant, escriu diversos manuals com la Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967) i Pas a pas (1988), així com el Diccionari català de sinònims (1977). Entre les nombroses publicacions de reflexió lingüística i gramatical, cal destacar Aclariments lingüístics, publicat l’any 1973, així com les seves constants col·laboracions en revistes i diaris com Tele-estel, Llengua Nacional i Avui. A més a més de la direcció de Cavall Fort i de les col·laboracions habituals en aquesta mateixa revista, és autor de nombroses traduccions i adaptacions d’obres infantils i juvenils de diferents llengües (francès, anglès, italià, castellà o occità). També ha traduït còmics tan coneguts com la sèrie Els Barrufets o Aquil·les Taló, contes tradicionals com El soldat de plom (1983), La Caputxeta vermella (1984) o guions cinematogràfics com La Ventafocs, la primera pel·lícula infantil que es va traduir al català. Ha deixat constància de la seva experiència com a escriptor a través dels dietaris Tal dia farà l’any (1991) i Els dies i els llocs, publicat el 2004.
Albert Jané ha vist reconeguda la seva trajectòria professional amb diferents guardons. L’any 1980 obté el Premi Eduard Artells, atorgat per la Societat de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1990 se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 1997 el Premi Nacional de Periodisme Escrit i, el 1998, el Premi de Poesia del Parc Taulí de Sabadell. L’any 2000 entra a l’Institut d’Estudis Catalans i, des d’aleshores, forma part de les comissions de Gramàtica i Lexicogràfica. També ha combinat aquesta feina amb la col·laboració habitual a les revistes Llengua Nacional i Cavall Fort. La seva adaptació de l’Odissea rep, el 2009, el Premi de la Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil. El 2010 rep el Premi Pompeu Fabra a la projecció de la llengua catalana i, el 2017, el Premi Especial del Jurat del Premi Martí Gasull de Plataforma per la Llengua, pel seu paper en la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en llengua catalana, i per la seva contribució acadèmica com a gramàtic al Termcat i a l’IEC.