"Una pel·lícula provocadora? No és el meu problema". Tardes de soledad és la mirada d'Albert Serra sobre el món del toreig. Un documental que fixa l'objectiu en la part estètica de la lídia en tota la seva complexitat, fent-ho amb l'expressivitat i el refinament plàstic característic del seu director. "Vull mostrar aquest món des d'una perspectiva totalment diferent", va descobrir el cineasta banyolí quan es va anunciar que la seva cinta participaria en la pròxima edició del Festival de Cine de San Sebastián.
El toreig com no s'havia vist mai
"S'ha filmat d'una manera molt íntima i que no s'ha vist mai abans. De fet, si algun sentit té la pel·lícula és això, que en imatges es pot explorar o ensenyar una cosa que és molt difícil de veure o que no s'ha vist mai", assenyala el realitzador, autor d'una filmografia única que inclou títols com Honor de cavalleria (2006), La mort de Louis XIV (2016) o Pacifiction (2022); afegint que la seva nova producció cerca reflexionar sobre la part estètica d'aquesta tradició a través de la mirada del torero, és a dir, de la persona que assumeix el risc d'enfrontar-se al miura com a deure personal; en part, per respecte a una cultura, però sobretot com a repte estètic per crear una forma de bellesa efímera que sorgeix de la trobada material i violenta entre el refinament i la racionalitat de l'ésser humà amb la brutalitat de l'animal. Quina mena d'ideal pot conduir un home a perseguir aquest xoc arriscat i innecessari? Es pregunta. Quina forma d'espiritualitat posa aquesta lluita per sobre de qualsevol altra possessió a la vida?. Serra ha estat rodant gairebé durant dos anys per captar frases "que no s'han sentit mai, de la intimitat entre els toreros", i així aportar, "un punt de vista diferent que t'acosta i que et dona una perspectiva no sé si del tot distinta, però inèdita, segur”.
Tardes de soledad escrutarà la complexitat psicològica i moral dels toreros a partir de la por, l'angoixa i la innata tendència sacrificial
Els protagonistes del documental d'Albert Serra són dos toreros joves en actiu, descrits a la pàgina web del projecte com insignes valedors del compromís i la integritat personal més insubornables: Andrés Roca Rey i Pablo Aguado. Dues figures a què acompanya una aura misteriosa i que ja són objecte d'un culte gairebé irracional. El film inicia el seu relat a partir de dos moments crucials en l'experiència de qualsevol torero: en la passió desordenada del moment de l'aparició de la vocació i en el ritual codificat, gairebé sagrat, de les grans corregudes, posant especial èmfasi en els moments previs a la feina, on s'escrutarà la complexitat psicològica i moral d'aquests homes a partir de la por, l'angoixa i la innata tendència sacrificial. "Els toros no m'interessen res", proclama amb la seva vocació flamígera habitual. "Sí que m'ha agradat descobrir el que es descobreix amb la càmera, tenir un accés que no és possible per a altres persones i desenvolupar una relació de confiança amb els toreros".
Serra és conscient de les controvèrsies que generarà el film, però es reivindica aliè a la polseguera que pugui aixecar
Sempre circulant al marge de tot convencionalisme i aportant una visió totalment personal del setè art; Serra és conscient de les controvèrsies que generarà el film, però es reivindica aliè a la polseguera que pugui aixecar, més després de l'eliminació del Premi Nacional de Tauromàquia. "La pel·lícula", insisteix, "no entra en això perquè ja pressuposa que això existeix. Jo filmo el que existeix, la resta no és problema meu. O sigui, no existeix per mi aquest problema, perquè estàvem retratant una realitat".