Albert Sánchez Piñol és reconegut com a autor de literatura fantàstica, amb obres com el recent Fungus, el Pandora al Congo i, sobretot, La pell freda, que fins i tot ha estat duta al cinema. Ha estat ell el responsable d'inaugurar el cicle "Res no és mentida. Joves i ficció en temps delicats" organitzat per la Sala Beckett i la Universitat Oberta de Catalunya en una aventura conjunta, els cicles temàtics, en què el teatre i les conferències de caire més acadèmic es donen la mà per analitzar un determinat tema. Les entrades per a les diferents activitats, que es desenvoluparan fins al 14 d'abril, ja estan a la venda. Sánchez Piñol ha obert el cicle amb una conferència sobre "Realitat i ficció: una frontera cultural?", en què ha reconegut la importància que va tenir l'antropologia en la seva feina com a escritor.

Escriptor de ficció per defecte

Sánchez Piñol ha explicat a la Beckett que va estudiar antropologia (de fet, l'antropologia sempre ha estat associada a la seva obra). Tenia vocació acadèmica, però es va veure obligat a abandonar l'elaboració de la seva tesi a causa de la guerra del Congo. Quan estava fent treball de camp a l'Ituri, entre els pigmeus mbuti, va esclatar aquest conflicte. Va veure's obligat a enterrar els documents que tenia al peu d'un arbre per evitar que els militars sospitessin que es dedicava a l'espionatge. Encara hi són. I a partir de la pèrdua de la seva documentació, va deixar l'antropologia i es va passar a escriure ficció. Al seu retorn es dedicaria a redactar La pell freda, el llibre que seria el seu primer gran èxit.

De la mateixa forma que es pot aprendre escultura, pintura o disseny, hi ha formes d'ensenyar les claus de l'escriptura

Aprendre a escriure

Sánchez Piñol volia, en retornar del Congo, conèixer els secrets tècnics de l'escriptura, i per això va plantejar-se d'estudiar Filologia. Però va adonar-se'n, sorprés, que els estudis de Filologia no es plantegen els mètodes de l'escriptura. Ensenyen a analitzar textos literaris, però no a escriure'ls. L'escriptor critica als acadèmics, que "sovint prenen l'escriptura com un do de l'esperit, que es té o no es té i que no es pot aprendre".  Ell dubta profundament d'aquest principi: "de la mateixa forma que es pot aprendre escultura, pintura o disseny, hi ha formes d'ensenyar les claus de l'escriptura".

Només hi ha una forma de fer narrativa

L'escriptor com a xaman

Paradoxalment, va adonar-se'n que la solució als seus problemes es trobava en els seus estudis anteriors, en l'antropologia. "Em vaig adonar que l'antropologia es plantejava les preguntes que necessitava exactament per a accedir al món de la creativitat". Els antropòlegs creuen que s'accedeix a d'altres mons a través de dos mètodes: el primer és el xamanisme i l'altre la mediumnitat. Defineix el xamanisme com la capacitat d'alguns individus de sortir del seu cos, de penetrar en d'altres realitats, de tornar i explicar-les. "El xamanisme ens permet alliberar-nos de la cotilla racional i evadir-nos", argumenta. I això, segons Piñol, és el que fa l'escriptor, al contrari que l'actor, que ha d'assumir un rol de mèdium, i acceptar ser penetrat per una realitat que li és aliena. També l'antropologia, i sobretot els estudis de Lévi-Strauss, li van ser útils per a trobar les claus de l'estructura narrativa; segons ell l'esquema narratiu és "estructuralisme pur". "Només hi ha una forma de fer narrativa", conclou a partir del seu anàlisi de moltes obres narratives, encapçalades per la Bíblia "el relat més depurat de tots" i, per tant, "la millor obra narrativa de la història".

Els mbuti no han llegit mai un llibre i no tinc cap criteri per dir que la nostra cultura és superior a la seva

La narrativa, una distracció

L'antropologia també va fer que Sánchez Piñol dubtés de la capacitat de la literatura de transformar moralment al lector. Al Congo va descobrir que "els mbuti no han llegit mai un llibre i no tinc cap criteri per dir que la nostra cultura és superior a la seva. Fins i tot tinc la temptació de dir el contrari, però això també seria mentida". La seva conclusió és clara: "No puc dir que els llibres millorin moralment l'ésser humà", explica Piñol. Això sí, serveixen per informar al públic: "Em trobo molta gent que em diu que fins que va llegir el Victus es pensava que Villarroel era només un carrer que feia baixada", ironitza.

No puc dir que els llibres millorin moralment l'ésser humà

Pocahontas i Peppa Pig

La Beckett ha programat dins d'aquest cicle sobre "Realitat i ficció" cinc espectacles, dos lectures dramatitzades, tres conferències, un laboratori escènic i una trobada entre dramaturgs i youtubers. Els espectacles són Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa, de Bàrbara Mestanza; El chico de la última fila, de Juan Mayorga; This is Real love, del Col·lectiu VVAA); Andrea pixelada, de Cristina Clemente; i La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta de Davide Carnevali. Les properes conferències aniran a càrrec de Francesc Núñez, Jordi Vallverdú i Mavi Sánchez-Vives; i Gemma San Cornelio, Daniel Aranda i Núria Guiu. Les entrades, per a les conferències o per als espectacles, es poden aconseguir a la pàgina web de la Beckett.

Realitat i ficció a la Beckett

El cicle "Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals", en què es discuteix sobre les relacions entre realitat i ficció ha estat comissariat el cicle la professora d'Humanitats Elisenda Ardèvol, qui assegura que l'antropologia no només té una funció per analitzar els relats de les societats no occidentals, sinó que també és vàlida per analitzar el nostre entorn, i per tant la nostra literatura. I afegeix que "potser és la narrativa la que ens fa humans i ens diferencia dels animals".