Cada vegada menys noies amaguen el tampó abans d'anar al bany, parlar de condons no és un hàndicap i es denuncien més agressions masclistes. Ja veiem aquests comportaments com actituds arcaiques i anacròniques que ens han modernitzat com a societat. Tanmateix, encara estem a anys llum de tenir una educació sexual saludable i plenament naturalitzada. Ho diuen dades espantadisses: el 57,7% de les joves espanyoles ha mantingut relacions sexuals "sense ganes", segons una mostra d'entre més de 1.500 noies d'entre 18 i 25 anys que ha recollit l'Institut de les Dones. És a dir: més de la meitat ja ha viscut males experiències amb les relacions sexuals i ja ha naturalitzat que el desig propi és un element secundari davant el plaer masculí. No és l'única xifra preocupant: el 54,1% dels adolescents creu que la pornografia dona idees per a les seves pròpies experiències sexuals, i a un 54,9% li agradaria posar-les en pràctica, segons una enquesta de Save the Children l'any 2021. Aquest conjunt de xifres és la prova empírica de la importància que té l'educació sexe afectiva no només en l'àmbit estrictament sexual, sinó en la construcció general d'una societat més sana.
Però tenir coneixement sobre sexe i la seva infinitat de possibilitats no es redueix a quatre consells i un parell de classes magistrals. En un context hiperdigitalitzat en el qual es produeix contingut per sobre de les nostres possibilitats de consum, la saturació d'informació sobre conductes, actituds i problemàtiques sexuals pot ser contraproduent, a més de falsa. La desinformació és el principal problema de la sobresaturació de dades que naveguen per la xarxa. Tanmateix, l'espectre virtual s'ha convertit també en la millor plataforma cultural per trobar referents honrats que divulguin un missatge aclaridor i beneficiós al voltant de la sexualitat. Parlem de sèries, podcasts, comptes d'activisme o llibres produïts en perspectiva de gènere que tenen per objectiu no només naturalitzar el sexe, si no propagar, difondre i escampar la llavor de la informació entre la població jove per sacsejar el conservadorisme de les generacions venidores i que el sexe deixi de ser un tabú per viure's sanament.
Lara Castro Grañén és psicòloga, sexòloga i fundadora de Placer Con Sentido, un grup de dones professionals que aposten per una educació sexual i afectiva de qualitat, lliure de mites i d'estereotips de gènere i el perfil d'Instagram del qual ja té més de 27 mil seguidors. També lidera el Grup de Sexualitat i Parella del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i fa uns 15 anys que imparteix tallers d'educació sexual en instituts de Secundària per treballar l'autoestima o la gestió emocional. Ara, a més, acaba de publicar el llibre Sex FAQS. El que sí pregunten els adolescents (Larousse Editorial), una guia d'educació sexual il·lustrada per la dibuixant Marta Piedra per orientar i explicar a adolescents i familiars com fomentar una bona sexualitat. Ambdues tenen clar que volen canviar i millorar la vida de les persones en el que a sexe es refereix, oferint-los un contingut que a elles mateixes els ha costat trobar, i donen a intuir que el llibre és gairebé una proposta personal després d'adonar-se de la falta de referents culturals sexuals sans que hi ha i que empenyen a la ignorància sexe afectiva col·lectiva. En el cas de la Lara, diu que quan era més jove va tenir falta d'autoestima i de gestió emocional. La Marta es va adonar del dèficit d'educació sexual que havia patit quan va començar a parlar de la menstruació a Instagram fa uns cinc anys i la comunitat se li va tirar a sobre per haver dit que la regla la convertia en dona. Allà va ser conscient del poder de les xarxes socials i del poc que sabia sobre sexualitat. "Jo no entenia res, la gent em deia que hi havia homes que també tenien la regla i em va explotar el cap". A partir d'allà, diu, va començar a buscar molta informació.
El 54,1% dels adolescents creu que la pornografia dona idees per a les seves pròpies experiències sexuals, i a un 54,9% li agradaria posar-les en pràctica, segons una enquesta de Save the Children de l'any 2021
A part de la seva trajectòria professional, les dues són activistes a les seves xarxes socials i promouen els beneficis d'una sexualitat sana a través dels seus treballs. Són dos exemples de molts altres comptes que propaguen a les xarxes socials la necessitat de revisar conductes basades en la superioritat de l'home i la negació del plaer de la dona a través de la submissió al desig masculí, com l'estigma de la masturbació en les dones o la relativització del consentiment femení en detriment de la voluntat de l'home fruit d'una cultura patriarcal estesa de la qual encara mamen els joves. De fet, el seu primer contacte amb el sexe és la pornografia i les seves pràctiques sexuals violentes que converteixen la dona en un objecte passiu. Una veritat que molts continuen reproduint a través de les pantalles. "Amb l'auge de les xarxes socials, com Instagram o Tik Tok, encara s'accentuen més els estereotips al voltant de la dona i del sexe", explica Estel Orte, que és psicòloga especialitzada en sexologia clínica i teràpia de parella. I per això buscar alternatives culturals i mediàtiques que puguin competir amb aquests discursos és indispensable.
D'aquesta manera, Sex FAQS s'afegeix a tot un corrent de llibres i manuals que busquen millorar i potenciar l'educació sexual d'una societat ancorada en el passat, des de diferents punts de partida i destinats a diferents targets. Fins i tot els més petits tenen exemples il·lustrats que ja els introdueixen en l'art de descobrir i estimar el seu propi cos, com ¿Qué es esto? La sexualidad explicada para niños, de Cecilia Blanco, que s'anticipa a l'adolescència per parlar als petits d'una forma distesa de temes com l'acte sexual, els mètodes anticonceptius o les MTS. O Tot el que necessites saber sobre sexualitat (Rosa dels Vents), de Carolina Checa, Noemí Elvira i Anna Morero. Tu cuerpo mola (Montena), un manual de Cristina Torrón —més coneguda com Menstruita—, estableix les bases perquè els joves creixin amb una relació sana amb si mateixos, i la mateixa autora també ha publicat La regla mola (Montena) per orientar a les persones menstruants quan els arriba la menstruació i enderrocar tabús al voltant d'ella, o El semen mola (Montena), sobre el despertar sexual de les persones amb penis. Exemples n'hi ha molts i tots amb el mateix objectiu: naturalitzar una vegada per sempre el motiu pel qual tots som en aquest món.
Sèries, podcasts i literatura per divulgar una sexualitat real
Que apareguin referents com aquests és un pas endavant cap a la conscienciació d'una sexualitat sana per part dels joves abans que donin els seus primers passos en matèries sexuals. Tenir dubtes sobre si ho sabran fer o si els agradarà a la seva parella sexual és el que més les preocupa, segons explica Estel Orte, encara que també els angoixa tot allò relacionat amb la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere. Castro-Grañén i els seus anys d'experiència impartint tallers coincideixen amb Orte, i afegeix que sentir-se acceptats és fonamental per enfortir la seva autoestima i no prendre decisions que els posin en perill, com el contagi d'infeccions o malalties de transmissió sexual. I, també, els joves s'interessen cada vegada més per desmitificar i aprendre a relacionar-se de forma satisfactòria.
Mostra d'això és l'eclosió de contingut audiovisual que impulsa aquestes noves pràctiques i deslegitima conductes androcèntriques centrades únicament en el punt de vista del mascle. Sex Education és un perfecte exemple de com el centre s'ha desviat del relat tradicionalista i heteropatriarcal ancorat en una sola manera de voler, sentir i desitjar, sempre sota les regnes de l'home, blanc i hetero. La sèrie de Netflix és un al·legat a la diversitat sexual en tots els seus matisos, amb protagonistes que dubten i es qüestionen qualsevol cosa sobre la seva sexualitat, uns personatges que són el reflex de la societat real i que, per tant, és un bon acompanyant de les preguntes que es plantegen nois i noies a partir dels 14 o 15 anys. Un altre exemple del que s'ha parlat molt és el fenomen Heartstopper, també de Netflix, que s'ha convertit en una de les primeres sèries juvenils mainstream i de consum assequible que explica l'amor adolescent entre dos nois gais.
Per a Lara Castro-Grañén, aquests referents són una bona notícia també per als adults "que ni van rebre educació sexual en el seu moment ni saben on buscar-la ara". Per a Marta Piedra, hi continua havent un gran desconeixement i es basa en el feedback que li estan donant moltes mares i pares amb el llibre. "La majoria em diuen que per als xavals està molt bé, però que estan aprenent tant o més que ells" i diu que no s'ha posat línies vermelles a l'hora de dibuixar cossos i genitals reals i que ha optat per una paleta de color poc habitual en els dibuixos sobre sexualitat. "L'estètica del llibre surt totalment del que seria la típica guia il·lustrada sobre educació sexual. No ens venia de gust llançar al mercat un altre llibre igual, amb il·lustracions clàssiques i colors monòtons. Volem que el nostre públic es diverteixi aprenent", diu.
Estel Orte: "Les relacions sanes no són massa sovint els exemples amb què conviuen els joves, acostumats a programes en prime time com La Isla de las Tentaciones, que es normalitzen i romantitzen conductes tòxiques"
Altres sèries que esborren l'estereotip i contribueixen a la naturalització del sexe i totes les seves conseqüències són Pose, a HBO Max, sobre l'escena cultural afroamericana i llatina LGBTQ+ i de gènere del Nova York dels 80 i els 90; La Veneno (Atresplayer), que explica la història real de Cristina Ortiz, la transsexual que va liderar l'audiència televisiva a Espanya als anys 90; o Feel Good, també de Netflix, i en la qual es naturalitza el gènere no binari i el despertar del desig lèsbic amb una comicitat meravellosa. Al contrari, també es colen en la hiperproducció de contingut audiovisual altres exemples televisius regits pel model heteropatriarcal i que són susceptibles de soscavar la tasca divulgativa que tenen algunes produccions. "Les relacions sanes no són massa sovint els exemples amb què conviuen els joves, acostumats a programes en prime time com La Isla de las Tentaciones, que es normalitzen i romantitzen conductes tòxiques, així com cançons i videoclips, en els quals s'hipersexualitza la figura femenina i es parla de relacions de dominació de l'home cap a la dona", explica Estel Orte.
Però també fora de l'àmbit audiovisual s'està gestant contingut que barreja la divulgació i l'aprenentatge amb l'esperit del lleure. Podcasts com La revolució sexual de Rac1, un podcast sobre sexe presentat per Rosanna Carceller i Anna Alfonso que ha tractat temes tradicionalment estigmatitzats com els somnis eròtics, el tabú de la sexualitat quan es pateix un càncer, la multiorgàsmia, el sèxting, la pressió estètica, el món swinger o el fetitxisme, sempre parlant sense pèls a la llengua. O com Acabar, un altre podcast disponible a Spotify i creat per Melanie Tobal, que s'ha convertit en un espai segur per trobar resposta a preguntes sexuals que sorgeixen de la falta d'educació sexual. O El deseo de pandora, de Julieta Greco i Leila Mesyngier, que va en el mateix sentit de fer caure estereotips des de la perspectiva feminista i que també pot escoltar-se a la mateixa plataforma. O Coño, ¡un podcast!, de les periodistes Raquel Elices i Raquel M. Alonso per a Ràdio Nacional Espanyola. O Energia Sexual, en català i amb Uri Mora a Los40. Alternatives n'hi ha.
La cultura és una altra de les vies que contribueixen que el despertar de la sexualitat sana sigui possible però mai no ha de ser excloent d'altres fonts de coneixement i divulgació, com el que promouen a l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella. La institució realitza des de teràpies joves fins a tallers d'educació sexual a alumnes d'instituts de la província de Barcelona per abordar el desig, l'autoestima, el respecte, el consentiment o la diversitat sexual. També ensenyen sobre mètodes anticonceptius, però, com diu Estel Orte, membre de l'entitat, no és l'objectiu últim dels tallers perquè, en cas de fer-ho, es dona la idea única que el sexe és perillós. "Evidentment s'han d'utilitzar mètodes anticonceptius, però també hem de donar un discurs més enllà de la protecció i reivindicar que cal gaudir-ne, a més de protegir-se".