L’estiu serà una bona oportunitat per llegir les mil cinc-centes pàgines d'Un cor furtiu, la biografia de Josep Pla que ha signat Xavier Pla. Un text del qual se n’ha parlat molt per la importància de tot el que significa: difícilment hi ha en el context català un llibre que parteixi de tanta informació. Tota una vida detallada i posada en safata. Una autèntica novel·la realista del segle XIX que narra la crònica d’una nació i d’una cultura des del prisma d’una persona que va fer bandera de la llibertat total. La magnitud de la feina de Xavier Pla permet observar qualsevol fenomen del segle XX, perquè segurament Josep Pla hi estava involucrat.
Per exemple, un fenomen que hauria de merèixer molt d’interès és la represa editorial després de la guerra civil. Les primeres publicacions en català autoritzades eren títols de poc interès, com obres completes o especialitzacions. Això amb el temps canviaria i Josep Pla en seria protagonista. El paper de l’editorial Selecta va ser transcendental. Josep M. Cruzet n’era l’editor, i Josep Miracle, inicialment corrector, posteriorment també editor. A Selecta li devem que, encara a dia d’avui, sigui l’única editorial que ha publicat bibliografies senceres de la majoria de dramaturgs catalans. Llibres que ara només trobem en llibreries de vell, però que han estat fonamentals per a la transmissió i la lectura del patrimoni literari català.
És cert però que Selecta trinxava molts dels textos: s’equivocaven picant els textos o substituïen paraules de registre col·loquial, per exemple. Des d'aleshores editorials com Barcino, Club Editor, Ela Geminada, Adesiara i Grup 62 i editors de referència com Jordi Cornudella, Andreu Rossinyol, Jordi Raventós, Lluïsa Julià, Adriana Bàrcia, Gemma Bartolí o Agnès Prats han restituït els textos originals, previs a Selecta, d’autors de primer nivell com Víctor Català, Ruyra, Santiago Rusiñol, Josep Maria de Sagarra o Àngel Guimerà. Això, però, no treu importància al projecte literari de Selecta.
Si tornem a la biografia, hi ha un capítol que és de gran importància. L’editor Josep Miracle ha enviat a Josep Pla els volums de l’obra completa de Guimerà. Vol que Pla en parli a Destino i se’n faci ressò. Pla en parla a Destino, però no especialment bé. Xavier Pla reprodueix el contingut de l’article, titulat Recuerdos. Don Ángel Guimerá. Surt publicat el 18 de novembre de 1948. El text és ferotge amb l’edició de Miracle. Critica també el pròleg de Josep Maria de Sagarra. Per Pla és ben coherent que Guimerà, l’any 1948 hagi caigut en l’oblit. L’any 1949 Pla publicaria a Selecta, però les tensions amb Josep Miracle expliquen perfectament la seva postura. Per Josep Pla, la literatura d’arrel romàntica de tercera o quarta generació que representa Guimerà no té res a veure amb el gir cap al realisme que defensa.
Per Josep Pla, la literatura d’arrel romàntica de tercera o quarta generació que representa Guimerà no té res a veure amb el gir cap al realisme que defensa
Aquesta anècdota pot semblar intranscendent, però exemplifica de primera mà les dificultats que trobem encara avui amb Àngel Guimerà. Què en queda de les primeres recuperacions? Josep Miracle va publicar els estudis biogràfics més complets de l’autor i, posteriorment, i en el terreny escènic, les noves generacions han conegut Guimerà per l’adaptació del musical Mar i cel, i per les múltiples representacions de Terra Baixa dels darrers anys.
L’inici d’un nou canvi de paradigma?
Avui, se celebra el centenari de la mort de l'escriptor. Àngel Guimerà, dramaturg, poeta i polític va morir ara fa 100 anys, el 18 de juliol del 1924. La celebració deixa moltes preguntes sense resposta, però el que és evident és que els darrers anys han estat prolífics en l'estudi de la seva obra i fan pensar que podem ser optimistes. Nous especialistes s’han acostat a Àngel Guimerà i han trobat noves perspectives literàries. El més important era desvincular de l’imaginari la idea que les noves generacions tenen de l'autor, però això no és senzill: Guimerà ha arribat pels canals de difusió massius amb el títols obres més coneguts, però la complexitat del personatge i l’extensa obra han quedat totalment soterrats.
Guimerà ha arribat pels canals de difusió massius amb el títols més coneguts, però la complexitat del personatge i l’extensa obra han quedat totalment soterrats
Xavier Alberti, Albert Arribes o Toni Sala han publicat llibres que han canviat definitivament el terreny dels estudis de Guimerà. Tot i que Josep Maria Benet i Jornet o Ricard Salvat ja havien apuntat eines per a una lectura moderna dels textos de Guimerà, els llibres Tradició i creació de Toni Sala (Altra Editorial), així com Guimerà. Home símbol de Xavier Alberti ens permeten interpretar Guimerà com un autor europeu de primer nivell i ens desperten les ganes de llegir-lo. I és que més enllà de l’homenatge institucional, de Guimerà ens cal tornar-lo a reconnectar amb el seu temps, i això no és senzill.
Obres com Mar i cel o Terra baixa ens poden seguir interpel·lant, però no ens poden negar llegir també la seva poesia, els seus articles de prosa, així com les altres obres de teatre
La presència de Guimerà als escenaris catalans s’ha normalitzat, però en molts casos només s’han representat les obres més conegudes. Aquesta temporada, el Teatre Nacional ha programat L’aranya, una de les peces més importants de la darrera etapa del dramaturg. També caldria recuperar obres com Jesús que torna o La festa del blat, entre d’altres. Obres com Mar i cel o Terra baixa ens poden seguir interpel·lant, però no ens poden negar llegir també la seva poesia, els seus articles de prosa, així com les altres obres de teatre. L’any Guimerà ha de permetre més lectures de textos poc coneguts i, sobretot, divulgar la relació dels personatges amb l’homoerotisme, amb la representació de la natura, del món tecnificat, de la guerra, d’Europa, de la ciutat, de l’anarquisme, del desig, de l’amor... Estimem Guimerà!