Entre l'infern i la glòria, la monumental biografia novel·lada del poeta Jacint Verdaguer escrita per Àlvar Valls i publicada per Edicions de 1984, ha guanyat la cinquantena edició del Premi Crexells, que organitza des de 1928 l'Ateneu Barcelonès.
Un novel·la sobre Verdaguer basada en una ingent documentació
El jurat, format per Ada Castells, David Castillo, Jordi Nopca, Marina Porras i Joan Santanch ha triat la novel·la de Valls com la millor novel·la catalana publicada l'any anterior. Santanach, que ha presentat el veredicte en nom dels seus companys, ha destacat que el guardó premia una novel·la, no pas una biografia, escrita per "un picapedrer de la cultura". Sobre les reticències que un llibre com aquest podia despertar, per versions literàries anteriors de la vida de Mossèn Cinto no especialment reeixides, Santanch ha afirmat amb rotunditat que "només cal llegir les primeres pàgines per veure com domina la matèria".
I és que Valls, que fa quinze anys que, amb la seva dona Roser Carol, treballa en una cronologia dia per dia de la vida de l'escriptor i sacerdot de Folgueres a partir de l'epistolari, testimonis de premsa i textos dels seus contemporanis, ha convertit tot el que sap sobre l'autor de Canigó en matèria primera per una novel·la de 1012 pàgines que es llegeix de manera trepidant. "Això el fa un llibre grandiós", ha assegurat el portaveu del jurat, que ha destacat el valor del seu protagonista d'aquesta "novel·la brutal", un personatge literari que "convenç perfectament".
Paral·lelismes amb l'actualitat
L'escriptor, molt agraït per un premi al qual no s'havia presentat, ha mostrat el seu reconeixement a l'editor Josep Cots, per haver decidit publicar la novel·la sense fer-li retallar ni una pàgina. El fundador d'Edicions de 1984 va apostar per la novel·la després del consell de l'escriptor Jordi Coca, que l'havia pogut llegir com a membre d'un jurat que no va premiar l'original de Valls, i quedar-ne enlluernat. "Aquesta novel·la sobrepassava el que s'havia publicat sobre Verdaguer, em va sorprendre la riquesa del llenguatge i la finor amb què agafa tots els parlars de les contrades on va ser Verdaguer" ha confessat Cots, que ha definit Entre l'infern i la glòria com una novel·la ambiciosa, amb un equilibri perfecte al llarg del seu miler de pàgines.
L'editor també ha recordat que segons algun crític converteix Verdaguer en personatge literari "sense que et caigui l'ànima als peus", convertint-lo en un protagonista perfecte per una obra de teatre o una pel·lícula, en una picada d'ullet que no ha passat desapercebuda a la presidenta de l'Ateneu, Isona Passola. A més, Cots, ha destacat el rerefons històric de la novel·la, en què catalanistes conservadors i republicans progressistes s'esbatussen pel llegat del poeta i capellà, i els paral·lelismes amb l'actualitat: "Ens les fotem sense engaltar".
Ni una vida de sant, ni una Viquipèdia de 1000 pàgines
L'autor d'Entre l'infern i la glòria –de la qual s'han distribuït dues edicions tot i haver arribat a les llibreries poc abans de la pandèmia– ha assegurat que així com tots els dramaturgs, directors teatrals i actrius volen fer una Fedra, tots els escriptors haurien de voler fer el seu propi Verdaguer. Un personatge "multifacètic que cal interpretar", amb unes contradiccions i una peripècia que literàriament donen per molt, segons Valls. Per a l'escriptor, que ha obtingut el Crexells per la seva segona novel·la, Verdaguer, lluny de la imatge d'estampeta "del pobre Verdaguer" és un rebel i el principal autor del romanticisme en català, un home capaç de dir-les molt grosses al mateix moment que escrivia versos delicats.
Partint de la documentació recollida en la cronologia i la bibliografia de Verdaguer, s'ha acostat a un Verdaguer real, lluny de la vida de sant, en una novel·la amb més de 500 personatges. Durant els tres anys de redacció –"relativament ràpid", segons ha confessat– el nou premi Crexells tenia dubtes sobre li sortirien 1.000 pàgines de Viquipèdia. El premi d'avui –segon a obra publicada que rep, després de l'Amat Piniella– certifica que Entre l'infern i la glòria està cridada a ser una novel·la memorable.
Àlvar Valls, un autor eclèctic
Nascut a Barcelona l'any 1947, Àlvar Valls va ser guardonat l'any 1968 amb el premi de poesia Amadeu Oller per El carro de la brossa. Professor de català per a adults d'Òmnium Cultural, va començar des de molt jove a corregir textos per diverses editorials, una feina que ha compaginat tota la vida amb les col·laboracions a la premsa. Va ser redactor de Tele-Estel, secretari de Serra d'Or i columnista habitual a diversos mitjans andorrans, com Actual, Revista d'Andorra, Pirineu, Més Andorra, Diari d'Andorra i El Periódic d'Andorra.
Membre del Front Nacional de Catalunya, Valls va ser acusat de pertànyer de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i tot i ser amnistiat, va fugir a l'exili en ser revocada la sentència i viu a Andorra des de 1979. Assagista, traductor, autor de literatura infantil i juvenil, autor eclècitc tal com s'ha definit ell mateix, l'any 2019 va debutar en la novel·la amb El dinovè protocol, una ucronia sobre el procés independentista.