Que algú avisi Toni Cruanyes que Mujeres actuen demà a Barcelona

"Toni Cruanyes, cardio y caladas", canten Mujeres en el seu tema compartit amb els lleidatans (lleidatans de Tàrrega) La Élite, Cardio y caladas. Un dels versos més inversemblants en la història del nostre rock. Una anècdota, si voleu, però que a mi, sense saber molt bé el perquè, em continua fent extremadament gràcia cada vegada que l'escolto. Obsessionat amb aquest vers, havia de començar per aquí la meva conversa amb el Yago Alcover (guitarra i veu), en Pol Rodellar (baix i segones veus) i l'Arnau Sanz (bateria i segones veus). "Tristament, no ha dit res", es lamenta en Pol. "No sabem ni si li ha arribat. És molt probable que ni se n'hagi assabentat. De fet, és el més probable". Es respira certa decepció en el seu local d'assaig, un cubicle diminut ple d'instruments, cables i pedals a Sant Adrià del Besòs. Hauria estat bé que la cançó hagués arribat a orelles del nostre presentador de Telenotícies de referència. "I que fes algun comentari, ni que sigui despectiu".

Mujeres són un sentiment important

Mujeres són el nostre millor grup de rock o, com ara diem, el nostre millor grup de guitarres. No hi ha discussió possible. Us ho garanteix, petant-se tots els codis objectius de la professió, el seu fan més entregat. Només heu d'escoltar el seu darrer disc, Desde flores y entrañas, treball (curull de singles totals de rock entusiasta de melodies memorables) que demà reviuran a la sala Paral·lel 62. Serà l'última oportunitat de gaudir-lo en directe a Barcelona. Després faran les maletes i viatjaran a Granada per tancar-se a gravar el seu pròxim elapé amb l'ajuda del productor i membre de Pony Bravo Raúl Pérez. "Ahora ruido, silencio después". Així han anunciat el bolo. Mujeres són el nostre millor grup de guitarres. També són els millors promocionant-se. "Fa molt que no toquem en una sala a Barcelona i ens fa molta il·lusió", se sincera en Yago. "Nosaltres ens considerem a nosaltres mateixos un grup molt de Barna. Més en un moment en què parlem de música de guitarres, però que a Barcelona no n'hi ha gaires. Ho hem comentat diverses vegades: fa bastant de temps que no surt un grup de guitarres de Barcelona". 

Abanderem la senzillesa a molts nivells. És una senzillesa gairebé política. No som un grup polític, però sí que apostem per la humilitat i ser propers. Això és el que nosaltres valorem

 "Estem en un altre nivell i el nostre somni tampoc és omplir grans estadis". Les guitarres estan de moda (tot i que l'expressió fa una mica de mandra, no?). Ho van demostrar Carolina Durante omplint dues nits seguides el Sant Jordi Club de Barcelona. Les guitarres tornen a molar. I en aquestes anades i vingudes, Mujeres sempre han estat allà. El grup de culte, el club dels sentiments en què tots els que han vingut després s'han volgut emmirallar. "Estem molt contents en el nivell que estem. I també estem agraïts. Veiem molt lluny les arenes i els estadis", apunta en Pol. "Aquests escenaris i aquests catxès t'obliguen a pensar: 'Ja que estem aquí, fem alguna cosa més, no fem el de sempre'. T'obliguen a invertir en una posada en escena que potser no ens interessa. Als anys 70 estaven els Pink Floyd que muntaven uns escenaris brutals. Però les bandes de rock sempre han estat amplificadors i gent tocant. Alguns d'aquests grups nous han volgut canviar la posada en escena, potser influenciats pels directes de gent com la Rosalía o el C.Tangana. No volen fer només un concert. Volen fer alguna cosa més. I està molt bé. Mola molt".

Però no és el seu somni. Mujeres estan més per la filosofia rock i amistat. "Abanderem la senzillesa a molts nivells.", apunta en Yago. Però no és una senzillesa, la seva, estètica, en contraposició al barroquisme. "És una senzillesa gairebé política. No som un grup polític, però sí que apostem per la humilitat i ser propers. Això és el que nosaltres valorem". I nosaltres. I vosaltres a partir de demà quan els veieu sobre l'escenari: guitarra, baixa, bateria i amplificadors, de la sala Paral·lel 62. Perquè Mujeres són un sentiment important. PD: que algú avisi Toni Cruanyes que els ha d'escoltar.