Havia de ser la nit exclusiva d'Alcarràs però Agustí Villaronga ha estat el gran guanyador de la nit. No deixa de ser curiós que el director de Pa negre hagi deixat la terra el dia que se celebraven els quinze anys dels Premis Gaudí, com si fos la seva manera modesta i humil de donar pas a les noves veus del cinema català que sens dubte l'han d'haver tingut com exemple. Ho ha dit Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català: "Ha mort un referent amb majúscules i un gran amic, i m'agradaria que aquesta gala estigués dedicada a ell. Que tot homenatge que som aquí li retem homenatge". Amb aquest relleu generacional trist i forçós, la pel·lícula de l'any, aquest Alcarràs que li ha donat tantes alegries al cinema de casa nostra, s'ha emportat el premi a millor pel·lícula i Carla Simón s'ha consolidat com l'enorme cineasta que és com a millor directora, la quarta dona consecutiva en endur-se aquest valorat guardó i la seva segona estatueta després d'Estiu 1993.
🟠 Guanyadors dels Premis Gaudí 2023: llista completa de pel·lícules i artistes
🟠 Les millors fotos de la catifa vermella dels Premis Gaudí 2023
🟠 On veure les pel·lícules protagonistes dels Premis Gaudí 2023?
La història de la família Solé i el seu amor als préssecs també s'ha emportat el millor guió, la millor direcció de producció i el premi del públic. "Per a tots els pagesos de la franja de Ponent, que són tossuts i conreen la terra", ha exposat Simón. I ha aprofitat per llançar una crida de socors a un sector maltractat que ella ha intentat dignificar. "Autoritats que sou aquí, ho tenen fotut; si es pogués regular el preu de la fruita, seria guai", ha exigit. I a tots els altres, al públic, a l'espectador, a la gent del carrer: "Compreu fruita i productes de proximitat".
Després de triomfar als Lumière fa pocs dies, Pacifiction ha compartit protagonisme amb la millor pel·lícula emportant-se el Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, direcció artística i fotografia. La proposta excèntrica i extravagant d'Albert Serra, ignorada per complet als Premis Goya, s'ha alçat així com una de les pel·lícules que més han agradat a l'Acadèmia del Cinema Català, encara que el film que més premis ha acumulat ha estat Un año, una noche, amb 5 guardons tècnics —efectes visuals, so, muntatge, guió adaptat i música original (de Raül Refree)— per també homenatjar les víctimes dels atacs terroristes a la Sala Bataclan del 2015.
Carla Simón: "Autoritats que sou aquí, [els pagesos] ho tenen fotut; si es pogués regular el preu de la fruita, seria guai"
En interpretació, Vicky Luengo i Pol López ja s'han consolidat al panorama. Els dos han guanyat estatueta pels seus papers a Suro interpretant una parella que es muda al camp per reactivar una explotació de suro i tirar endavant una nova vida. L'opera prima de Mikel Gurrea ha destacat fortament en els últims mesos com una digna petita obra mestra, i li ha donat el primer guardó cinematogràfic a l'actriu i el primer Gaudí a l'actor, que s'han dedicat mútuament el premi ja com un tàndem de guanyadors amb un lloc privilegiat al firmament de les millors interpretacions d'aquest any.
De la mateixa manera, però diferent, resten ja en un món paral·lel alguns dels culpables d'haver fet de la cultura i del cinema el que són ara, com Pau Riba, Juan Diego, Núria Feliu o Àngel Casas, que ens han deixat aquest últim any. Com Agustí, tan recordat en aquesta primera nit sense ell, i que ha tancat l'homenatge a tots els que falten a què ha posat veu Judit Nedderman. Jaume Figueras també ha volgut dedicar el seu Gaudí d'Honor al director que més projecció li ha donat al cinema català en les últimes dècades.
Una gala dinàmica i sense floritures per reivindicar el cinema en català i denunciar els abusos sexuals
La interpretació secundària masculina ha recaigut en Alex Brendemühl per una de les historietes d'Historias para no contar, de Cesc Gay, i Ángela Cervantes ha recollit el seu segon premi consecutiu als premis del cinema català després d'endur-se el guardó l'any passat amb Chavalas. Aquesta vegada ho ha fet per La maternal i visiblement emocionada ha volgut dedicar-li el premi a la feina dels educadors socials i a totes les mares adolescents que l'han inspirat. "No es pot deixar una adolescent menor abandonada. Aquesta és la vostra història, gràcies per la vostra generositat i per deixar-me ser canal", ha dit amb la veu tremolosa i entretallada. També li ha agraït l'oportunitat a la seva directora, Pilar Palomero, i sobretot a Carla Quílez, que ha recollit l'acabat d'estrenar premi a millor interpretació revelació. Amb només 14 anys, la ja estrella del cinema ha fet el que segurament ha estat un dels discursos més emotius de la nit, amb record també a les joves que tiren endavant la seva maternitat amb recursos limitats. "Per a aquestes mares adolescents que han patit tant i jo avui puc donar-los el punt de veu per visibilitzar aquests casos; que també el que no es veu tingui llum i que això sigui un pas més per donar-la".
Hi ha hagut un premi Gaudí, també, contra els abusos sexuals i el silenci d'un sistema acostumat a mirar cap a un altre costat. Cinc de les protagonistes d'El sostre groc han recollit el premi a millor pel·lícula documental per l'obra d'Isabel Coixet —absent a la gala— sobre els abusos sexuals perpetrats durant anys a menors a l'Aula de Teatre de Lleida, una cosa que no hagués estat possible sense el reportatge de Núria Juanico i Albert Llimós, periodistes del Diari Ara. El cas d'elles està prescrit, però han alertat d'una xifra esgarrifosa: 2 de cada 5 menors patirà abusos sexuals. Han demanat recursos als polítics, han agraït a la seva advocada Carla Vall i l'han dedicat a "totes les que denunciem i a totes les que es van atrevir a explicar-ho", per finalitzar amb un crit a l'uníson, com les valentes: "Caureu tots!"
Les protagonistes d'El sostre groc, guanyadora a la millor pel·lícula documental per retratar els abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida: "Caureu tots!"
La veu esquinçada i potent de Queralt Lahoz i l'Amor fatuo de Manuel de Falla, musicalitzada per la Franz Schubert Filharmonia, ha estrenat la nit musical i poc després s'ha conegut la guanyadora a millor curtmetratge, que ha sigut per Harta, de Júlia de Paz Solvas, una peça que explica la xacra de la violència masclista des dels ulls de la filla d'un maltractador i la seva víctima. "La violència va molt més enllà d'un cop de puny, el silenci fa molt mal", ha reivindicat la seva creadora. Llum Barrera, mestra de cerimònies, també ha recordat aquesta xacra que assassina i ha apuntat que ha estat la primera vegada en la història dels Gaudí que la presentadora era una dona sola. Una en quinze anys. Una dada que xoca amb la xifra que més del 50% de nominades aquest any tenien nom de dona.
No ha estat una gala amb gaires floritures i el ritme ha estat ràpid malgrat haver-hi tres categories més a la seva escaleta i allargar-se una mica més del compte. Tres hores de descompte per reivindicar el cinema català d'aquest any, la llengua pròpia i la supervivència de la cultura, però sobretot per exigir respostes, recursos i explicacions a institucions i plataformes, aquestes últimes culpables que els espectadors cada vegada s'allunyin més del cinema. "No hauria de ser necessari guanyar un Ós d'Or per valorar el cinema català ni tampoc hauria de ser necessari demanar que el català sigui una llengua habitual en sales i plataformes", ha protestat Colell. Tampoc no ha faltat la reclama política quan la presidenta s'ha queixat que una autopista no pot ser motiu perquè els pressupostos catalans no s'aprovin i deixin a la cultura, l'educació o la sanitat coixes d'un peu. Perquè, com ha dit la líder de l'Acadèmia, "no és casualitat que cultura i cultiu siguin paraula amb el mateix significat etimològic".
Reclames, records i llàgrimes, però sobretot amor a l'art, s'han entrellaçat en una jornada que ha reforçat la voluntat que els cinemes s'omplin cada cop més i més. És el que està intentant el Cicle Gaudí: apropar les pel·lícules del territori a tots els racons del país i dignificar un setè art debilitat per l'auge de les plataformes. Contra això i a mode de guspira esperançadora, la sala de cinema més antiga de Catalunya, la Sala Mozart de Calella, ha estat l'acollidora del premi especial del públic, que se n'ha anat cap Alcarràs amb el vot de 6.000 persones. "El que ha passat amb Alcarràs ha estat com un petit miracle perquè l'ha vist molta gent", ha dit Carla Simón en recollir-lo. I és que la pel·lícula rodada a Ponent ha arribat a més de 400.000 espectadors i al cor de molta, moltíssima més gent.