El diari ABC ha publicat una carta d'un descendent de l'almirall Cervera tot protestant perquè l'Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar el nom del carrer que aquest tenia a la Barceloneta i canviar-lo pel de Pepe Rubianes. Ho considera un "greuge".
Reivindicació de la guerra de Cuba
Guillermo Cervera Govantes al·lega que el "gloriós" almirall Cervera va posar un "broche de dignidad" en un desastre causat pel "desgovern" i per "un estat d'opinió irreal i desmesuradament eixalabrat". Tot alineant-se amb el pensament reaccionari espanyol, considera que la pèrdua de les darreres colònies americanes va ser deguda a la falta de patriotisme de la població, generat per uns mitjans i uns partits antipatriotes (una doctrina àmpliament difosa durant el franquisme). Cervera Govantes mostra el seu rebuig per Rubianes i els seus "insultants valors" (que no detalla). Considera que hi ha una campanya per revertir el "respecte" que desperta l'almirall Cervera per "odi i frustració". Guillermo Cervera afirma estar disposat a defensar "els ciutadans de Barcelona i Catalunya sencera", "que res tener a veure amb aquesta forma de procedir".
Noblesa de sang
Guillermo Cervera Govantes reivindica l'arrel aristocràtica de la seva família remuntant-se als "Nou Cavallers de la Fama" que haurien acompanyat Otger Cataló al segle VIII per combatre els musulmans i que haurien estat a l'origen de Catalunya (un episodi completament mític). Cervera Govantes continua presumint de la participació dels seus avantpassats en la conquesta de València i de Mallorca. I fins i tot llueix familia amb un altre almirall Cervera, militar de la dictadura franquista.
Brindis d'odi
Cervera Govantes, tot i que afirma el seu "respecte i carinyo" per Catalunya, acaba l'article amb un brindis, dedicat a los Tercios de Flandes, que ell atribueix a Lope de Vega, que usa com una maledicció a l'independentisme.
¡Por España!
y el que quiera defenderla,
honrado muera.
Y el traidor que la abandone,
no tenga quien le perdone,
ni en Tierra Santa cobijo,
ni una cruz en sus despojos,
ni las manos de un buen hijo
para cerrarle los ojos.
Aquest brindis en els darrers temps s'ha pronunciat en algunes unitats militars, deixant en evidència el pensament ultra que domina a l'exèrcit espanyol.
L'almirall colonialista
Pascual Cervera i Topete va ser un militar estretament vinculat a les operacions colonials espanyoles. Va participar en la guerra de l'Àfrica de 1859-1860, i més tard va enfrontar-se als cantonalistes de Cadis. Va lluitar contra els filipins que s'oposaven al colonialisme i va ser governador de l'arxipèleg de Joló. En 1892-1893 va ser ministre de Marina. Però la seva fama li ve, principalment, perquè el 1898, en esclatar la guerra hispano-americana va enfrontar-se a l'armada dels Estats Units i va ser fet presoner. Però tot i que el seu descendent parli del "broche de dignitat" de l'almirall, hi ha molts autors que consideren que la seva intervenció va ser "errònia i contraproduent" i que el consideren el màxim responsable de la pèrdua de la flota espanyola. De fet, se li va incoar un procés, tot i que finalment va ser sobresseït. El 1903-1904 va ser designat senador vitalici.
Canvi de carrers
El 15 d'abril l'antic carrer Almirall Cervera passarà a anomenar-se Pepe Rubianes, en honor a l'actor galaico-català que hi va viure. Només el Partit Popular i Ciutadans es van oposar en el seu moment al canvi de nom del carrer. Ambdues formacions estan extremadament molestes, no només per la retirada del carrer Almirall Cervera, sinó també perquè s'ha canviat el nom de la plaça Joan Carles I (per Cinc d'Oros) i la plaça Llucmajor (per Plaça de la República). Fins i tot han mostrat la seva irritació per la retirada del monument al negrer Antonio López, tot al·legant les seves contribucions al benestar de la ciutat. L'Ajuntament ja ha decidit canviar, també, el nom del carrer Aviador Franco, a la Zona Franca, ja que aquest personatge, germà del dictador, va participar en els bombardejos sobre la ciutat. Però encara no s'ha decidit el nom que el substituirà ni la data del canvi.