Boxador amateur, Norman Mailer va viatjar al Zaire a finals del mes de setembre de 1974. Hi anava per cobrir el combat del segle, el 'The Rumble in the jungle' que va enfrontar a dos dels grans mites dels quadrilàters: George Foreman i Muhammad Ali. L'acompanyaven en la seva expedició al continent africà figures gonzes com George Plimpton o Hunter S. Thompson. Qui pogués haver estat allà! No per a presenciar baralla, que també, sinó per compartir barra i conversa amb aquests kamikazes de l'articulisme. Van arribar, dèiem, a finals de setembre. El combat estava programat per al dia 24, però una cella oberta de Foreman va obligar a posposar l'intercanvi de carícies fins al 30 d'octubre. Avui fa exactament 50 anys.
"No Vietnamese Ever Called Me Nigger". Cap vietnamita m'ha dit mai nigger (la manera més despectiva d'anomenar els afroamericans). Amb aquesta presa de consciència, Muhammad Ali va exposar la seva negativa a enrolar-se a l'exèrcit dels Estats Units per anar a servir a la Guerra del Vietnam. Era l'any 1967. Campió del món, Ali va ser desposseït del títol. També li van retirar la llicència. No va poder volar com una papallona i picar com una abella durant tres anys. Va reaparèixer el 1970. Després d'un parell de combats de tràmit contra Jerry Quarry i Oscar Bonavena, escaramusses que va liquidar amb l'eficàcia soporífera d'un funcionari un divendres a dos quarts de dues del migdia, va intentar recuperar el cinturó encarant-se amb el sis vegades campió del món Joe Frazier. Encara invicte, el rècord d'Ali era de 31 combats guanyats. Frazier també catalogava totes les seves baralles per victòries: 26 triomfs, 23 per KO. La premsa especialitzada la va etiquetar com Fight of the Century. Ali va aguantar els 15 rounds pactats. Va perdre per decisió unànime del jurat. Tots dos van passar diverses setmanes ingressats en un hospital recuperant-se de les hostilitats. Poques nits de boxa d'aquesta intensitat s'han viscut al Madison Square Garden de Nova York.
Aquell va ser el primer capítol d'una trilogia històrica de combats que va concloure el 1975 amb Thrilla in Manila. Aquesta vegada el vencedor va ser Ali. “Frazier es va retirar un segon abans que ho fes jo. No podia lluitar més”. Ali no va voler reviure mai per televisió aquell combat. “Per què tornar a l'infern?”, declarava quan li ho preguntaven. Mentre Ali i Frazier es reptaven per decidir qui era el més gran de tots els temps, rere seu irrompia una nova llegenda dels pesos pesants: George Foreman. Campió olímpic l'any 1968, ningú apostava per Foreman quan es va enfrontar a Frazier. El va noquejar sense pietat. Quan Ali va reptar Foreman, ningú va creure en les possibilitats del vell Muhammad.
No saps pegar més fort
El combat entre Ali i Foreman, organitzat per l'inefable Don King, estava programat originalment pel dia 24 de setembre de 1974. Tot un esdeveniment que estaria precedit per un gran festival de música. El Zaire 74 duraria tres dies i reuniria a músics de la dimensió de James Brown, Celia Cruz y la Fania All-Stars, B.B. King, Miriam Makeba, The Spinners, Bill Withers, The Crusaders i Manu Dibango. El festival es va celebrar. El combat es va haver d'ajornar un mes. La culpa va ser d'un ganxo de dreta llençat pel seu sparring que Foreman no va saber esquivar. Diagnòstic: cella oberta i 11 punts de sutura. Faltaven només vuit dies perquè sonés la campana. Ali el va acusar de lesionar-se expressament.
Ja aleshores manava la televisió i perquè el combat es pogués veure en directe als Estats Units, es va programar a les 4 de la matinada. Quan va sonar la campana, més de cent mil persones, una multitud que omplia l'estadi 20 de maig de Kinshasa, bramaven 'Ali, bomayé!'. Ali, mata'l. El públic local tenia clar qui era el seu favorit. Muhammad Ali va fer servir una tàctica suïcida: va deixar que Foreman l'usés com a sac, entomant a tort i a dret tots els cops que el seu rival anava llançant. Va ser així durant diversos assalts. D'això en boxa se'n diu rope-a-dope. Mentrestant, anava minant la moral del seu contrincant. "Em deceps. No saps pegar més fort?", cridava Ali després de cada ganxo. Quan durant el cinquè round Foreman es va començar a mostrar esgotat, Ali va contraatacar. Va guanyar per KO al vuitè. El millor combat de tots els temps ja tenia vencedor.
Hi ha articles bons, a vegades fins i tot de molt bons. Després hi ha peces antològiques de la literatura periodística. Una categoria, aquesta última, en què destaca en negreta i lletres capitals, The Fight, la crònica, a casa nostra publicada pocs anys enrere per la barcelonina editorial Contra amb el títol d'El combate, que el pare del nou periodisme, Norman Mailer, va firmar de The Rumble in the Jungle. El millor combat de boxa de tots els temps que es va celebrar avui fa 50 anys.