La memòria és una eina injuriada pel nostre sistema educatiu, memoritzar com lloros la taula periòdica està molt mal vist, aprendre com funciona una cèl·lula, recordar passatges de la història no massa solemnes, ja ni t'explico el moment de memoritzar les normes ortogràfiques, saber-se les declinacions de llatí és una pèrdua de temps... i noti's en aquest llistat una gran ironia. Però, què és la memòria? La memòria ho és tot i és el que ens permet estar avui en el present comprenent el que ens passa. Sense memòria, no som res: "som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim", va dir José Saramago, l'escriptor. Ben aviat potser ningú no recordarà al Nobel portuguès, ningú no llegirà les Cartes Marruecas de José Cadalso, ningú no reconeixerà el subjecte el·líptic, ningú no llegirà la llegenda de Ròmul i Rem en llatí, ningú no sabrà explicar què és el Big Bang, ningú no somiarà amb els versos de Maria Mercè Marçal i ningú, potser ningú... sàpiga escriure una carta d'amor sense ajuda d'una IA.
Tot això ve per les últimes notícies que es van filtrar sobre la reestructuració de les matèries de batxillerat. Vam començar l'última setmana del primer trimestre amb una d'aquestes bombes informatives amb l'objectiu de fulminar de nou el sistema educatiu. Però els més afectats, les víctimes directes, eren, una vegada més, els i les estudiants. El 2020 va entrar en vigor la LOMLOE, una nova llei que ens equiparava a Europa en matèries, coneixements, ara estudiem centrant-nos en els sabers, deixem enrere les competències de la LOMCE —que va entrar en vigor en 2013—, veníem de la LOE el 2006, i de la quasi LOCE, la LOGSE, la LODE, la LOECE… vuit canvis de llei en menys de 45 anys. Totes aquestes legislacions són reformes, potser en alguns casos, necessàries, però majoritàriament fetes amb pressa, sense prou diàleg amb la comunitat educativa i amb la urgència de respondre a unes necessitats i pretensions dels polítics.
L'alumnat i el professorat estem exhaustos, vivim en zones de risc. Les zones de risc fan que no puguem consolidar els plans docents, les programacions, les unitats didàctiques, els temaris. Alguns, com jo, continuem escrivint a la pissarra, recitant apunts per als estudiants, esquinçant el guix a la pissarra i recordant que saber prendre apunts no és només un bon exercici per treballar l'atenció, sinó també per estructurar la ment, resumir i esquematitzar els continguts. Hem deixat d'estructurar el pensament, hem deixat de prendre les decisions de forma pausada, sense precipitar-nos. Alguns, com jo, vivim amb ansietat cada començament de curs perquè no hi ha temps a preparar les matèries, ja que no tenim plaça fixa i vaguem errants de centre a centre.
El dimarts 17 de desembre em preguntava qui estava al comandament quan van rectificar i van deixar que les matèries de literatura de batxillerat continuessin sent de modalitat i no optatives, un dia va ser suficient per fer-se enrere... així de meditat estava el greuge que estaven a punt de causar. Saramago també deia que ens feia falta pensar, la feina de pensar, la reflexió com una tasca, com un saber, que dirien ara, o com un objectiu. Esther Niubó, consellera d'Educació, va dir que les literatures són una "línia vermella". I em pregunto, no és una línia vermella fusionar dues matèries com Física i Química o Biologia i Geologia? Carme Miquel, professora de biologia amb tota una vida dedicada a la professió, em comentava metòdica i amb dades la barbaritat que estan a punt d'instaurar: "Quan es va implantar la LOMLOE va desaparèixer la CMC (Ciències del Món Contemporani) a primer de batxillerat, assignatura que proporcionava cultura general en matèria científica a l'alumnat". Després van ampliar el temari de les assignatures, però van retallar hores. Algunes de les assignatures que s'ofereixen ara mateix per afinar els itineraris, com "Reptes de química", s'han convertit en assignatures de projectes i no tenen una base consistent.
L'alumnat i el professorat estem exhaustos, vivim en zones de risc; alguns, com jo, vivim amb ansietat cada començament de curs perquè no hi ha temps a preparar les matèries
Miquel assenyalava com la fusió d'algunes assignatures encara afectarà més els temaris, consumint-los i dotant l'alumnat d'una preparació insuficient per a la selectivitat i les posteriors carreres. El repte que té la Generalitat per adaptar-se a la LOMLOE no és fàcil, però no impossible. De moment ja han encès la flama; diríem que són de metxa curta, i per això tots aquests canvis tan atropellats. Ara mateix, enmig d'aquest incendi, ens trobem tots els docents expectants per veure com quadraran el següent curs, com ens organitzarem. El professorat de l'àmbit de ciències ha enarborat les torxes, si volen que tot cremi, cremarà. La plataforma Ciències en perill, formada per docents i professionals del sector, AFAS, centres, etc., adverteix de la perillositat d'aquests canvis i s'hi estan afegint més entitats públiques com l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, on trobem els millors camps científics d'Europa.
Potser ningú no recorda que al Parc Científic de la UB, per posar un exemple, es duen a terme projectes com el GENESIS BIOMED, líder en investigacions, o que el projecte Ressó és un dels programes educatius per on passen més de 7.000 alumnes de 10 a 18 anys. La memòria tan científica, tan humanística. La memòria, aquesta recepta per a tothom...Ut sementem feceris, ita metes (com hagis sembrat, així també recolliràs). I als meus companys i companyes, Natalia, Mercè, Antonia, Gerard... descanseu i bones vacances. Perquè no ens vam posar en aquesta professió per rebre aplaudiments, però tampoc per treballar amb la por al cos. Ni som artificiers, ni som soldats, som els transmissors del contingut: ensenyar és el que ens motiva, sembrar inquietuds i coneixements. Tot això fa olor de socarrim.