El 12 de maig l'activista afroamericana Angela Davis rebrà el títol de doctora honoris causa a l'Auditori del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La Universitat reconeix la seva tasca en l’anàlisi de la interrelació entre gènere, raça i classe social i la seva activa militància en la defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones.

Angela Y. Davis, graduada en Estudis de Francès per la Universitat de Brandeis (Massachussets) i en Filosofia per la Universitat Johann Wolfang Goethe (Frankfurt), ha dedicat gran part de la seva vida a defensar els drets humans, el feminisme, i a combatre la discriminació racial. Actualment, als seus 76 anys, és professora emèrita de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz i continua lluitant fermament pels seus principis i difonent-los arreu del món.

La seva infància va estar marcada per les Lleis de Jim Crow que privaven la població afroamericana de drets civils i imposaven la segregació racial als espais públics, com escoles i transport públic, del sud dels Estats Units. Des de petita, va ser testimoni de la discriminació al barri on residia, anomenat Colina Dinamita (Birmingham, Alabama), per l’elevat nombre de cases de famílies afroamericanes que el Ku Klux Klan va dinamitar.

Filla de família activista, va involucrar-se ràpidament en moviments contra la segregació social, l’opressió de classe i el patriarcat. A la universitat, es va impregnar dels principis del filòsof Herbert Marcuse, i sobretot de la idea que l’individu té el dret de rebel·lar-se contra el sistema.

Davis va ser catedràtica de Filosofia a la Universitat de Califòrnia, a Los Àngeles, fins al 1970, quan la van acomiadar per pertànyer al Partit Comunista. Entre d’altres organitzacions, va formar part de les Panteres Negres, un partit que lluitava pels drets civils de la població negra.

Recentment, Angela Davis va defensar el dret del poble català a l'autodeterminació.

Es tracta de la dissetena personalitat que és investida honoris causa per la UPF, des del primer reconeixement a Desmond Tutu (curs 1999-2000) fins al darrer, que va rebre Gonzalo Pontón (curs 2019-2020), i la quarta dona després de Maria João Pires (curs 2018-2019).