L'escriptor libanès Amin Maalouf ha rebut el 36è Premi Internacional Catalunya de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, en un acte en el qual l'autor ha assegurat que "la humanitat es podria desfer de les calamitats que l'han afligit", gràcies als avanços de la ciència i de la tècnica. En el seu discurs, Maalouf ha agraït el reconeixement i ha incidit que l'època que vivim és fascinant i la vegada fa molta por, com un camí estret que hauria de conduir al cim, però del qual podríem caure a l'abisme. "Gràcies als avanços prodigiosos de la ciència i la tècnica, podríem fer que tota la humanitat es desfés de totes les calamitats que l'han afligit des del començament de la història", ha assegurat.
Maalouf ha agraït el reconeixement i ha incidit que l'època que vivim és fascinant i la vegada fa molta por, com un camí estret que hauria de conduir al cim, però del qual podríem caure a l'abisme
L'espècie humana és innegablement sorprenent
En la seva visita a Catalunya per recollir el guardó, Maalouf ha insistit que "per tot el que ha inventat i tot el que ha construït, l'espècie humana és innegablement sorprenent, incomparable i digna d'admiració, però no cada dia ni a tots els camps", i ha atacat la incapacitat de l'home de conviure d'una manera pacífica i harmoniosa. "Si aconseguim passar de la confrontació a la reconciliació, d'una lògica d'hegemonia a una lògica de solidaritat, preservar la diversitat cultural i la dignitat de tots per construir una civilització universal i unir-nos per fer front al canvi climàtic, llavors, podrem arribar al cim en lloc de caure a l'abisme", ha conclòs l'escriptor.
Si aconseguim passar de la confrontació a la reconciliació, d'una lògica d'hegemonia a una lògica de solidaritat, preservar la diversitat cultural i la dignitat de tots per construir una civilització universal i unir-nos per fer front al canvi climàtic, llavors, podrem arribar al cim en lloc de caure a l'abisme
En la seva intervenció, Salvador Illa ha destacat que la "doble mirada" d'Amin Maalouf, com a pensador i periodista, li ha permès "transmetre'ns com ningú la contradicció entre els conflictes i l'esperança". El president de la Generalitat ha destacat que les seves obres, novel·les i assajos, conformen un llegat per entendre el món contemporani i a la vegada trobar un pont entre cultures en temps convulsos, a més de recalcar que l'obra de Maalouf està carregada de "conflictes i esperances, identitats i cultures, Orient i Occident, tots ells amb un lloc de trobada, el mar Mediterrani".
La presidenta delegada del jurat, Mary Ann Newman, ha incidit que el jurat del Premi Internacional Catalunya ha concedit el guardó a Maalouf per l'extraordinari valor literari de la seva obra, amarada d'un sentit ètic profund, que posa en relleu la diversitat cultural d'identitats, llengües i països. "La seva obra, que inclou des de l'assaig a la ficció, construeix un espai que comprèn des dels drets individuals i col·lectius fins a una idea de la identitat arrelada en la diversitat més radical i humana", ha assenyalat Newman.
Amin Maalouf és reconegut per la seva contribució a la recuperació del diàleg entre cultures i per la seva reflexió crítica sobre el paper d'Europa al món com a defensora dels drets humans
Amin Maalouf és reconegut per la seva contribució a la recuperació del diàleg entre cultures i per la seva reflexió crítica sobre el paper d'Europa al món com a defensora dels drets humans. La seva obra, amb el Mediterrani com a teló de fons, és una exaltació de la diversitat i una profunda reflexió sobre la condició humana, mentre que la seva escriptura constitueix un pont entre les civilitzacions i un intent de restablir els ponts d'un diàleg trencat. Quant als seus llibres, traduïts a més de quaranta idiomes, entre ells el castellà i el català, han estat àmpliament reconeguts. Així, va obtenir el premi Goncourt el 1993 per La roca de Tanios; el 2005, el premi Terenci Moix per Orígens; i en 2010, el premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la seva tasca en el foment del diàleg entre Orient i Occident. El 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, entre els anys 2007 i 2008, va presidir un grup de la Comissió Europea de reflexió sobre el multilingüisme i el 2023 va ser escollit secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa.