És una de les col·leccions més icòniques d'una de les nostres editorials més històriques. Ens referim a 'Compactos', sèrie de llibres de butxaca d'Anagrama. Col·lecció que l'editorial barcelonina ha decidit començar a publicar també en català. Set lliçons breus de física de Carlo Rovelli (traduït per Laia Font i Mateu), Una confabulació d’imbècils de John Kennedy Toole (traduït per Xavier Pàmies), Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes de Llucia Ramis, El cel no és per a tothom de Marta Rojals i Serotonina de Michel Houellebecq (traduït per Oriol Vaqué Sánchez), són els cinc primers títols a aparèixer en el catàleg d'aquests nous 'Compactes'.
Aquells textos
El juny de 2013, ara fa nou anys, el fundador d’Editorial Anagrama, Jordi Herralde, va tenir la pensada d’obrir una nova col·lecció en català: 'Llibres Anagrama'. Es tractava de la continuació natural d’una relació amb la llengua catalana que havia tingut un primer episodi en els mateixos inicis de l’editorial amb la col·lecció 'Textos' (1969-1970) i un segon capítol amb la reeixida col·laboració 'Anagrama-Empúries', que entre 1997 i començaments de 2014 va publicar un total de noranta-dos títols en coedició. Els canvis de propietat i distribució a Empúries van animar Herralde a tirar endavant un projecte en solitari, i els primers títols de 'Llibres Anagrama' van aparèixer just abans de la campanya de Sant Jordi de 2014. Eren Ampliació del camp de batalla de Michel Houellebecq (traduït per Francesc Rovira), Barbablava d’Amélie Nothomb (traduït per Ferran Ràfols), La millor oferta de Giuseppe Tornatore (traduït per Josep Alemany) i Una setmana de vacances de Christine Angot (traduït per Anna Casassas). Aquest 2022, just abans de l’estiu, la col·lecció arriba al número 100 amb l'última novel·la d’Houellebecq: Anorrear (amb traducció d’Oriol Vaqué Sánchez).
Clàssics d'allà i d'aquí
Si en un principi 'Llibres Anagrama' va publicar sobretot traduccions de narrativa estrangera contemporània, juntament amb alguns clàssics d’Anagrama, en la línia d’'Anagrama-Empúries', a poc a poc va anar incorporant autors en llengua catalana. El 2016 es va convocar la primera edició del Premi Llibres Anagrama de Novel·la, que des de llavors ha guardonat títols tan destacats com Jambalaia d’Albert Forns, La memòria de l’arbre de Tina Vallès, Les possessions de Llucia Ramis, Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà, No soc aquí d’Anna Ballbona i Napalm al cor de Pol Guasch. I al costat de la recerca de noves veus, ha anat dibuixant altres línies editorials que han configurat una mena de subtrama, també en català: una al voltant de Barcelona i el seu món cultural i una altra amb una certa vocació patrimonial i de revisió d’autors de qui ens sentim propers, amb títols com Autoretrat de Jordi Garcés de Josep Cots, La ciutat interrompuda de Julià Guillamon, Els llibres galàctics. 1966-2018 de Jaume Sisa, Tríptic de la terra i Contes urbans de Mercè Ibarz, i Xavier Folch, editor i polític de Jordi Amat, Josep M. Fonalleras i Jaume Subirana (eds.).
A la butxaca
La presència del català a l’editorial, però, no s’acaba aquí, ja que des de 2017 la llengua forma part habitual de les publicacions de la col·lecció 'Nuevos Cuadernos'/'Nous Quaderns', amb obres de Marina Garcés, Jordi Amat, Roberto Calasso, Slavoj Žižek i Ian McEwan, entre d’altres. Nou anys després d’aquella decisió de Jordi Herralde, i mitjançant una butxaca sòlida a un ritme d'uns vuit títols per curs, Editorial Anagrama manté ferma l’aposta pel català amb la voluntat de consolidar un catàleg coherent, curós pel que fa a la política d’autor, atent al fons i sempre obert a nous lectors.