El món de la lluita per la igualtat social en totes les seves accepcions: de gènere, de raça, de classe, no es podria entendre sense la participació d'Angela Davis, icònica activista afroamericana. Quatre anys després de la seva última visita a Barcelona, aquest dissabte Davis ha tornat a la capital catalana, aquesta vegada per participar de la Fira Literal, la mostra d'idees i llibres radicals, que aquest cap de setmana, arribant a la seva 10a edició, s'està celebrant en el recinte de l'antiga fàbrica de filaments Fabra i Coats del barri de Sant Andreu del Palomar.
"Jo sóc aquí com a testimoni d'una feina que ens ha portat a aquest moment. Ara la vostra feina és portar-nos rapidíssim cap al futur", ha clamat Davids davant de les més de mig miler de persones que aquest dissabte han omplert el recinte de Fabra i Coats del barri de Sant Andreu del Palomar. Expulsada l'any 1969 de la Universitat de Califòrnia, on feia classes de filosofia com a professora auxiliar en descobrir-se la seva afiliació al Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica i la seva militància en el partit de les Panteres Negres, l'activista Angela Davis ha tornat a Barcelona gairebé quatre anys després de ser investida Doctora Honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra.
L'esperança és una disciplina
Incansable, incombustible, en un acte conduït per la periodista de TV3 Bea Duodu Owusu de que també ha participat la filòsofa basca Jule Goikoetxea, Davis ha proclamat que "encara que de vegades ens quedem blocades en un concepte, la lluita segueix. Qualsevol lluita social és una lluita constant, que no s'atura", aixecant poc després els primers aplaudiments de la tarda en solidaritzar-se amb Palestina, una qüestió que ha anat apareixent al llarg dels més de setanta minuts que ha durat l'acte.
En un món que no és "ideal", la violència "de vegades és necessària", tot i que ha recalcat que creu que "té un impacte terrible"
Davant l'auge de l'extrema dreta a tot el món, sense voler pronunciar el nom de Donald Trump, ha considerat que la responsabilitat dels diferents moviments contraris és “crear més poder, més moviment, més gent que ells”. En un altre moment de la conversa, Davis tampoc ha defugit que en un món que no és "ideal", la violència "de vegades és necessària", tot i que ha recalcat que creu que "té un impacte terrible". Tot i això, ha insistit que davant les situacions de desigualtat que hi ha al món, els moviments de resistència tenen "el dret de defensar" les seves "lluites", els seus "drets".
Preguntada sobre si encara hi ha esperança per a aquestes lluites socials, Davis ha asseverat que pensa que "l'esperança no és una emoció produïda per allò que és possible d'aconseguir, sinó que es tracta d'una disciplina. M'encanta aquesta idea de l'esperança com disciplina, perquè ens fa entendre que la nostra responsabilitat està també en generar esperança", sense amagar que viu períodes de desesperança. "Per això ha insistit que "part de la meva feina és ajudar a generar esperança i els moviments han d'acceptar que aquesta tasca explícita es pugui transferir a la generació següent i a la següent", ha postil·lat.
Fer-se gran resideix a reconèixer que s'és "testimoni" d'una època i que cal deixar el lideratge als més joves
Als vuitanta anys, Angela Davis ha confessat que mai havia pensat que arribaria a experimentar algunes de les coses que ha viscut, com que el 2020 "tantes persones blanques es manifestessin en defensa de les causes antiracistes" als Estats Units. “Sota la influència de la temporalitat capitalista tendim a pensar que el passat és passat i que la història és el que llegim als llibres i que no és una força que viu amb nosaltres i que ens mou. Tot això, per tornar a dir que tots hauríem d'intentar crear esperança i hauríem de pensar amb més capacitat i una temporalitat més àmplia, perquè projectar la feina que fem avui pot afectar persones d'aquí a dècades", ha destacat. Angela Davis ha conclòs la seva dissertació indicant que fer-se gran resideix a reconèixer que s'és "testimoni" d'una època i que cal deixar el lideratge als més joves.