Diu Francesc-Marc Àlvaro que no és partidari del drama. Bé. Ho podríem discutir. El seu últim llibre (Per què hem guanyat. 127 dies que van canviar Catalunya. Del 24M al 27S, Ed. Comanegra), però, no ens serviria de prova en contra. En dos parts molt netes, un dietari i una tria d'articles publicats en aquell lapse, mostra la tramoia diària del procés i ensenya alhora el que en va destil·lar per al públic a les seves columnes a La Vanguardia i a Serra d'Or. 

El títol es justifica prou i té poc a veure amb els resultats del 27S o amb el ball de gegants que és ara la política catalana. El drama és efectivament absent de la seva mirada, però la densitat i intensitat dels fets que descriu són, sí, dramàtics. Ho demostra la conclusió, tocada amb una gota de Stefan Zweig, de l'últim dia del dietari: "Vivim uns dies que han canviat Catalunya, i això ja és irreversible. No tornarem al món d'abans".

Aquesta és la raó que explica el títol del llibre: travessat aquest mig any del 2015, el país és un altre. "És l'única cosa de la qual n'estic segur", va dir l'autor aquest dijous a la presentació del llibre. "Passi el que passi, en el pitjor escenari, el gruix central del país que pensa que hem de ser nosaltres, que ens hem de separar d'Espanya, no canviarà. El paradigma autonòmic clàssic no tornarà". Abans, Àlvaro havia donant una raó aparentment menys raonada i que és la mateixa: "Hem guanyat perquè hem guanyat. Mai a la vida Catalunya havia tingut un 48% de votants decidits per la independència".

"No ve d'una"

Els gèneres triats per posar fil a l'agulla –el dietari i la columna periodística– són potser una forma d'emmascarar la tensió colossal que s'ha viscut entre aquelles dues dates del 2015. Com els periodistes que són tals, Àlvaro prova de deixar les escenes dels crims per on passa tal com les ha trobat, sense tocar res. El drama el deixa per al lector, a qui li resultarà gairebé impossible captenir-se fredament davant la magnitud dels fets que componen aquest relat. Aquests sis mesos han estat un riu fora de mare i cap dietari pot amagar la rovinada. Aquest té la gràcia que ho fa gota a gota, dia a dia, i explica algunes facècies que fins ara havien quedat amagades, com l'accidentat sopar del president Mas a l'upper Diagonal amb una colla de banquers, empresaris i industrials, catalans i no, a qui volia explicar què era el procés.

A la concorreguda presentació –era una conversa amb en Jordi Basté, a la Casa del Llibre, a Barcelona–, Àlvaro no s'ha amagat de res. Tampoc era cap secret. Per exemple: "Sóc masista perquè sempre he admirat la gent que assumeix un compromís i l'intenta tirar endavant, amb errades i encerts i ha desmentit tot el prejudici que deia: ell no ho farà". Ha afegit Àlvaro: "No m'estalvio crítiques al president Mas". El president, assegut en primera fila, ha mormolat: "No ve d'una".

La por

El repàs, amè, se l'han endut la CUP ("Ara tenim la CUP de debò. Abans teníem una altra cosa"; "els de la CUP sempre són de la CUP", a propòsit d'un casament en què va coincidir amb el diputat Quim Arrufat), Oriol Junqueras ("la solidaritat i l'empatia son beneficioses en política. La fredor et porta a la derrota"), Duran ("Ha pres decisions estranyes. Ha pensat que tothom que li venia de cara estava equivocat. Per què continua?").

Què pensa del moment? "No vull donar lliçons", ha dit com volent agafar embranzida. I, pam, l'advertència: "Tenim pressa no és una frase política. Tenim feina sí que ho és. Hem abordat el procés amb ingenuïtat i amb mites com la feblesa de l'Estat espanyol". L'esdevenidor, sense plorar: "Noves eleccions? No seria un drama. Seria sortir de l'atzucac on ens porta la democràcia amb més democràcia". La seva perspectiva és que el procés està en un replà on cal "repensar la batalla, muscular-se, imprimir-hi ritmes nous, refer les actituds".  I al final, un final per als polítics que hi havia a la sala: "Si no abandonem la por a ser impopulars no tindrem un Estat, però és que no ens mereixerem tenir-lo".