“L'únic que sabem és que Jesús realment va existir. A partir d'aquí, em sembla més interessant pensar en ell com una persona corrent, que no pas com a fill de Déu”. Aquest és el punt de partida de Set (Anagrama), l’última novel·la d’Amélie Nothomb (Kobe, Japó 1966), on descriu, en primera persona i a partir d’un monòleg molt intens, poètic i contemporani, les últimes vint-i-quatre hores de Jesús, les sensacions que pateix durant el judici, la seva última nit al calabós, l’inacabable trajecte a peu a Gólgota carregant la creu mentre està sent flagel·lat, la crucifixió, i la posterior resurrecció.
Amélie Nothomb. Efe
“Jo proposo la meva visió de Jesús, i soc conscient que no posseeixo la veritat”
Però, què ha portat Nothomb a escriure sobre Jesús?
La novel·la, traduïda al castellà per Sergi Pàmies i al català per Ferran Ràfols, aborda l’acceptació del dolor, un tema complicat, explora la ingratitud dels éssers humans, la transcendència i la mística. Si bé és cert que també hi apareix l’amor entre Jesús i Maria Magdalena, on l’autora ha volgut aprofundir és en el patiment que sent quan el crucifiquen i la por a la mort. Nothomb confessa que quan tenia tres anys idealitzava a Crist, però quan va arribar als dotze, va començar a qüestionar-se certs aspectes de la Bíblia que no entenia, i va substituir l’admiració per incomprensió: Per què Jesús va acceptar sotmetre's al patiment de la creu si era tan intel·ligent? Com podem acceptar que el patiment sigui una forma de redempció, i per què l’Església, encara avui en dia, ho glorifica?
L’excèntrica escriptora, que vesteix sempre de negre i duu uns barrets estrafolaris (aquesta vegada una trena fins a la cintura), destaca que aquest no és un llibre provocador i que no ha buscat l’escàndol, és una novel·la on el personatge principal, un Jesús extremadament humà, accepta un dolor infame. I, tot i que el seu objectiu, no era, en cap cas, blasfemar, com ha repetit en diverses ocasions, l’Església s’ha sentit ofesa. “El meu llibre no és religiós, però ha fet enfadar catòlics “per la carnalitat de Crist” i ateus “per la temàtica religiosa de la novel·la”. De fet, a forma d’anècdota, explica que ha rebut cartes de capellans joves agraint-li la novel·la, però que moltes de les missives eren per insultar-la. I es pregunta, “Com una religió que promou l’amor, pot portar gent a dir-me coses tan doloroses?”
Amélie Nothomb. Efe
L’autora d’Higiene de l’assassí o Estupor y temblores, declara que el títol de la novel·la, Set, fa referència a “l’expressió del desig que mai se satisfà, l'única sensació que uneix el cor i l'esperit, un desig inextingible”. Quan Jesús està penjat a la creu, abans de morir, demana aigua, una de les seves últimes voluntats, i contràriament al que pot pensar, li concedeixen. Li atansen una esponja clavada en una llança amarada d’aigua. Després de satisfer la seva set, Jesús sent que ha guanyat una victòria. L’autora remarca: “Quan deixem de tenir gana ho anomenem sadollament, quan deixem d’estar cansats ho anomenem descans, quan deixem de patir ho anomenem alleugeriment, en canvi, quan deixem de tenir set no podem anomenar-ho de cap manera.
S’ha escrit molt sobre Jesús, de fet, l’escriptora de Metafísica de los tubos recorda la pel·lícula L’última temptació de Martin Scorsese, basada en la novel·la de l’escriptor grec Nikos Kazantzakis o “l’obra extraordinària” L’evangeli segons Jesús, de José Saramago. “Crec que no s’ha arribat a escriure res tan dur sobre Jesucrist com en aquesta novel·la, que narra la crucifixió de manera sufocant, traient-li la possibilitat de respirar. En comparació amb el seu llibre, que el defineix com “adorable”.
Preguntada per la creu de Crist i el seu equivalent d’avui dia, Nothomb respon que li resulta extremadament complicat trobar equivalents, potser la humiliació que es practica cada vegada més habitualment als mitjans, però d’equivalents físics no en troba, ja que a part de ser molt dolorós, era la pena de mort més infame en aquella època.
Amélie Nothomb. Efe
Nothomb subratlla que la paraula ‘solitud’, és l’última de la novel·la, perquè va ser durant la pandèmia, confinada al seu apartament de París, que va escriure el llibre i es va sentir molt sola. Van ser quatre mesos intensos: “Cada matí em deia: has de pujar a la creu”, i no en tenia ganes, però finalment aquest viatge “m’ha permès entendre el que va viure Jesús”. En aquest context, explica: “el llibre ha arribat en el bon moment, just després que morís el seu pare (aristòcrata i diplomàtic), que va arribar a temps de llegir-lo i això “m’omple d’orgull”. En canvi, a la resta de la família els va costar acceptar-ho. És una família molt tradicional, de fet, pel sol fet de ser dona i escriptora no els ha acabat mai d’agradar, ho hagueren acceptat de bon grat si fos un home. I afegeix, taxativament: “la figura de la dona a l’església és aberrant”.
A l’hora de construir els personatges, Nothomb constata que amb Judes es va inspirar amb algú molt proper, i quan li va deixar llegir el manuscrit, aquest es va identificar amb Joan (un dels personatges més nobles de la història), explica entre riures. I afegeix, que tots tenim un amic Judes que no comprenem per què mantenim a prop.
L’ara baronessa Nothomb és una escriptora amb una mirada transgressora, amb una habilitat extraordinària per parlar de temes filosòfics a través de l’humor i una ironia finíssima. Amb Set, es vulgui o no, s’empatitza amb el personatge de Jesús perquè està descrit d’una manera molt humana i gens divina. “Escriure sobre Jesús m’ha ajudat a millorar el meu vincle amb l'espiritualitat”, remata.