Alizzz és un dels noms propis de la nostra escena musical. Productor de C.Tangana, amb què ha firmat alguns dels temes més memorables dels darrers anys (cartera de clients on també figuren artistes com, entre altres, Rosalía, Becky G, Lola Índigo), Aitana o Amaia), ha dedicat els darrers dos anys a modelar una carrera en solitari que ha emprès els camins de les guitarres pop que van marcar els seus orígens. Amb tot, el Cristian Quirante no s'oblida de l'electrònica ni del Sónar, festival amb què manté una relació més que especial. Era obligat que formés part del cartell del seu 30 aniversari. Ho farà amb Disco 2000, una sessió ideada especialment per a l'ocasió, que ballarà entre la nostàlgica i els hits trencapistes. Serà avui a partir de les 01.20 al SonarPub del Sónar de Nit.
La teva relació amb el Sónar ve de molt lluny.
Jo no estava gaire ficat a la música electrònica, però sabia que es feia un festival a Barcelona amb una proposta que jo, en aquell moment, no entenia, perquè estava a l'altre extrem de mogudes com el Megaplec, que era on anaven els meus amics. Era l'electrònica d'avantguarda en contraposició a la música makina. Descobrir el Sónar va ser com obrir la ment a una música que ha estat fonamental en el meu creixement com a productor i artista. Soc el que soc gràcies a haver anat al Sonar i al FIB. No seria la mateixa persona sense haver anat a aquests festivals.
Descobrir el Sónar va ser com obrir la ment a una música que ha estat fonamental en el meu creixement com a productor i artista
Quin va ser el teu primer Sónar?
Jo diria que va ser el del 2005. Venia del món de les guitarres, escoltava molt pop britànic: Radiohead, Blur... i el primer personatge amb què em vaig flipar va ser DJ Sideral, que va punxar en aquella edició, crec recordar. Ell posava la música que m'agradava, però remesclada amb electro i techno. M'explotava el cap, amb ell. Gràcies a ell em vaig començar a interessar per l'electrònica. Abans no connectava. Però quan vaig començar a escoltar Fischerspooner, Miss Kittin, The Hacker i altres mogudes del segell Kompakt de Berlín, tot va prendre sentit.
Quin va ser el primer Sónar en què vas punxar?
Diria que el del 2012 o el 13. Més aviat el 13. Va anar tot molt ràpid, des que vaig començar a anar-hi com a públic fins que hi vaig punxar per primera vegada. També va ser molt revelador el temps que vaig viure a Berlín.
Vas viure a Berlín?
Sí, un any i mig, entre 2009 i 2010. Allà vaig endinsar-me en l'electrònica pura i dura: el techno i el minimal. I allà també vaig descobrir l'electrònica influenciada pel hip hop i i'R&B de gent com Rustie o Hudson Mohawke, que van convertir-se en grans referents per a mi. Allà va ser quan vaig entrar de cap dins de la música urbana. Aquells anys van ser com el clímax de la meva vida. I anar a punxar al Sónar, una experiència increïble. Un somni fet realitat, com després ha estat aconseguir un disc d'or o guanyar un Grammy. Somnis que tens quan comences, però que penses que serà impossible que es facin realitat. Ara anar al Sónar sembla un fet més quotidià, però encara m'emociono cada vegada que em truquen.
Punxar al Sónar va ser un somni fet realitat, com després ha estat aconseguir un disc d'or o guanyar un Grammy
La pregunta: Sonar de dia o Sonar de nit?
Jo sempre he sigut més de nit. M'agrada més la nit. El de dia és per gaudir en tots els sentits dels concerts i les sessions. L'ambient és magnífic. Enyoro quan el Sonar de dia es feia al MACBA i la música tronava per tota la ciutat. Però definitivament, soc una au nocturna.
Parlaves de Sideral com a primera gran descoberta en el Sónar, però amb qui més t'ha explotat el cap al festival?
He de citar obligatòriament els Soulwax. Parlo d'ells i m'entra la nostàlgia. Les seves sessions eren increïbles. El seu concepte, a més, encaixa a la perfecció amb la meva personalitat com a artista i productor: eren com una banda de rock que havien acabat sent DJs. La meva carrera és igual, però al revés, era un DJ que he acabat fent rock.
Com serà aquesta sessió Disco 2000 que oferiràs avui al Sonar?
Doncs una mica nostàlgica i molt zapatillera: poques concessions i algun hit per allà al mig. I alguna guitarra, també. He punxat unes 8 vegades, si no m'equivoco, al Sónar, comptant les edicions internacionals. És un festival amb què tinc un vincle especial. Em van contactar per si volia fer alguna cosa per aquest 30 aniversari i vaig dir que sí al moment. Un encàrrec que em vaig plantejar com una sessió en què punxar el que em vingui de gust, però que a més tingui sentit amb què estic fent ara mateix amb el meu projecte. He gaudit moltíssim preparant aquesta sessió.
Disco 2000 serà una sessió una mica nostàlgica i molt zapatillera: poques concessions i algun hit per allà al mig
Et veig molt nostàlgic!
Tinc nostàlgia d'aquells primers anys que anava al festival de festa i a descobrir coses noves. Preparant la sessió m'han vingut imatges meves al Razz o a qualsevol after perdut. Coses que no tornaran a passar i que aquests temes m'han recordat.
Mirem endavant, va... Què estàs fent ara mateix?
Ara publico nou single amb l'Amaia. Serà una cançó d'estiu. Ha estat molt guai tornar a trobar-nos. Tinc més coses en cocció, i té pinta que acabarà sent un àlbum, però si passa serà cap a finals d'any.
No estàs produint a ningú?
Estic fent coses amb el Pucho (C.Tangana). No trigarà gaire a sortir una història molt important. Però l'ha d'anunciar ell. Més enllà d'això, estic molt enfeinat amb el meu projecte personal. Tinc ganes de tornar a liar-me amb un artista i fer de productor.