No el trobareu a cap paradeta signant llibres, perquè té fòbia a l'aglomeració de persones, lectors i escriptors, però de ben segur, Albert Sánchez Piñol, una vegada més, serà un dels autors més venuts d'aquest pròxim Sant Jordi.
L'antropòleg i escriptor barceloní ha publicat Les tenebres del cor (La Campana), un nou llibre que es fixa en "la fascinació pels pigmeus" a través de les experiències de diferents personatges que hi van entrar en contacte al llarg dels segles. Paul du Chaillu, Georg A. Schweinfurth, Paul Schebesta o Anne Eisner són alguns dels protagonistes d'una obra que recupera episodis "certs i documentats", però que ho fa a través d'una estructura narrativa. També s'hi pot trobar la mateixa història de l'autor, que va viatjar al Congo en tres ocasions per acabar fent el que defineix com un viatge dimensional. "La meva vocació infantil era conèixer altres mons, i els he trobat en el nostre", sosté.
Una projecció diferent del món
Les tenebres del cor narra la recerca per part d'un grup d'exploradors, aventurers i estudiosos del grup humà més allunyat dels nostres paràmetres culturals i de la nostra fesomia: els anomenats erròniament pigmeus de la selva africana. Aquesta comença al segle XIX i acaba al segle XXI amb la pròpia experiència de l'escriptor que els va visitar durant tres anys seguits (1996, 1997 i 1998) durant diversos mesos. Piñol reconeix que la idea d'escriure un llibre així feia molt de temps que li rondava pel cap i es va acabar materialitzant quan va començar a descobrir personatges que també havien entrat en contacte amb aquesta gent, "cadascun amb les seves pròpies aventures i tragèdies". Entre els noms s'hi pot trobar l'extravagant i seductor Paul du Chaillu, el tibat botànic alemany Georg A. Schweinfurth, l'injustament oblidat etnògraf Paul Schebesta, la pintora Anne Eisner i el seu marit, Patrick Putnam, o l'antropòleg Colin Turnbull.
El que intenta explicar aquest llibre és un viatge dimensional, i la primera cosa que perd el sentit és el temps, deixant de banda si un personatge hi va passar dues tardes o un quart de segle
L'autor assenyala que tot allò que explica no conté ni una engruna de ficció i que totes les anècdotes són certes i documentades. "Ara bé, pel que fa a l'organització del text és on es pot trobar una mica aquesta estructura narrativa que permet, per exemple, excloure certes coses i decidir què queda dins i què queda fora del text", afegeix. Segons Piñol, tots els personatges tenen en comú que més enllà d'unes experiències "esfereïdores, alegres, vils, perilloses, decebedores o reveladores", van viatjar amb un objectiu molt clar: "trobar els pigmeus", i que el fet de fer-ho els va aportar una projecció diferent del món que en realitat volien trobar. "El que intenta explicar aquest llibre és un viatge dimensional, i la primera cosa que perd el sentit és el temps, deixant de banda si un personatge hi va passar dues tardes o un quart de segle", afegeix.
Una porta dimensional oberta
Un dels personatges de l'obra és precisament el mateix Piñol, que incorpora també la seva experiència, la qual creu que només pel fet de plasmar en paper ja pot resultar un fracàs. "Si m'he resistit tants anys és perquè estem intentant explicar en paraules una societat on tot és diferent i que no és com la nostra", admet. Tot i això, com que els antropòlegs són "uns xafarders professionals", va optar per fer-ho, obrint la porta a un món que res té a veure amb el de la societat que ell coneix. "És com una porta dimensional que està oberta per qui la vulgui creuar", explica, "on algú veurà meravelles, un altre només hi voldrà veure homes i dones petits". Per això, remarca que en el seu cas va ser tota una revelació, per una persona que de petit ja tenia l'ànsia d'acostar-se a tot el desconegut. El moment més important per l'escriptor va ser la primera vegada que va topar amb un pigmeu, deixant de banda els prejudicis habituals de tota persona per encarar una "experiència meravellosa" que va afrontar sense cap "por".
És com una porta dimensional que està oberta per qui la vulgui creuar on algú veurà meravelles, un altre només voldrà veure homes i dones petits
Durant les diferents estades que va passar a l'Àfrica, Piñol va poder copsar una manera de viure diferent amb cases sense porta, ritmes pausats, habitants més lliures i nivells de ritualisme baixos. "Aquí no sabem què és la llibertat, estem absolutament controlats, però existeixen societats on no hi ha un poder semblant", relata. "Allà quan un vol marxar, se'n va, però també vaig mirar de no idealitzar-los perquè tenen els seus problemes". Els coneixements adquirits allà han permès a l'autor acostar-se també d'una forma diferent a la literatura i convertir-se en un autor "diferencial" dels altres. "Vinc d'una immersió absoluta amb l'empatia i mai els hi podré agrair prou", conclou. "Hi ha societats que no tenen el menor interès de convertir-te a la seva manera de veure el món".