Angela Davis, ex dirigent del Partit Comunista dels Estats Units, ex membre dels Panteres Negres i un dels mites de l'esquerra nord-americana, ha visitat a Barcelona. Ho ha fet per pronunciar una conferència al CCCB, en el cicle "Revolució o resistència", i per presentar el llibre La libertad es una batalla constante. Ferguson, Palestina y los cimientos de un movimiento, editat per Capitán Swing. Abans d'aquest acte, que tindrà lloc aquesta tarda a les 19h, ha realitzat una roda de premsa que ha despertat molta expectació.

Amb Catalunya

"Estic molt feliç, molt honorada de ser a Catalunya en aquests moments difícils", ha afirmat Angela Davis. L'activista negra ha assegurat que les imatges que va veure a la televisió de la repressió policial de l'1-O la van xocar en transportar-la a un lamentable passat. Davis afirma que no n'està segura de poder captar tots els matisos de la realitat catalana, però ha exalçat la resistència de la gent davant la violència policial i ha celebrat que hi hagi reivindicacions front a les restriccions de llibertats per part de l'Estat. Davis ha afirmat el seu compromís indefugible amb el dret a decidir: "Allò que penso és que la gent, arreu del món, hauria de tenir dret a l'autodeterminació. Hauria de tenir dret a decidir el seu destí". Ha recordat que Espanya té una llarguíssima trajectòria de repressió, i que l'esquerra nord-americana i ella mateix s'havien format amb el mite de la guerra civil espanyola i la Brigada Lincoln. I ha assegurat que la situació la commou especialment perquè "La història d'aquesta terra ha marcat molt la història dels moviments radicals d'arreu del món".

Una vida per la llibertat

Davis assegura que ha consagrat la seva vida per la llibertat, tot afirmant que no concep viure la vida d'una altra forma i que se sent molt satisfeta del que ha fet. Assegura que ha estat molt condicionada pels seus orígens, perquè va nèixer a Alabama, una ciutat segregada racialment, en els moments més durs de la segregació.  on no hi havia cap possibilitat per a ningun negre. Ha reconegut que la seva família li va inculcar que no hi havia cap possibilitat d'avançar sense resistir. Però ella, als seus 73 anys, continua disposada a lluitar: Davis ha assegurat que als Estats Units la resistència és més necessària que mai, per l'arribada de Trump al poder.

Solidaritat amb les causes

Angela Davis, al principi de la roda de premsa, ha celebrat el moviment dels atletes americans que actualment protesten simbòlicament contra el racisme i que tant ha irritat a Trump. Però també ha dedicat molta atenció a les reivindicacions del Tercer Món, a les problemàtiques ecològiques, a la discriminació de les dones i els transgènere, al problema de Palestina... I, sobretot, ha clamat per una solució a la crisi dels refugiats, que ha relacionat, també, amb la política migratòria dels Estats Units. També ha reivindicat la solidaritat amb el País Basc, i ha recordat que va voler visitar Arnaldo Otegi a la presó i que mai no se li va autoritzar. De fet, Davis apunta que allò que és necessari és establir xarxes de resistència front a un "capitalisme global" al que ha responsabilitzat de bona part dels problemes del món global. Davant això, assegura que no n'hi ha prou amb reformes puntuals, sinó que cal una transformació revolucionària del món. Malgrat tot es considera optimista: afirma que sempre busca espurnes d'esperança i que les troba.

El paper de la violència

Davis va ser famosa fa cinquanta anys, quan va estar implicada en algunes accions violentes dels Black Panters. "El paper de les armes servia per plantar cara davant la violència estatal i policial" ha assegurat Davis, que considera aquella lluita armada, bàsicament, com a "accions d'autodefensa". Però ha assegurat que la lluita armada no és suficient per a la revolució, perquè la revolució suposa un canvi més profund, sobretot pel que fa a les estructures productives. Però deixa clar que el temps no ha passat en va, i afirma que les revolucions no es poden importar, ni en el temps ni en l'espai, i que el model dels afroamericans dels anys seixanta ja no és vàlid.

Angela Davis als anys setanta. Foto: Yuryi Ivanov. RIA Novosti.

Mite dels anys setanta

Angela Davis va néixer el 1944, a Birmingham, Alabama, una ciutat on la segregació racial estava molt estesa. Va estudiar la secundària a Nova York, gràcies a una beca, i allà va aproximar-se al comunisme. Als anys seixanta va viatjar per Europa i va rebre molta influència dels existencialistes francesos. Va estudiar filosofia a la República Federal d'Alemanya, des d'on viatjava amb freqüència a l'Alemanya Oriental. Va decidir tornar als Estats Units perquè volia participar al moviment del Black Power. El 1967 es va integrar als Panteres Negres, i el 1968 al Partit Comunista (motiu pel que va ser expulsada de l'Universitat de Califòrnia). Va ser acusada de col·laborar amb un pres dels Panteres Negres portant-li una pistola a la presó, i durant algun temps va estar a la llista de les criminals més buscades de l'FBI. Va ser capturada, i al judici va ser absolta. El 1980 i el 1984 es va presentar a les eleccions presidencials dels Estats Units com a vicepresidenta del candidat comunista, Gus Hall. En els darrers anys ha combinat la docència universitària amb conferències i activitats arreu del món.

La libertad es una batalla constante

El llibre que acaba de publicar Capitán Swing, La libertad es una batalla constante. Ferguson, Palestina y los cimientos de un movimiento, és un conjunt de discursos de Davis, encapçalats per algunes entrevistes que li va realitzar Frank Barat. En aquests textos, Angela Davis mostra com els temes centrals del seu pensament (el racisme, l'antiimperialisme, la solidaritat amb els presos, la situació de la dona...) ha anat actualitzant-se i connecten perfectament amb tendències actuals, com l'escola dels Estudis Culturals. Però és que de fet, Angela Davies ja va ser una pionera en el fet de considerar que una lluita social no havia de suprimir ni minimitzar-ne la resta, en la línia del que propugna bona part de l'esquerra actual. Per això la que va ser una pensadora clau als anys setanta, torna a estar d'actualitat avui en dia i és convidada a donar conferències arreu del món.