L’Amaia Romero té un rotllo especial. Potser és perquè cau simpàtica, perquè és o es fa la ingènua, perquè ens va menjar el cap amb la seva fascinació pels aspersors o pel single eteri amb què es va presentar al món un cop independitzada del programa que l'ha fet famosa, però fa que tot sembli de cotó fluix i colors pastel. I òbviament això és el que va passar al Festival Jardins de Pedralbes, on dissabte 1.700 persones van notar com els tremolaven les cames amb els temes del primer disc de la guanyadora d'Operación Triunfo.
Envoltada de flors i acompanyada del seu piano o d’una guitarra, l’Amaia va desplegar tot el seu repertori en un escenari que semblava tret d’una pel·lícula Disney. No sé si recordeu la versió de Peter Pan que es va publicar el 2003, però un dels fragments més emotius de la pel·lícula era sens dubte el ball d’en Peter i la Wendy, interpretats per en Jeremy Sumpter i Rachel Hurd‑Wood, envoltats de fades. Asseguda a l’amfiteatre aquesta escena em venia tota l’estona al cap, però en lloc d’éssers màgics el que envoltava l’Amaia van ser un munt de llanternes de mòbil movent-se al compàs del seu piano.
I de fet tot el festival té aquest toc de bosc encantat per a l'upper class barcelonina. Amb els camins de terra franquejats per llums leds i envoltats de petits escenaris i estands de begudes alcohòliques i menjar, els jardins es converteixen per uns dies en el bosc dels nens perduts que es va imaginar J. M. Barrie. Una canalla, però, que ja s’ha fet gran i disposa d’una bona targeta de crèdit. Entre els globus i cartells publicitaris, cotxes exposats i fins i tot alguna paradeta de cremes cosmètiques, l’entorn vibrava una mica com si haguessin instal·lat un centre comercial en una festa eivissenca.
Un aire totalment diferent del que es respirava al concert en si. L’Amaia va aparèixer vestida com una Campaneta per encetar un espectacle que es s'olorava íntim i melancòlic després que tries "Clar de lluna" de Debussy per encetar la festa. Vaja, doncs no. Ens equivocàvem. Després d’una primera part on els únics protagonistes van ser piano i veu, l’aparició de la banda donar un gir a la vetllada amb els temes més lluminosos i despreocupats de la cantant. Un repertori propi que va amanir amb una bona collita de versions de grups com La Buena Vida, Templeton o Marcelo Criminal i entre les quals no va faltar la celebradíssima reinterpretació de Cuando zarpa el amor de Camela.
Festival Jardins Pedralbes / Instagram: @fpedralbes
El moment culminant de la nit, però, va ser sens dubte la irrupció d’Alizzz a l’escenari just a la recta final del concert per cantar "El encuentro". El tema s’ha convertit en el gran èxit de tots dos després de formar un tàndem estrany que ha funcionat a la perfecció: 12 milions de reproduccions a Spotify. També la cantautora Núria Graham, guitarrista de la banda d'Amaia, va tenir un paper destacat amb "Porque apareciste", una cançó composta per l’osonenca. Totes dues van crear un dels moments més emotius i íntims durant l’increïble solo de guitarra d’aquesta cançó.
Tot greixat per l’enorme presència d’Amaia, que sense fer grans comentaris al públic o enredar-se en monòlegs té la capacitat de generar una simpatia especial. El punt final, una versió acústica de "Nuevo verano" a quatre guitarres que ens va fer marxar pensant en la platja i amors d'estiu.
Festival Jardins Pedralbes / Instagram: @fpedralbes
Imatge principal, Amaia Romero al concert del Festival Jardins Pedralbes / Instagram: @fpedralbes