El cineasta Álex de la Iglesia ha estat un dels convidats estrella de la recent edició del saló del Còmic de Barcelona, on ha arribat com un membre més d'una comunitat paral·lela que no fa gaire temps es titllava de forma condescendent de "friki", no li importa vantar-se de l'origen de la seva "panxa vital": "m'alimento constantment d'imatges, dibuixants i il·lustradors". El bilbaí es mou com un peix a l'aigua pels pavellons de la cita barcelonina —la principal del sector a la península, de la qual és un dels convidats i que li ha dedicat una exposició— envoltat d'aficionats al còmic, als videojocs, rolers o cosplayers, entre altres addictes a suports narratius alternatius.
Una manera alternativa de veure el món
Els seus vincles amb les vinyetes i el dibuix es remunten a molt abans del seu pas a la imatge en moviment: "La meva relació amb el còmic és més profunda o tan profunda com amb el cinema, soc cineasta de professió, però el que sempre m'ha agradat per sobre de qualsevol cosa és un còmic", aclareix. El director recorda que als anys vuitanta, d'adolescent, somiava amb anar al saló i conèixer "(Miguel) Gallardo, conèixer la gent d'El Víbora, la gent del Cairo —les dues principals revistes de còmic per a adults de l'època—, a Joan Navarro, i tants altres que van fer que soc el que soc".
Soc cineasta de professió, però el que sempre m'ha agradat per sobre de qualsevol cosa és un còmic
De la Iglesia treu pit en veure les íntimes connexions que ara el món del còmic, els videojocs, els jocs de rol ("m'ha agradat des de sempre Dungeons and dragons i el que més La crida de Cthulhu) manté amb el cinema i més recentment amb la producció de sèries, una cosa poc habitual quan va iniciar la seva carrera. "La nostra manera alternativa de veure les coses s'ha convertit en un contingut global, i això m'omple d'orgull, perquè és com si, entre cometes, la humanitat et donés la raó", recalca el realitzador d'Acción Mutante, que ha tingut la sort de portar una de les carreres més prolífiques del cinema espanyol.
El gran califa
"No m'importa parlar de la meva panxa vital, treballo gaudint, treballo fent el que m'agrada, fent pel·lícules, fent còmics, jugant partides de rol, és la meva professió, amb el que aconsegueixo explicar històries i he tirat endavant, he d'agrair-lo molt a aquests quilos de més", riu. El que també sap és que si no hagués pogut dibuixar les seves pel·lícules, haguessin estat molt diferents o fins i tot no existirien. "No hauria estat possible, perquè una de les dificultats més grans a l'hora de rodar és precisament la velocitat amb què cal fer-ho. Tots els que estan involucrats han de saber què farem i quan. Per a això es dibuixa, perquè tothom sàpiga on s'han de posar els personatges, quan va el tràveling, els plànols curts...", explica el realitzador sobre aquests storyboards, els seus "còmics" per al rodatge.
Si se li pregunta quins còmics li agradaria adaptar sembla que té la llista bastant pensada: El Gran Visir Iznogud. "M'agradaria ser el califa, m'agradaria fer Hulk o She Hulk, i sobre tot RanXerox, però sí, hi ha mil projectes que tens al cap i que vas pensant en ells", detalla d'una nòmina a què, del mercat estatal, afegeix el Supergrupo de Pérez Navarro i Jan. En meitat de l'entrevista, que té lloc al costat de l'exposició sobre la seva trajectòria (Puntos de cordura: el rol, los cómics y el cine de Álex de la Iglesia), apareix el comissari de la mateixa Cels Piñol, a qui el realitzador i guionista rep amb un sonor petó i el fa intervenir. "Aquí podem veure com funciona el cervell d'Álex -les seves carències, li corregeix el mateix director entre rialles- ho veiem a través del seu art, els seus dibuixos, tenim davant de nosaltres un dels millors il·lustradors d'Espanya i ho està descobrint molta gent. A part del seu cinema, aquí tenim el seu art", explica Piñol davant de la mostra que reuneix dibuixos originals, panells il·lustrats de gran format, storyboards, així com alguns dels seus fanzines i còmics.
Un caos orgànic
El director ha aprofitat el seu pas per la cita barcelonina, per donar a conèixer el tràiler de la segona temporada de 30 monedas, la sèrie de terror que ha realitzat per a HBO Max amb Miguel Ángel Silvestre, Megan Montaner i Eduard Fernández, a estrenar a l'octubre. "Aquesta temporada és molt més salvatge, més divertida, no tant de terror com d'acció, de suspens, de misteri. Té més personatges que l'anterior. Amb escenes rodades a l'infern, una cosa complicada, però teníem bons contactes per baixar", revela l'autor de la mítica El día de la bestia.
Aquesta temporada és molt més salvatge, més divertida, no tant de terror com d'acció, de suspens, de misteri
De la Iglesia sortirà de Barcelona, amb més equipatge del previst perquè aquests dies s'ha gastat "una fortuna" en còmics. "L'últim de Daniel Clowes, que el necessito. Totes la novetats de Panini, de Norma... Norma és una editorial que constantment està traient joies, és gairebé necessari tenir-ho tot i després ja discriminaràs", afirma aquest multicreador capaç amb tan sols unes paraules de transmetre la passió per les seves obsessions, sigui cinema o còmics. "És una espècie de caos, se m'estan acumulant d'una manera orgànica... Hi ha vegades que penso: 'aquest còmic el tinc, però no sé on' i em dic, el compraré una altra vegada", reconeix sobre una afició que se li ha escapat de les mans, però que segurament als editors, els encantarà saber.