Andreu Martín ha rebut aquest dijous el Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2015, convocat per l'editorial RBA i la Fundació Conde de Barcelona, per l'obra De moment, tot va bé. El premi està dotat amb 10.000 euros, i implica la publicació de l'obra en català a La Magrana i en castellà a RBA. El llibre ja és a les llibreries

Una festa

L'acte d'entrega ha estat, bàsicament, una festa a la que hi ha assistit, bàsicament, tot el món de la novel·la negra. Andreu Martín, relaxat i amb sentit de l'humor, ha agraït el premi: "Em donen un premi i em donen un micròfon. I se suposa que me'l donen perquè digui gràcies. De fet, ja m'ho deia la meva mare: quan et donin alguna cosa, digues gràcies". I ha celebrat que "De moment, tot va bé", comparant-se amb l'home de l'acudit que queia des del desè pis, i mentre anava veient passar els pisos, es repetia: "De moment, tot va bé" (d'aquí ve, justament, el títol del llibre). Escriptors, lectors i gent del món del llibre han acompanyat a Andreu Martín en aquesta festa, que ha esdevingut un homenatge a la seva figura.

Un homenatge pendent

Andreu Martín mereixia un reconeixement. Molts autors han estat encimbellats a l'elit dels autors "seriosos" i premiables, i les seves obres al final no han superat el pas del temps. Martín, en canvi, ha estat sovint relegat a la categoria d'autors "menors" per la crítica. De fet, ell mateix és conscient que mai no arribarà a formar part dels autors canònics, i així ho confessa a les seves memòries: "Sóc d'aquells capellans que no sortiran mai de la parròquia de poble. Conservo una colla de feligresos que m'estimen, però sé que no arribaré mai a bisbe ni a cardenal". I, malgrat tot, Andreu Martín ha aconseguit crear més nous lectors, ell tot sol, que moltes institucions culturals juntes. Ha aconseguit captivar al públic jove, que l'adora. I ha aconseguit que molts d'ells s'interessessin per la literatura. A més a més, ha aconseguit que molts i molts catalans passin el seu temps de lleure amb un llibre a les mans. I això no és poc.

Producció constant

Andreu Martín ha escrit més de cent títols, individualment o en col·laboració. Això suposa una mitjana de tres llibres anuals, aproximadament, als que es tenen que afegir els diversos treballs de redacció per a cinema, televisió, teatre, còmic... No arriba al nivell de Ramon Llull o de Lope de Vega, però el seu ritme de producció és impressionant. Es calcula que Andreu Martín ha venut, a tot al món, entorn a 2.000.000 d'exemplars de les seves obres. Ha estat traduït al castellà (uns 80 títols), al gallec (8), al basc (7), a l'asturià (1), a l'alemany (5), al francès (9) i a l'italià (3). 

Unes memòries que maregen

El currículum d'Andreu Martín és tota una amenaça per als boscos del planeta. Andreu Martín va treballar com a guionista de tebeos (com se'ls deia a l'època) a Sir Tim O'Theo: un detectiu amb aire de Sherlock Homes sempre acompanyat del seu fidel Patson. Al món del còmic també va participar en l'elaboració d'altres guions per a Bruguera i va passar per altres revistes emblemàtiques, com Cavall Fort o El Jueves (a més de passar per nombroses revistes de curta durada). De fet, tot i que ara és conegut, sobretot, per la seva immensa producció de llibres, no va publicar cap novel·la fins als 30 anys. Avui en dia viu de la literatura, cosa excepcional a aquest país. 

Als escenaris i a la gran pantalla

Andreu Martín ha escrit absolutament de tot. És conegut, sobretot, per les seves novel·les juvenils, i per les seves novel·les negres, però ha fet moltes coses més. Va passar per la novela eròtica, i fins i tot va guanyar el premi La sonrisa vertical. Va triomfar en el teatre amb una obra frenètica i hilarant: Putiferi. Molts potser han estat amb contacte amb la literatura d'Andreu Martín sense ni adonar-se'n, perquè ha redactat una desena de guions de pel·lícula, entre ells el de Sauna (basada en la novel·la de Maria Jaen). Amb tanta escriptura, un pensaria que Andreu Martín viu enclaustrat i no té temps per aixecar el cap dels seus papers. Però a través de De moment, tot va bé aprenem que Martín ha fet teatre, que viatja, que és amic dels seus amics i dedica bones estones a estar en la seva companyia... "M'agrada pressumir d'amics", va reconèixer Andreu Martín en la presentació del premi. A les seves memòries, ho demostra.

En companyia de tots

Andreu Martín ha passat per molts camps, i per això, per les pàgines de De moment tot va bé hi desfilen personatges d'allò més diversos: el dramaturg Jordi Teixidor, l'humorista Perich, el polifacètic Manuel Vázquez Montalbán, el novel·lista Juan Marsé, el rei del còmic, Carlos Giménez, el director de cinema Vicente Aranda (que a Fanny Pelopaja va dur al cinema Pròtesi, de Martín)... 

Deute personal

Cal deixar clar que formo part dels deutors d'Andreu Martín. De petit m'encantava el Sir Tim O'Theo, que m'alleujava les tenses esperes quan em tocava anar al barber. Quan vaig créixer em vaig enganxar a El Jueves i mai no em perdia els Contactos. Vaig divertir-me com mai ho havia fet abans al teatre, amb Putiferi. Vaig afeccionar-me a la novel·la negra en companyia, entre d'altres, de El día menos pensado. Ja de gran, com a llibreter, va resoldre'm un problema amb molts joves lectors: molts d'ells adoraven el seu Flanagan...

Arrelat

Andreu Martín, a De moment, tot va bé, fa un cant a tot el seu món: el seu bar favorit, els seus amics, els seus mestres, el seu cau, el seu grup de teatre... Amb humor i ironia, no deixa de reflectir amb amargor el disgust per la marxa del món: "Hi ha mobilitzacions internacionals per la mort d'un pingüí o d'un orangutan, perquè estan a punt d'extingir-se, ¿i a ningú li importa que tanquin una petita llibreria o un colmado familiar? Per a mi, això són símptomes de la fi del món. Com a mínim, són símptomes de la fi del meu món".

Un llibre premiable?

No és gaire elegant que una editorial concedeixi un premi de memòries, justament, a un dels seus autors estrella: "La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, també ha de semblar-ho". A més a més, De moment, tot va bé, no és un dels millors llibres d'Andreu Martín. No és que estigui mal escrit; de fet, Andreu Martín té molt d'ofici, i sap escriure amb molta gràcia. Aconsegueix un llibre molt digne, que es deixa llegir molt bé, tot i que hi ha un cert desgavell en les anècdotes. La qüestió és que la matèria prima de les memòries no és gens trencadora. Tot sembla indicar que Andreu Martín no és el tipus de persona que guarda secrets inconfessables. I allò que està clar és que si tingués aquest tipus de secrets, no els inclouria a les seves memòries. Així doncs, sense grans revelacions, bona part de les memòries es centren en les seves vivències d'adolescent, en els seus estiueigs, en les trobades amb els seus amics, en els passejos per la Vila Olímpica, en les aventuretes de la mili... A la fi, doncs, les memòries es converteixen en una simple acumulació d'anècdotes simpàtiques. Ben escrites, que no és poc. Però que ningú esperi molt més.