Sempre s'ha ensenyat que el català-valencià té dos grans blocs dialectals: l'occidental (que inclou Andorra, la Franja, la meitat oest de Catalunya, el País Valencià i la comarca murciana del Carxe) i l'oriental (que inclou la meitat est de Catalunya, la Catalunya Nord, les Balears i la ciutat sarda de l'Alguer). És com si, agafant un mapa, dibuixéssim una ratlla de nord a sud.
Aquesta divisió es basa en el vocalisme, és a dir, la manera de pronunciar les vocals. Així, quan les vocals són àtones el bloc occidental en diu 5 (A, E, I, O, U) mentre que el bloc oriental en diu 3 (I, U, vocal neutra). Alhora, la pronúncia d'algunes E tòniques (les provinents de I breu i E llarga del llatí, més alguna altra), en mots com cadena, pera, aparèixer, francès o tres, sonen amb vocal neutra tònica en la major part del balear i amb E oberta en la meitat oriental de Catalunya (i en alguns indrets de les Illes), mentre que sonen amb E tancada en el bloc occidental (i també a l'Alguer). Finalment, els verbs de la III conjugació (en -ir) en oriental l'extensió es diu amb E (pateix del verb patir) i en la majoria de l'occidental es diu amb I (patix). En resum: segons la lingüística oficial, dialectalment el català-valencià només es divideix en oriental i occidental. Això, però, no reflecteix l'autèntica divisió dialectal de la llengua.
La migpartició del domini lingüístic també s'ha de fer amb una ratlla d'est a oest
Si en comptes de mirar el vocalisme mirem el consonantisme, la divisió dels dialectes dibuixa una línia que, sobre un mapa, aniria d'oest a est. Aquesta línia deixaria al nord Andorra, la Franja, Catalunya i la Catalunya Nord, mentre que deixaria al sud el País Valencià, el Carxe, les Illes i l'Alguer.
Com de fet, si es té en compte la pronúncia de V i B, els grups finals NT o LT (pont o salt), els grups TLL i TL (batlle i batle, guatlla i guatla) i el sufix verbalitzador -ejar (fosquejar), queden dues zones clarament diferenciades, l'una al nord i l'altra al sud. Així, al nord hom diu viatge amb B, pont i salt sense T final, guatlla amb TLL i fosquejar amb J, mentre que al sud hom diu viatge amb V (si bé la mitat nord del País Valencià ja ho diu amb B), pont i salt amb T final, guatla amb TL (aquest darrer element agafa l'extrem sud de Catalunya) i fosquejar amb TJ. Per tant, a més de la tradicional divisió entre occidental i oriental, poden establir-se uns altres dos blocs: el septentrional i el meridional. Encreuant les línies ixen les quatre principals varietats geogràfiques del català-valencià (català occidental, català oriental, valencià i balear).
Resumint: per a una descripció correcta de la divisió dialectal del català-valencià, cal deixar d'usar exclusivament la migpartició occidental/oriental (basada en el vocalisme) i passar a usar la doble migpartició occidental/oriental i septentrional/meridional (basada, aquesta segona, en el consonantisme). Aquesta visió descriu amb més exactitud la variació dialectal del català-valencià.